Es mostren 88940 resultats

■ proporcionalitat

■ proporcionalitat

femení Qualitat de proporcional factor de proporcionalitat matemàtiques Valor constant de la raó de dues quantitats proporcionals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proporcionalment

■ proporcionalment

adverbi Segons una proporció El cercle creix proporcionalment al quadrat del radi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proporcionar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proporcionar</title>

Partició sil·làbica: pro_por_ci_o_nar
Etimologia: del b. ll. proportionare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Fer que una cosa tingui la deguda proporció amb una altra. Proporcionar la pena al delicte, la recompensa al mèrit.
  2. Posar quelcom a disposició d’algú. Et proporcionarem un vehicle. Proporcioneu-nos les dades d’accés.

■ proporcionar

verb transitiu Fer que una cosa tingui la deguda proporció amb una altra Proporcionar la pena al delicte, la recompensa al mèrit Posar quelcom a disposició d’algú Et proporcionarem un vehicle Proporcioneu-nos les dades d’accés
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proporcionat
| proporcionada

■ proporcionat
| proporcionada

adjectiu Que té les degudes proporcions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proposable

■ proposable

adjectiu Que pot ésser proposat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proposador1
| proposadora

■ proposador1
| proposadora

adjectiu i masculí i femení Persona que proposa quelcom proponent Vegeu també proposador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

proposador2
| proposadora

proposador2
| proposadora

adjectiu Que pot ésser proposat o que ho ha d’ésser Per les raons proposadores quan en sigui l’hora Vegeu també proposador 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proposant

■ proposant

adjectiu i masculí i femení Que proposa, proponent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proposar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proposar</title>

Etimologia: de posar 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb
  1. transitiu
    1. Exposar o indicar a algú una cosa perquè la faci, l’adopti, la resolgui, l’examini, etc. Proposar un bon negoci.
    2. dret Indicar algú com a idoni per a un càrrec, grau, dignitat, etc.
    3. dret Oferir (un càrrec, un grau, una dignitat, etc.).
    4. per extensió La defensa proposarà proves documentals determinants per a l’absolució de l’acusat.
  2. pronominal Formar la intenció de fer, de deixar de fer, etc. Què es proposa, fent això?
  3. usat absolutament L’home proposa i Déu disposa.

■ proposar

verb transitiu Exposar o indicar a algú una cosa perquè la faci, l’adopti, la resolgui, l’examini, etc Proposar un bon negoci dret Indicar algú com a idoni per a un càrrec, grau, dignitat, etc dret Oferir un càrrec, un grau, una dignitat, etc per extensió La defensa proposarà proves documentals determinants per a l’absolució de l’acusat pronominal Formar la intenció de fer, de deixar de fer, etc Què es proposa, fent això usat absolutament L’home proposa i Déu disposa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proposició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proposició</title>

Partició sil·làbica: pro_po_si_ci_ó
Etimologia: del ll. propositio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
    1. Acció de proposar 1;
    2. l’efecte. Tothom acceptà la seva proposició. Fer una proposició de pau.
    3. proposició de llei dret constitucional Text que conté prescripcions normatives presentat al parlament pels òrgans titulars de la facultat legislativa amb exclusió del govern.
    1. Enunciat, sobretot de caràcter doctrinal, filosòfic, teològic, dogmàtic.
    2. proposició de fe teologia Veritat de fe.
  3. filosofia i lògica
    1. En la lògica tradicional, contingut lògic del judici, de l’acte mitjançant el qual hom afirma o nega quelcom (predicat) d’alguna cosa (subjecte). Hom en diu sovint també enunciat.
    2. En la lògica simbòlica, sentència l’esquema quantificacional atòmic de la qual inclou lletres predicats i lletres arguments.
    3. En una perspectiva i valoració epistemològiques (i no simplement lògiques) del judici, contingut de coneixement diversament determinat segons el seu origen o la seva validesa.
  4. gramàtica
    1. Oració que forma part d’una oració composta.
    2. En alguns corrents gramaticals, oració, frase.
  5. literatura Part del discurs en la qual l’orador enuncia la matèria de què vol tractar.
  6. música Antecedent.
  7. religió Ofrena.

■ proposició

femení Acció de proposar 1 l’efecte Tothom acceptà la seva proposició Fer una proposició de pau proposició de llei dret constitucional Text que conté prescripcions normatives presentat al parlament pels òrgans titulars de la facultat legislativa amb exclusió del govern Enunciat, sobretot de caràcter doctrinal, filosòfic, teològic, dogmàtic proposició de fe teologia Veritat de fe filosofia i lògica En la lògica tradicional, contingut lògic del judici, de l’acte mitjançant el qual hom afirma o nega quelcom predicat d’alguna cosa subjecte Hom en diu sovint també enunciat En la lògica simbòlica…
Informació complementària
Traducció