Es mostren 88951 resultats

■ projecció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">projecció</title>

Partició sil·làbica: pro_jec_ci_ó
Etimologia: del ll. projectio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de projectar;
    2. l’efecte.
  2. cartografia
    1. Procediment matemàtic per a representar una regió de la superfície de la Terra sobre un pla.
    2. projecció de Lambert Sistema de projecció emprat per a representar regions extenses de la superfície terrestre, en el qual el pol nord és definit per la direcció dels paral·lels al meridià origen, considerant el sentit de les latituds creixents.
    3. projecció de Mercator Representació plana de la Terra, la superfície de projecció de la qual és un cilindre tangent a l’equador ideal.
  3. geometria
    1. Sistema de representació utilitzat per a obtenir sobre un pla la imatge dels objectes, de manera que a cada punt de la imatge representada, anomenada també projecció, correspongui un punt de l’objecte. Projecció fitada. Projecció cònica.
    2. projecció fitada Sistema de projecció que utilitza només com a pla de projecció el pla horitzontal i substitueix el vertical per un nombre, que indica la distància del punt al pla.
    3. projecció fitada cilíndrica ortogonal Projecció que utilitza només el pla horitzontal i anota en xifres el valor de les alçades.
    4. projecció axonomètrica cilíndrica ortogonal Projecció en què els plans de projecció són formats per un tríedre trirectangle i el pla del quadre per un triangle que té els seus vèrtexs a cadascun dels eixos del tríedre.
    5. projecció cavallera cilíndrica obliqua Projecció en què els plans de projecció són formats per un tríedre trirectangle i el pla del quadre és paral·lel a un dels del tríedre.
    6. projecció cilíndrica obliqua Projecció que utilitza raigs paral·lels entre ells i oblics al pla de projecció.
    7. projecció cilíndrica ortogonal Projecció en què els raigs projectants són paral·lels entre ells, perpendiculars al pla de projecció.
    8. projecció cònica Cònica amb un pla de projecció.
    9. projecció cònica Projecció en què els raigs projectants tenen un punt comú.
    10. projecció dièdrica cilíndrica ortogonal Projecció que utilitza dos plans de projecció, el vertical i l’horitzontal.
    11. projecció gnomònica Sistema de projecció limitat, que només serveix per a representar els elements d’una radiació, és a dir, el conjunt de rectes i plans que passen per un punt, dit vèrtex de la projecció.
    12. projecció ortogonal Projecció les línies projectants de la qual són perpendiculars al pla de projecció.
  4. psiquiatria
    1. Procés mental mitjançant el qual un complex és representat de forma distinta, de manera que hom atribueix a un altre les idees o els sentiments propis.
    2. Objecte representat en el procés de projecció.
  5. projecció demogràfica demografia Càlcul probabilístic del futur d’una població, o de part d’ella, basant-se en unes hipòtesis.
  6. projecció estereogràfica cristal·lografia Mètode de representació en el pla del dibuix de totes les cares d’un cristall.

■ projecció

femení Acció de projectar l’efecte cartografia Procediment matemàtic per a representar una regió de la superfície de la Terra sobre un pla projecció de Lambert Sistema de projecció emprat per a representar regions extenses de la superfície terrestre, en el qual el pol nord és definit per la direcció dels parallels al meridià origen, considerant el sentit de les latituds creixents projecció de Mercator Representació plana de la Terra, la superfície de projecció de la qual és un cilindre tangent a l’equador ideal geometria Sistema de representació utilitzat per a obtenir sobre un pla la imatge…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ projectable

■ projectable

adjectiu Que pot ésser projectat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ projectant

■ projectant

adjectiu Que projecta Les rectes o línies projectants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ projectar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">projectar</title>

Etimologia: del ll. projectare, íd., freqüentatiu de projicĕre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Llançar endavant a distància. La força expansiva de l’explosió el va projectar violentament a terra.
    2. Dirigir un cos, per l’acció de la llum que hi incideix, (una imatge, una ombra, un feix de llum) sobre una superfície. Els arbres de la plaça projecten la seva ombra sobre els murs de l’església. La lluna projectava el seu reflex sobre les aigües.
    3. cinematografia, fotografia i òptica Formar en una pantalla, mitjançant un projector, les imatges ampliades d’una pel·lícula cinematogràfica, d’una diapositiva o d’un objecte opac.
    4. projectar un punt (una figura) sobre una superfície plana (cilíndrica o cònica) geometria Determinar la intersecció amb una superfície de la recta o de la sèrie de rectes traçades en una direcció determinada des d’un punt o els diferents punts d’una figura.
    1. Tenir, fer, el projecte d’alguna obra o treball, etc. Projectar un monument. Projectava d’escriure una novel·la. Projectar un viatge.
    2. arquitectura i enginyeria Establir el projecte de la construcció d’una màquina, d’un edifici, etc.

■ projectar

verb transitiu Llançar endavant a distància La força expansiva de l’explosió el va projectar violentament a terra Dirigir un cos, per l’acció de la llum que hi incideix, una imatge, una ombra, un feix de llum sobre una superfície Els arbres de la plaça projecten la seva ombra sobre els murs de l’església La lluna projectava el seu reflex sobre les aigües cinematografia , fotografia i òptica Formar en una pantalla, mitjançant un projector, les imatges ampliades d’una pellícula cinematogràfica, d’una diapositiva o d’un objecte opac projectar un punt una figura sobre una superfície plana…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ projecte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">projecte</title>

Etimologia: del ll. projectus, -us, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Allò que hom pensa portar a acompliment.
  2. Pla proposat per a realitzar-lo.
  3. Estudi detallat d’una obra a realitzar. Concurs de projectes per a l’erecció d’un monument.
  4. arquitectura i enginyeria Conjunt de plans i de documents explicatius que donen totes les dades tècniques i totes les vistes d’elements o de conjunt necessàries per tal que hom pugui fabricar una màquina, una instal·lació, etc., o construir un edifici, un pont, etc., d’acord amb les instruccions de qui l’encarrega o segons un programa establert.
  5. projecte de llei dret constitucional Text de llei que el govern elabora i que, de cara a la seva aprovació, sotmet al parlament.

■ projecte

masculí Allò que hom pensa portar a acompliment Pla proposat per a realitzar-lo Estudi detallat d’una obra a realitzar Concurs de projectes per a l’erecció d’un monument arquitectura i enginyeria Conjunt de plans i de documents explicatius que donen totes les dades tècniques i totes les vistes d’elements o de conjunt necessàries per tal que hom pugui fabricar una màquina, una installació, etc, o construir un edifici, un pont, etc, d’acord amb les instruccions de qui l’encarrega o segons un programa establert projecte de llei dret constitucional Text de llei que el govern elabora i que, de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ projectil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">projectil</title>

Etimologia: der. de projectare amb el sufix -il (ll. -īlis) per analogia amb mots com hostil, subtil, servil, etc 1a font: 1909
    masculí
  1. Cos llançat per la impulsió d’una força i que continua en moviment per la seva pròpia inèrcia.
  2. especialment armament Nom genèric de qualsevol cos llançat per una arma, especialment de foc, o per un avió, contra un fitó o contra un objectiu.
  3. projectil autopropulsat per extensió armament i astronàutica Giny de guerra que conté una determinada càrrega explosiva o altre agent destructor i que, en lloc d’ésser llançat per una arma, és autopropulsat.

■ projectil

masculí Cos llançat per la impulsió d’una força i que continua en moviment per la seva pròpia inèrcia especialment armament Nom genèric de qualsevol cos llançat per una arma, especialment de foc, o per un avió, contra un fitó o contra un objectiu projectil autopropulsat per extensió armament i astronàutica Giny de guerra que conté una determinada càrrega explosiva o altre agent destructor i que, en lloc d’ésser llançat per una arma, és autopropulsat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

projectisme


<title type="display">projectisme</title>

masculí economia Corrent de pensament politicoeconòmic sorgit a Catalunya, sobretot entre el 1679 i el 1689, que propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc, i l’associació dels particulars en companyies comercials.

projectisme

masculí economia Corrent de pensament politicoeconòmic sorgit a Catalunya, sobretot entre el 1679 i el 1689, que propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc, i l’associació dels particulars en companyies comercials
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ projectista

■ projectista

masculí i femení Autor de projectes arquitectura i enginyeria Persona que té per professió elaborar els plans, les vistes i els càlculs complementaris d’un projecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ projectiu
| projectiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">projectiu</title>

Partició sil·làbica: pro_jec_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. projectus, -a, -um, participi de projicĕre ‘projectar’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la projecció.
  2. Obtingut per projecció.
  3. geometria
    1. Dit dels elements de la geometria projectiva.
    2. Dit de la propietat del pla o de l’espai projectius que roman invariant en una projectivitat.
    3. transformació projectiva Projectivitat.

■ projectiu
| projectiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a la projecció Obtingut per projecció geometria Dit dels elements de la geometria projectiva Dit de la propietat del pla o de l’espai projectius que roman invariant en una projectivitat transformació projectiva Projectivitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ projectivitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">projectivitat</title>

Etimologia: de projectiu
    femení geometria
  1. Qualitat de projectiu.
  2. El fet d’ésser una figura derivable d’una altra per projecció.
  3. Aplicació injectiva entre dos plans projectius no necessàriament diferents, que transforma punts en punts, línies en línies, plans en plans i qualssevol dos elements incidents en dos elements incidents.

■ projectivitat

femení geometria Qualitat de projectiu El fet d’ésser una figura derivable d’una altra per projecció Aplicació injectiva entre dos plans projectius no necessàriament diferents, que transforma punts en punts, línies en línies, plans en plans i qualssevol dos elements incidents en dos elements incidents