Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 110 resultats

■ tristetràedre [o tristetraedre]

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tristetràedre <hi rend="plain">[o </hi>tristetraedre<hi rend="plain">]</hi></title>

Partició sil·làbica: tris_te_trà_e_dre, tris_te_tra_e_dre

masculí geometria Políedre de dotze cares.

■ tristetràedre [o tristetraedre]

masculí geometria Políedre de dotze cares

■ xilòfon [o xilofon]

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xilòfon <hi rend="plain">[o </hi>xilofon<hi rend="plain">]</hi></title>

Etimologia: de xilo- i -fon¹ 1a font: 1917, DOrt.

música

masculí Instrument musical format per un teclat rústic de làmines de fusta dura o de bambú de llargàries diferents que, en ésser percudides amb dues baquetes o martellets de fusta, fan una sèrie de notes (de dues a quatre octaves).
masculí i femení Persona que toca el xilòfon; xilofonista.

■ xilòfon [o xilofon]

música masculí Instrument musical format per un teclat rústic de làmines de fusta dura o de bambú de llargàries diferents que, en ésser percudides amb dues baquetes o martellets de fusta, fan una sèrie de notes de dues a quatre octaves masculí i femení Persona que toca el xilòfon xilofonista

■ zulú [o zulu]

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">zulú <hi rend="plain">[o </hi>zulu<hi rend="plain">]</hi></title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia només zulu]

[plural zulús, zulus]

adjectiu Relatiu o pertanyent als zulús o al zulú.
masculí i femení etnologia Individu d’un poble bantú del grup gnuni que habita al Natal (República de Sud-àfrica).
masculí lingüística Llengua bantú parlada pels zulús, molt semblant al xosa.

■ zulú [o zulu]

plural zulús, zulus adjectiu Relatiu o pertanyent als zulús o al zulú masculí i femení etnologia Individu d’un poble bantú del grup gnuni que habita al Natal República de Sud-àfrica masculí lingüística Llengua bantú parlada pels zulús, molt semblant al xosa

■ Àngela (o Àngela Maria!)

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">Àngela <hi rend="plain">(o </hi>Àngela Maria!<hi rend="plain">)</hi></title>

Etimologia: de àngel¹ 1a font: 1839, DLab.

interjecció Justa la fusta!

■ Àngela (o Àngela Maria!)

interjecció Justa la fusta

bestriu (o bestriu vaca)

<title type="display">bestriu <hi rend="plain">(o </hi>bestriu vaca<hi rend="plain">)</hi></title>

Partició sil·làbica: bes_triu

masculí ictiologia Peix xovato.

bestriu (o bestriu vaca)

masculí ictiologia Peix xovato

■ doblonet (o doblonet d’or)

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doblonet <hi rend="plain">(o </hi>doblonet d’or<hi rend="plain">)</hi></title>

masculí numismàtica Nom donat al País Valencià a la moneda d’or de mig escut i també a la petita moneda d’or de valor de 20 rals de billó.

■ doblonet (o doblonet d’or)

masculí numismàtica Nom donat al País Valencià a la moneda d’or de mig escut i també a la petita moneda d’or de valor de 20 rals de billó

■ escalopa (o escalopa milanesa)

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escalopa <hi rend="plain">(o </hi>escalopa milanesa<hi rend="plain">)</hi></title>

Etimologia: del fr. escalope, íd., der. de écale ‘closca, petxina’, del fràncic *skala, íd., amb influx, quant a la terminació, de enveloppe

femení alimentació, indústries alimentàries Tall prim de carn magra o peix, arrebossat d’ou i farina de galeta.

■ escalopa (o escalopa milanesa)

femení alimentació, indústries alimentàries Tall prim de carn magra o peix, arrebossat d’ou i farina de galeta

■ falcídia (o quarta falcídia)

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">falcídia <hi rend="plain">(o </hi>quarta falcídia<hi rend="plain">)</hi></title>

Partició sil·làbica: fal_cí_di_a

femení dret català Quarta part de l’actiu hereditari líquid a què com a mínim té dret l’hereu gravat amb llegats, encara que aquests arribessin a superar-ne les tres quartes parts.

■ falcídia (o quarta falcídia)

femení dret català Quarta part de l’actiu hereditari líquid a què com a mínim té dret l’hereu gravat amb llegats, encara que aquests arribessin a superar-ne les tres quartes parts

■ heus aquí [o heus ací]

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">heus aquí <hi rend="plain">[o </hi>heus ací<hi rend="plain">]</hi></title>

Partició sil·làbica: heus a_quí
Etimologia: del ll. heus, interjecció per a cridar l’atenció

Expressió amb què hom assenyala a l’atenció algú o alguna cosa. Heus ací la paga que n’he rebut. Heus-el aquí. Heus-la aquí.

■ heus aquí [o heus ací]

Expressió amb què hom assenyala a l’atenció algú o alguna cosa Heus ací la paga que n’he rebut Heus-el aquí Heus-la aquí

huit-centè [o huit-centé]

| huit-centena

<title type="display">huit-centè <hi rend="plain">[o </hi>huit-centé<hi rend="plain">]</hi></title>

Partició sil·làbica: huit-cen_tè, huit-cen_té

adjectiu i masculí dialectal Vuit-centè.

huit-centè [o huit-centé]

| huit-centena

adjectiu i masculí dialectal Vuit-centè

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ tristetràedre [o tristetraedre]

■ xilòfon [o xilofon]

■ zulú [o zulu]

■ Àngela (o Àngela Maria!)

bestriu (o bestriu vaca)

■ doblonet (o doblonet d’or)

■ escalopa (o escalopa milanesa)

■ falcídia (o quarta falcídia)

■ heus aquí [o heus ací]

huit-centè [o huit-centé] | huit-centena

huit-centè [o huit-centé] | huit-centena

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

huit-centè [o huit-centé]

| huit-centena

huit-centè [o huit-centé]

| huit-centena

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia