Es mostren 88951 resultats

■ prorratejar

■ prorratejar

verb transitiu Distribuir quelcom a prorrata Ara que hi ha beneficis hem de prorratejar-los entre els qui van posar diners per a crear l’empresa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pròrroga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pròrroga</title>

Etimologia: de prorrogar 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Acció de prorrogar, prorrogació. Demanar, obtenir, una pròrroga.
  2. Temps que una cosa és prorrogada.
  3. dret Ajornament o dilació d’un termini, sense sobrepassar-ne la meitat del temps, que la llei preveu en certes circumstàncies.
  4. dret processal Dret facultatiu de les parts litigants de derogar el fur territorial, elegint el jutge que vulguin.
  5. ciències polítiques i dret constitucional Llei per la qual una assemblea deliberant pot continuar en certes ocasions en les seves funcions més enllà de la data legal d’expiració dels seus poders.
  6. ciències militars A l’estat espanyol, benefici d’ajornar llur incorporació a files, atorgat a certs minyons, per raó d’estudis, d’atendre llurs famílies, etc.

■ pròrroga

femení Acció de prorrogar, prorrogació Demanar, obtenir, una pròrroga Temps que una cosa és prorrogada dret Ajornament o dilació d’un termini, sense sobrepassar-ne la meitat del temps, que la llei preveu en certes circumstàncies dret processal Dret facultatiu de les parts litigants de derogar el fur territorial, elegint el jutge que vulguin ciències polítiques i dret constitucional Llei per la qual una assemblea deliberant pot continuar en certes ocasions en les seves funcions més enllà de la data legal d’expiració dels seus poders ciències militars A l’estat espanyol, benefici d’ajornar llur…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prorrogable

■ prorrogable

adjectiu Que pot ésser prorrogat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prorrogació

■ prorrogació

femení Acció de prorrogar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prorrogar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prorrogar</title>

Etimologia: del ll. prorogare, íd., der. de rogare ‘demanar’ 1a font: 1460
verb transitiu Allargar el temps establert per a fer una cosa, donar un nou termini. Prorrogar el terme de pagament d’un deute. Prorrogar el període de sessions d’una assemblea.

■ prorrogar

verb transitiu Allargar el temps establert per a fer una cosa, donar un nou termini Prorrogar el terme de pagament d’un deute Prorrogar el període de sessions d’una assemblea
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prorrompre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prorrompre</title>

Compareu: irrompre
Etimologia: del ll. prorumpĕre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
  1. Sortir abrivadament. Els soldats, llavors, prorromperen de les trinxeres.
  2. figuradament Manifestar una expressió del sentiment amb plors, paraules, sospirs, crits. Va prorrompre en crits d’entusiasme.

■ prorrompre

verb intransitiu Sortir abrivadament Els soldats, llavors, prorromperen de les trinxeres figuradament Manifestar una expressió del sentiment amb plors, paraules, sospirs, crits Va prorrompre en crits d’entusiasme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pros

pros

adjectiu antigament Bo, virtuós, respectable El pros Bernat
Gran Diccionari de la llengua catalana

pros-

pros-

Forma prefixada del mot grec prósō , que significa ‘cap endavant’ Ex prosencèfal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prosa</title>

Etimologia: del ll. prosa, íd., substantivació del fem. de l’adj. prorsus, -a, -um ‘que va en línia recta’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. literatura
    1. Forma ordinària del llenguatge, parlant o escrivint, no subjecta a la mesura i al ritme del vers.
    2. Forma del llenguatge emprada en els discursos públics i en les diverses obres literàries.
  2. literatura El conjunt de l’obra escrita en prosa d’un autor, d’un període històric o literari. La prosa de Ciceró. La prosa humanística. La prosa romàntica.
  3. literatura
    1. Allò que es contraposa a poesia.
    2. En l’estètica contemporània, i contraposada a poesia, l’obra que no ateny la plenitud de l’expressió artística o bé que respon només a unes finalitats pràctiques.
  4. figuradament Manca de poesia, d’idealisme i, per contra, excés de submissió a les necessitats pràctiques, a les exigències diàries i materials. La prosa de la vida. Tot això és prosa.
  5. litúrgia Cant litúrgic rimat que hom executava generalment després de l’al·leluia de la missa i de la capítula de vespres.

■ prosa

femení literatura Forma ordinària del llenguatge, parlant o escrivint, no subjecta a la mesura i al ritme del vers Forma del llenguatge emprada en els discursos públics i en les diverses obres literàries literatura El conjunt de l’obra escrita en prosa d’un autor, d’un període històric o literari La prosa de Ciceró La prosa humanística La prosa romàntica literatura Allò que es contraposa a poesia En l’estètica contemporània, i contraposada a poesia, l’obra que no ateny la plenitud de l’expressió artística o bé que respon només a unes finalitats pràctiques figuradament Manca de poesia, d’…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosador
| prosadora

■ prosador
| prosadora

masculí i femení Prosista
Traducció