Es mostren 88940 resultats

■ pròpiament

■ pròpiament

adverbi Amb propietat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propici
| propícia

■ propici
| propícia

adjectiu Ben disposat a favor d’algú o d’alguna cosa favorable Els déus et siguin propicis Trobar una ocasió propícia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propiciable

■ propiciable

adjectiu Que pot ésser fet propici
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propiciació

■ propiciació

femení Acció de propiciar religió Acte religiós amb el qual hom cerca d’apaivagar la ira de Déu o dels déus i de conciliar-se el seu favor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propiciador
| propiciadora

■ propiciador
| propiciadora

adjectiu i masculí i femení Que propicia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propíciament

■ propíciament

adverbi Favorablement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propiciar

■ propiciar

verb transitiu Fer propici, apaivagar, aplacar Propiciar l’entesa entre dues parts enfrontades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propiciatori
| propiciatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">propiciatori</title>

Partició sil·làbica: pro_pi_ci_a_to_ri
Etimologia: del ll. ecl. propiciatorium, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Que serveix per a propiciar, que torna propícia una divinitat. Víctima propiciatòria.
  2. masculí Bíblia Tapa d’or massís que cobria l’arca de l’aliança, als extrems de la qual hi havia col·locades cara a cara les figures de dos querubins.

■ propiciatori
| propiciatòria

adjectiu Que serveix per a propiciar, que torna propícia una divinitat Víctima propiciatòria masculí Bíblia Tapa d’or massís que cobria l’arca de l’aliança, als extrems de la qual hi havia collocades cara a cara les figures de dos querubins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propietari
| propietària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">propietari</title>

Partició sil·làbica: pro_pi_e_ta_ri
Etimologia: del ll. proprietarius, -a, -um, íd. 1a font: 1440
    masculí i femení dret civil
  1. Persona que té el títol de propietat d’una cosa o d’un dret.
  2. especialment Arrendador d’un immoble (en contraposició a l’arrendatari).

■ propietari
| propietària

masculí i femení dret civil Persona que té el títol de propietat d’una cosa o d’un dret especialment Arrendador d’un immoble en contraposició a l’ arrendatari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propietat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">propietat</title>

Partició sil·làbica: pro_pi_e_tat
Etimologia: del ll. propriĕtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Allò que és propi d’una cosa, qualitat peculiar i característica. Propietat dels cossos.
    2. Atribut essencial. Propietats físiques, químiques.
    3. Qualitat de propi, que convé exactament a allò que hom vol representar, expressar, etc. Parla i escriu amb una gran propietat.
  2. dret civil
    1. Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis.
    2. La mateixa cosa posseïda, especialment si és immoble. L’obra és propietat de l’autor. Tenia una propietat a Vilafranca.
    3. de propietat locució adverbial És un pis de propietat.
    4. propietat horitzontal En comunitats de veïns, domini de cada un dels diferents pisos o locals per persones distintes, i copropietat conjunta dels elements comuns (solar, escales, ascensors, porteria, etc.).
    5. propietat industrial Dret que té l’inventor o creador de procediments, models o dibuixos industrials i el qui adopta o patenta noms, marques, rètols, etc., industrials o comercials, per tal d’explotar-los de forma exclusiva.
    6. propietat intel·lectual Conjunt de facultats que la llei concedeix a l’autor d’una obra científica, artística o literària, quant al poder exclusiu de publicar-la, modificar-la, explotar-la econòmicament i disposar-ne de qualsevol forma.
  3. filosofia En la lògica i ontologia tradicionals (aristotelisme, neoplatonisme i escolàstica), qualitat que hom no pot identificar com a simplement essencial ni com a simplement accidental, però que pot ésser afirmada com a pròpia de diversos subjectes i predicada necessàriament d’ells.

■ propietat

femení Allò que és propi d’una cosa, qualitat peculiar i característica Propietat dels cossos Atribut essencial Propietats físiques, químiques Qualitat de propi, que convé exactament a allò que hom vol representar, expressar, etc Parla i escriu amb una gran propietat dret civil Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis La mateixa cosa posseïda, especialment si és immoble L’obra és propietat de l’autor Tenia una propietat a Vilafranca de propietat locució adverbial És un pis de propietat propietat horitzontal En comunitats de veïns,…
Informació complementària
Traducció