Es mostren 88940 resultats

■ promptitud

■ promptitud

femení Qualitat de prompte Obeir amb promptitud Tenir promptitud de paraula
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ promptuari

■ promptuari

masculí Compendi de les regles principals d’una ciència o art Un promptuari d’ortografia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ promulgable

■ promulgable

adjectiu Que pot ésser promulgat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ promulgació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">promulgació</title>

Partició sil·làbica: pro_mul_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. promulgatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de promulgar;
    2. l’efecte.
  2. promulgació de lleis dret Acte solemne pel qual el cap de l’estat testifica l’existència d’una llei i n’ordena l’observança. És un acte divers de la publicació d’ençà de la Revolució Francesa.

■ promulgació

femení Acció de promulgar l’efecte promulgació de lleis dret Acte solemne pel qual el cap de l’estat testifica l’existència d’una llei i n’ordena l’observança És un acte divers de la publicació d’ençà de la Revolució Francesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ promulgador
| promulgadora

■ promulgador
| promulgadora

adjectiu i masculí i femení Que promulga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ promulgar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">promulgar</title>

Etimologia: del ll. promulgare, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb transitiu
  1. dret Publicar amb les formalitats degudes una llei, un edicte, perquè siguin guardats i fets guardar.
  2. per extensió Fer que una cosa es divulgui, es faci coneguda de molts. Promulgar la fe cristiana. Promulgar el respecte envers els altres.

■ promulgar

verb transitiu dret Publicar amb les formalitats degudes una llei, un edicte, perquè siguin guardats i fets guardar per extensió Fer que una cosa es divulgui, es faci coneguda de molts Promulgar la fe cristiana Promulgar el respecte envers els altres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pron
| prona

■ pron
| prona

adjectiu anatomia animal Amb el palmell o el ventre cap avall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pron.

pron.

abreviatura gramàtica pronom
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pronació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pronació</title>

Partició sil·làbica: pro_na_ci_ó
Etimologia: de pron
    femení anatomia animal
  1. Moviment de l’avantbraç que té per resultat fer executar a la mà una mena de rotació de fora a dins.
  2. Situació en què es troba l’avantbraç després de fer aquest moviment, en la qual el palmell de la mà mira cap avall estant el braç estès endavant.

■ pronació

femení anatomia animal Moviment de l’avantbraç que té per resultat fer executar a la mà una mena de rotació de fora a dins Situació en què es troba l’avantbraç després de fer aquest moviment, en la qual el palmell de la mà mira cap avall estant el braç estès endavant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pronador
| pronadora

■ pronador
| pronadora

adjectiu i masculí anatomia animal Dit del múscul o del moviment que posa la mà en pronació
Traducció