Es mostren 88939 resultats

■ proximitat

■ proximitat

femení Qualitat de pròxim relació de proximitat matemàtiques Relació binària entre els subconjunts d’un conjunt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prudència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prudència</title>

Partició sil·làbica: pru_dèn_ci_a
Etimologia: del ll. prudentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de prudent.
  2. ètica
    1. En la moral tradicional i en la teologia, la virtut d’ésser prudent, una de les quatre virtuts cardinals.
    2. En l’ús corrent, capteniment caut i moderat de qui intueix la presència d’un perill o les conseqüències dels propis actes i mira d’evitar-ne el risc i els danys possibles.
    3. Por, precaució, temor del risc i del perill.

■ prudència

femení Qualitat de prudent ètica En la moral tradicional i en la teologia, la virtut d’ésser prudent, una de les quatre virtuts cardinals En l’ús corrent, capteniment caut i moderat de qui intueix la presència d’un perill o les conseqüències dels propis actes i mira d’evitar-ne el risc i els danys possibles Por, precaució, temor del risc i del perill
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prudencial

■ prudencial

adjectiu D’acord amb allò que aconsella la prudència Preus prudencials mesura prudencial Precaució
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prudencialment

■ prudencialment

adverbi D’una manera prudencial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prudent

■ prudent

adjectiu Que actua amb prudència, savi Que tem excessivament el risc, el perill Dit de la cosa feta, dita, amb prudència, aconsellada per la prudència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prudentment

■ prudentment

adverbi Amb prudència, d’una manera prudent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pruenga

■ pruenga

femení botànica Vinca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pruent

■ pruent

adjectiu Que pruu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pruienc
| pruienca

pruienc
| pruienca

adjectiu i masculí i femení De Pruit Osona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pruïja


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pruïja</title>

Partició sil·làbica: pru_ï_ja
Etimologia: del ll. prūrīgo, -ĭnis, íd., a través de l’ant. pruĭge, amb confusió de -e en -a 1a font: s. XIII
    femení
    1. Picor intensa, viva.
    2. pruïja vulvar patologia Afecció caracteritzada per la pruïja intensa en els òrgans genitals externs femenins.
  2. figuradament Ganes vehements de fer una cosa. Té la pruïja de discutir-ho tot.

■ pruïja

femení Picor intensa, viva pruïja vulvar patologia Afecció caracteritzada per la pruïja intensa en els òrgans genitals externs femenins figuradament Ganes vehements de fer una cosa Té la pruïja de discutir-ho tot
Informació complementària
Traducció