Es mostren 88951 resultats

■ provisorat

■ provisorat

masculí catolicisme Càrrec de provisor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provisori
| provisòria

■ provisori
| provisòria

adjectiu Destinat a ésser en breu temps substituït per un altre o per una altra cosa provisional
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provisoria

■ provisoria

femení catolicisme Provisorat Lloc on exerceix les seves funcions el provisor En els convents i en altres comunitats, lloc destinat a guardar i distribuir les provisions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provisòriament

■ provisòriament

adverbi D’una manera provisòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provitamina

■ provitamina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Substància precursora que es transforma en vitamina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provocable

■ provocable

adjectiu Que pot ésser provocat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provocació

■ provocació

femení Acció de provocar l’efecte dret penal Acció d’incitar a perpetrar un delicte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provocador
| provocadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">provocador</title>

Etimologia: del ll. provocator, -ōris, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení Que provoca.
  2. agent provocador El qui ficant-se entre gent suspecta, entre els afiliats a un partit, etc., i fingint-se’n company, els excita a fer actes culpables, que els trairan, els comprometran.

■ provocador
| provocadora

adjectiu i masculí i femení Que provoca agent provocador El qui ficant-se entre gent suspecta, entre els afiliats a un partit, etc, i fingint-se’n company, els excita a fer actes culpables, que els trairan, els comprometran
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provocant

■ provocant

adjectiu Que provoca especialment Que suscita un desig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">provocar</title>

Etimologia: del ll. provocare, íd.; en el sentit de ‘vomitar’ v. perbocar. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb transitiu
    1. Excitar (algú) a lluitar o a fer alguna cosa indeguda o inconvenient. Provocar la tropa a una rebel·lió.
    2. especialment Excitar sexualment. Una dona que provoca els homes.
    3. usat absolutament No provoquis.
  2. Suscitar (alguna cosa), ocasionar-la, produir-la. Les seves paraules van provocar les rialles de tothom. Provocar la tos, el vòmit. Aquells fets van provocar un decret.
  3. usat absolutament Perbocar.

■ provocar

verb transitiu Excitar algú a lluitar o a fer alguna cosa indeguda o inconvenient Provocar la tropa a una rebellió especialment Excitar sexualment Una dona que provoca els homes usat absolutament No provoquis Suscitar alguna cosa, ocasionar-la, produir-la Les seves paraules van provocar les rialles de tothom Provocar la tos, el vòmit Aquells fets van provocar un decret usat absolutament Perbocar
Informació complementària
Traducció