Es mostren 88940 resultats

propenoic, àcid

propenoic, àcid

química orgànica Àcid acrílic
Gran Diccionari de la llengua catalana

propenol

propenol

masculí química orgànica Alcohol allílic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propens
| propensa

■ propens
| propensa

adjectiu Que té propensió a alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propensió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">propensió</title>

Partició sil·làbica: pro_pen_si_ó
Etimologia: del ll. propensio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Tendència, inclinació, natural a fer, a dir, a sofrir, quelcom. Té propensió a mentir.
  2. economia Tendència manifestada en el comportament de certes magnituds, susceptible d’ésser mesurada. Propensió al consum, a l’estalvi. Propensió a importar o exportar.

■ propensió

femení Tendència, inclinació, natural a fer, a dir, a sofrir, quelcom Té propensió a mentir economia Tendència manifestada en el comportament de certes magnituds, susceptible d’ésser mesurada Propensió al consum, a l’estalvi Propensió a importar o exportar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proper
| propera

■ proper
| propera

adjectiu Pròxim
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

properdina

properdina

femení fisiologia animal Globulina del sèrum sanguini que, en presència del complement i ions de magnesi, té funcions bactericides
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propergol

■ propergol

masculí astronàutica Propulsor químic emprat en un coet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

propfan


<title type="display">propfan</title>

masculí motors i aeronàutica Sistema de propulsió constituït per un turbohèlix l’hèlix del qual té de vuit a deu pales, que són més primes i de diàmetre més petit que les convencionals.

propfan

masculí motors i aeronàutica Sistema de propulsió constituït per un turbohèlix l’hèlix del qual té de vuit a deu pales, que són més primes i de diàmetre més petit que les convencionals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propi
| pròpia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">propi</title>

Etimologia: del ll. proprius, -a, -um, íd. 1a font: 1272, CTort.
  1. adjectiu
    1. Que és d’una persona o una cosa amb exclusió de tota altra. La raó és pròpia de l’home. Això que fas és propi d’un eixelebrat.
    2. Que és d’un mateix i no d’altri. Ho he vist amb els meus propis ulls. L’estima com si fos el seu propi fill.
    3. No manllevat, no postís. Els cabells propis.
    4. lingüística Adequat al significat o ús original dels mots (en oposició a figurat). El sentit propi d’un mot.
  2. masculí [generalment en pl] Persona de la pròpia família, pàtria, condició, etc. La victòria de l’equip local sorprengué propis i estranys.
  3. masculí Persona enviada expressament per a una comanda, missatger.
  4. adjectiu matemàtiques
    1. Dit de la fracció ordinària que té el numerador menor que el denominador.
    2. valor propi Autovalor.
    3. vector propi Autovector.
  5. béns propis (o simplement propis) història Part de les terres comunals que pertanyia al municipi com a entitat i els beneficis de la qual eren destinats a satisfer les despeses dels serveis públics.
    1. derivació pròpia lingüística Formació de mots a partir d’altres ja existents.
    2. nom propi gramàtica Nom que designa un individu (en oposició a nom comú, que designa l’espècie).

■ propi
| pròpia

adjectiu Que és d’una persona o una cosa amb exclusió de tota altra La raó és pròpia de l’home Això que fas és propi d’un eixelebrat Que és d’un mateix i no d’altri Ho he vist amb els meus propis ulls L’estima com si fos el seu propi fill No manllevat, no postís Els cabells propis lingüística Adequat al significat o ús original dels mots en oposició a figurat El sentit propi d’un mot masculí generalment en pl Persona de la pròpia família, pàtria, condició, etc La victòria de l’equip local sorprengué propis i estranys masculí Persona enviada expressament per a una comanda, missatger…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propí

■ propí

masculí C 3 H 4 CH≡C—CH 3 química orgànica Hidrocarbur gasós, més pesant que l’aire, emprat com a combustible espacial i com a intermediari en síntesi orgànica