Es mostren 88939 resultats

■ prorrogable

■ prorrogable

adjectiu Que pot ésser prorrogat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prorrogació

■ prorrogació

femení Acció de prorrogar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prorrogar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prorrogar</title>

Etimologia: del ll. prorogare, íd., der. de rogare ‘demanar’ 1a font: 1460
verb transitiu Allargar el temps establert per a fer una cosa, donar un nou termini. Prorrogar el terme de pagament d’un deute. Prorrogar el període de sessions d’una assemblea.

■ prorrogar

verb transitiu Allargar el temps establert per a fer una cosa, donar un nou termini Prorrogar el terme de pagament d’un deute Prorrogar el període de sessions d’una assemblea
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prorrompre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prorrompre</title>

Compareu: irrompre
Etimologia: del ll. prorumpĕre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
  1. Sortir abrivadament. Els soldats, llavors, prorromperen de les trinxeres.
  2. figuradament Manifestar una expressió del sentiment amb plors, paraules, sospirs, crits. Va prorrompre en crits d’entusiasme.

■ prorrompre

verb intransitiu Sortir abrivadament Els soldats, llavors, prorromperen de les trinxeres figuradament Manifestar una expressió del sentiment amb plors, paraules, sospirs, crits Va prorrompre en crits d’entusiasme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pros

pros

adjectiu antigament Bo, virtuós, respectable El pros Bernat
Gran Diccionari de la llengua catalana

pros-

pros-

Forma prefixada del mot grec prósō , que significa ‘cap endavant’ Ex prosencèfal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prosa</title>

Etimologia: del ll. prosa, íd., substantivació del fem. de l’adj. prorsus, -a, -um ‘que va en línia recta’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. literatura
    1. Forma ordinària del llenguatge, parlant o escrivint, no subjecta a la mesura i al ritme del vers.
    2. Forma del llenguatge emprada en els discursos públics i en les diverses obres literàries.
  2. literatura El conjunt de l’obra escrita en prosa d’un autor, d’un període històric o literari. La prosa de Ciceró. La prosa humanística. La prosa romàntica.
  3. literatura
    1. Allò que es contraposa a poesia.
    2. En l’estètica contemporània, i contraposada a poesia, l’obra que no ateny la plenitud de l’expressió artística o bé que respon només a unes finalitats pràctiques.
  4. figuradament Manca de poesia, d’idealisme i, per contra, excés de submissió a les necessitats pràctiques, a les exigències diàries i materials. La prosa de la vida. Tot això és prosa.
  5. litúrgia Cant litúrgic rimat que hom executava generalment després de l’al·leluia de la missa i de la capítula de vespres.

■ prosa

femení literatura Forma ordinària del llenguatge, parlant o escrivint, no subjecta a la mesura i al ritme del vers Forma del llenguatge emprada en els discursos públics i en les diverses obres literàries literatura El conjunt de l’obra escrita en prosa d’un autor, d’un període històric o literari La prosa de Ciceró La prosa humanística La prosa romàntica literatura Allò que es contraposa a poesia En l’estètica contemporània, i contraposada a poesia, l’obra que no ateny la plenitud de l’expressió artística o bé que respon només a unes finalitats pràctiques figuradament Manca de poesia, d’…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosador
| prosadora

■ prosador
| prosadora

masculí i femení Prosista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosaic
| prosaica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prosaic</title>

Partició sil·làbica: pro_saic
Etimologia: del ll. prosaicus, -a, -um, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    adjectiu
  1. literatura
    1. Relatiu o pertanyent a la prosa (generalment, però, referit als seus valors negatius).
    2. En opinions o judicis de valor, dit pejorativament d’una obra artística o de qualsevol acció que requereixi un to més elevat, un tractament o una actuació més dignes. Estil prosaic. Versos prosaics. Expressió prosaica. Maneres prosaiques.
  2. figuradament Dit de tot el que manca d’idealisme, finesa, sentit de bellesa i que, contràriament, sobresurt per la seva vulgaritat i mesquinesa. Vida prosaica. Home prosaic.

■ prosaic
| prosaica

adjectiu literatura Relatiu o pertanyent a la prosa generalment, però, referit als seus valors negatius En opinions o judicis de valor, dit pejorativament d’una obra artística o de qualsevol acció que requereixi un to més elevat, un tractament o una actuació més dignes Estil prosaic Versos prosaics Expressió prosaica Maneres prosaiques figuradament Dit de tot el que manca d’idealisme, finesa, sentit de bellesa i que, contràriament, sobresurt per la seva vulgaritat i mesquinesa Vida prosaica Home prosaic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosaicament

■ prosaicament

adverbi D’una manera prosaica
Traducció