Es mostren 88951 resultats

■ propí

■ propí

masculí C 3 H 4 CH≡C—CH 3 química orgànica Hidrocarbur gasós, més pesant que l’aire, emprat com a combustible espacial i com a intermediari en síntesi orgànica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pròpiament

■ pròpiament

adverbi Amb propietat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propici
| propícia

■ propici
| propícia

adjectiu Ben disposat a favor d’algú o d’alguna cosa favorable Els déus et siguin propicis Trobar una ocasió propícia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propiciable

■ propiciable

adjectiu Que pot ésser fet propici
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propiciació

■ propiciació

femení Acció de propiciar religió Acte religiós amb el qual hom cerca d’apaivagar la ira de Déu o dels déus i de conciliar-se el seu favor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propiciador
| propiciadora

■ propiciador
| propiciadora

adjectiu i masculí i femení Que propicia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propíciament

■ propíciament

adverbi Favorablement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propiciar

■ propiciar

verb transitiu Fer propici, apaivagar, aplacar Propiciar l’entesa entre dues parts enfrontades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propiciatori
| propiciatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">propiciatori</title>

Partició sil·làbica: pro_pi_ci_a_to_ri
Etimologia: del ll. ecl. propiciatorium, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Que serveix per a propiciar, que torna propícia una divinitat. Víctima propiciatòria.
  2. masculí Bíblia Tapa d’or massís que cobria l’arca de l’aliança, als extrems de la qual hi havia col·locades cara a cara les figures de dos querubins.

■ propiciatori
| propiciatòria

adjectiu Que serveix per a propiciar, que torna propícia una divinitat Víctima propiciatòria masculí Bíblia Tapa d’or massís que cobria l’arca de l’aliança, als extrems de la qual hi havia collocades cara a cara les figures de dos querubins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propietari
| propietària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">propietari</title>

Partició sil·làbica: pro_pi_e_ta_ri
Etimologia: del ll. proprietarius, -a, -um, íd. 1a font: 1440
    masculí i femení dret civil
  1. Persona que té el títol de propietat d’una cosa o d’un dret.
  2. especialment Arrendador d’un immoble (en contraposició a l’arrendatari).

■ propietari
| propietària

masculí i femení dret civil Persona que té el títol de propietat d’una cosa o d’un dret especialment Arrendador d’un immoble en contraposició a l’ arrendatari
Informació complementària
Traducció