Es mostren 88939 resultats

■ prosaisme

■ prosaisme

masculí Qualitat de prosaic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosàpia

■ prosàpia

femení Ascendència familiar, nissaga, llinatge impròpiament Estirp
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prosari

prosari

masculí litúrgia Proser
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosceni

■ prosceni

masculí teatre En l’antiguitat clàssica, espai escènic en general En els teatres moderns, part anterior de l’escenari enfora del marc, davant el teló de boca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

proscil·laridina

proscil·laridina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Substància que es presenta en forma de pólvores blanques, emprada en el tractament de les insuficiències cardíaques
Gran Diccionari de la llengua catalana

proscomídia

proscomídia

femení litúrgia pròtesi 3 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proscripció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proscripció</title>

Partició sil·làbica: pros_crip_ci_ó
Etimologia: del ll. proscriptio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de proscriure.
    2. dret romà Entre els romans, anunci públic de la subhasta dels béns d’un deutor.
    3. dret romà Pena d’exili amb confiscació de béns.
    4. dret processal i història A l’edat mitjana, exili forçós per causes polítiques.
  2. proscripció dels béns dret civil Subhasta dels béns d’un deutor fugitiu a profit dels seus creditors.

■ proscripció

femení Acció de proscriure dret romà Entre els romans, anunci públic de la subhasta dels béns d’un deutor dret romà Pena d’exili amb confiscació de béns dret processal i història A l’edat mitjana, exili forçós per causes polítiques proscripció dels béns dret civil Subhasta dels béns d’un deutor fugitiu a profit dels seus creditors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proscriptor
| proscriptora

■ proscriptor
| proscriptora

adjectiu i masculí i femení Que proscriu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proscriure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proscriure</title>

Partició sil·làbica: pros_criu_re
Compareu: prescriure
Etimologia: del ll. proscribĕre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Condemnar a la proscripció. Van proscriure n’Hug, que se’n va anar a l’Àfrica. L’han proscrit perquè tenia deutes amb el senyor.
  2. figuradament Bandejar, abolir, prohibir. Proscriure un costum, un llibre.

■ proscriure

verb transitiu Condemnar a la proscripció Van proscriure n’Hug, que se’n va anar a l’Àfrica L’han proscrit perquè tenia deutes amb el senyor figuradament Bandejar, abolir, prohibir Proscriure un costum, un llibre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosector
| prosectora

■ prosector
| prosectora

masculí i femení medicina i higiene Preparador anatòmic Primer ajudant en un institut anatòmic Encarregat de fer les autòpsies en un hospital
Traducció