Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Qualitat de prudent.
ètica
1. En la moral tradicional i en la teologia, la virtut d’ésser prudent, una de les quatre virtuts cardinals.
2. En l’ús corrent, capteniment caut i moderat de qui intueix la presència d’un perill o les conseqüències dels propis actes i mira d’evitar-ne el risc i els danys possibles.
3. Por, precaució, temor del risc i del perill.

femení Qualitat de prudent ètica En la moral tradicional i en la teologia, la virtut d’ésser prudent, una de les quatre virtuts cardinals En l’ús corrent, capteniment caut i moderat de qui intueix la presència d’un perill o les conseqüències dels propis actes i mira d’evitar-ne el risc i els danys possibles Por, precaució, temor del risc i del perill

■ prudencial

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prudencial</title>

Partició sil·làbica: pru_den_ci_al
Etimologia: del b. ll. prudentialis, íd. 1a font: 1703

adjectiu

D’acord amb allò que aconsella la prudència. Preus prudencials.
mesura prudencial Precaució.

■ prudencial

adjectiu D’acord amb allò que aconsella la prudència Preus prudencials mesura prudencial Precaució

■ prudencialment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prudencialment</title>

Partició sil·làbica: pru_den_ci_al_ment
Etimologia: de prudencial

adverbi D’una manera prudencial.

■ prudencialment

adverbi D’una manera prudencial

■ prudent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prudent</title>

Etimologia: del ll. prudens, -ntis, íd. 1a font: 1460, Roig

adjectiu

Que actua amb prudència, savi.
Que tem excessivament el risc, el perill.
Dit de la cosa feta, dita, amb prudència, aconsellada per la prudència.

■ prudent

adjectiu Que actua amb prudència, savi Que tem excessivament el risc, el perill Dit de la cosa feta, dita, amb prudència, aconsellada per la prudència

■ prudentment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prudentment</title>

Etimologia: de prudent

adverbi Amb prudència, d’una manera prudent.

■ prudentment

adverbi Amb prudència, d’una manera prudent

■ pruenga

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pruenga</title>

Partició sil·làbica: pru_en_ga

femení botànica Vinca.

■ pruenga

femení botànica Vinca

■ pruent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pruent</title>

Partició sil·làbica: pru_ent
Etimologia: de pruir 1a font: c. 1400, Canals

adjectiu Que pruu.

■ pruent

adjectiu Que pruu

pruienc

| pruienca

<title type="display">pruienc</title>

Partició sil·làbica: pru_ienc

adjectiu i masculí i femení De Pruit (Osona).

pruienc

| pruienca

adjectiu i masculí i femení De Pruit Osona

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ pròximament

■ proximitat

■ prudència

■ prudencial

■ prudencialment

■ prudent

■ prudentment

■ pruenga

■ pruent

pruienc | pruienca

pruienc | pruienca

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

pruienc

| pruienca

pruienc

| pruienca

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia