Es mostren 88951 resultats

■ prosaic
| prosaica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prosaic</title>

Partició sil·làbica: pro_saic
Etimologia: del ll. prosaicus, -a, -um, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    adjectiu
  1. literatura
    1. Relatiu o pertanyent a la prosa (generalment, però, referit als seus valors negatius).
    2. En opinions o judicis de valor, dit pejorativament d’una obra artística o de qualsevol acció que requereixi un to més elevat, un tractament o una actuació més dignes. Estil prosaic. Versos prosaics. Expressió prosaica. Maneres prosaiques.
  2. figuradament Dit de tot el que manca d’idealisme, finesa, sentit de bellesa i que, contràriament, sobresurt per la seva vulgaritat i mesquinesa. Vida prosaica. Home prosaic.

■ prosaic
| prosaica

adjectiu literatura Relatiu o pertanyent a la prosa generalment, però, referit als seus valors negatius En opinions o judicis de valor, dit pejorativament d’una obra artística o de qualsevol acció que requereixi un to més elevat, un tractament o una actuació més dignes Estil prosaic Versos prosaics Expressió prosaica Maneres prosaiques figuradament Dit de tot el que manca d’idealisme, finesa, sentit de bellesa i que, contràriament, sobresurt per la seva vulgaritat i mesquinesa Vida prosaica Home prosaic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosaicament

■ prosaicament

adverbi D’una manera prosaica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosaisme

■ prosaisme

masculí Qualitat de prosaic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosàpia

■ prosàpia

femení Ascendència familiar, nissaga, llinatge impròpiament Estirp
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prosari

prosari

masculí litúrgia Proser
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosceni

■ prosceni

masculí teatre En l’antiguitat clàssica, espai escènic en general En els teatres moderns, part anterior de l’escenari enfora del marc, davant el teló de boca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

proscil·laridina

proscil·laridina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Substància que es presenta en forma de pólvores blanques, emprada en el tractament de les insuficiències cardíaques
Gran Diccionari de la llengua catalana

proscomídia

proscomídia

femení litúrgia pròtesi 3 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proscripció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proscripció</title>

Partició sil·làbica: pros_crip_ci_ó
Etimologia: del ll. proscriptio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de proscriure.
    2. dret romà Entre els romans, anunci públic de la subhasta dels béns d’un deutor.
    3. dret romà Pena d’exili amb confiscació de béns.
    4. dret processal i història A l’edat mitjana, exili forçós per causes polítiques.
  2. proscripció dels béns dret civil Subhasta dels béns d’un deutor fugitiu a profit dels seus creditors.

■ proscripció

femení Acció de proscriure dret romà Entre els romans, anunci públic de la subhasta dels béns d’un deutor dret romà Pena d’exili amb confiscació de béns dret processal i història A l’edat mitjana, exili forçós per causes polítiques proscripció dels béns dret civil Subhasta dels béns d’un deutor fugitiu a profit dels seus creditors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proscriptor
| proscriptora

■ proscriptor
| proscriptora

adjectiu i masculí i femení Que proscriu
Traducció