Es mostren 88951 resultats

■ pubill
| pubilla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pubill</title>

Etimologia: del ll. pūpīllus ‘pupil, menor d’edat’ 1a font: s. XIII, Cerverí
  1. masculí dret civil català Fill no instituït hereu, quan es casa amb una pubilla.
  2. femení dret civil català Dona instituïda hereva, generalment per part d’algun ascendent, en el qual cas se solia reservar tot el patrimoni com a bé parafernal, que era administrat per ella.
  3. femení
    1. Filla única o gran d’una casa.
    2. col·loquialment Nom amb què hom s’adreça de vegades a una noia, encara que no sigui una pubilla.
    3. folklore Noia que, per la seva bellesa o simpatia, és elegida pels participants al ball de la festa major.
  4. femení
    1. col·loquialment Nom amb què és designada la ciutat de Barcelona.
    2. ciutat pubilla de la sardana folklore Dins la promoció de la sardana establerta per l’Obra del Ballet Popular, títol amb què és designada la ciutat o vila que hom tria anualment com a capital de la sardana.
  5. femení ictiologia Lluerna.

■ pubill
| pubilla

masculí dret civil català Fill no instituït hereu, quan es casa amb una pubilla femení dret civil català Dona instituïda hereva, generalment per part d’algun ascendent, en el qual cas se solia reservar tot el patrimoni com a bé parafernal, que era administrat per ella femení Filla única o gran d’una casa colloquialment Nom amb què hom s’adreça de vegades a una noia, encara que no sigui una pubilla folklore Noia que, per la seva bellesa o simpatia, és elegida pels participants al ball de la festa major femení colloquialment Nom amb què és designada la ciutat de Barcelona ciutat pubilla de la…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pubillatge

■ pubillatge

masculí Béns que hereta una pubilla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pubiotomia


<title type="display">pubiotomia</title>

Partició sil·làbica: pu_bi_o_to_mi_a
femení cirurgia Operació que consisteix a seccionar el pubis per la símfisi, per tal de produir un eixamplament momentani d’una pelvis estreta, en el moment del part.

pubiotomia

femení cirurgia Operació que consisteix a seccionar el pubis per la símfisi, per tal de produir un eixamplament momentani d’una pelvis estreta, en el moment del part
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pubis

■ pubis

masculí anatomia animal Part mitjana inferior de l’hipogastri Part anterior de l’os coxal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ públic
| pública


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">públic</title>

Etimologia: del ll. publĭcus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la societat, a la comunitat (per oposició a privat). El bé públic. L’ordre públic. El sector públic.
  2. adjectiu
    1. Notori, manifest, vist o sabut per tothom. Un escàndol públic.
    2. De què pot fer ús tothom. Via pública.
    3. dona pública Prostituta.
    4. en públic locució adverbial En presència de públic, de molta gent. Parlar en públic.
  3. masculí
    1. La gent en general, tothom indistintament.
    2. especialment Els qui assisteixen en un espectacle o que participen en determinades afeccions; clientela.
    3. Conjunt de consumidors o usuaris als quals s’adreça una obra, un servei, un mitjà de comunicació, un producte, etc. El públic d’aquest diari és essencialment conservador. L’oficina bancària romandrà tancada al públic durant les tardes. Pel·lícula apta per a tots els públics.
  4. gran públic La majoria de la gent, sobretot usat pejorativament per a indicar la majoria no especialitzada en un tema.
  5. pública honestedat dret canònic Impediment diriment del matrimoni, anomenat també quasiafinitat, que s’esdevé entre l’home i els consanguinis (fins al segon grau) de la dona amb la qual ha conviscut en matrimoni invàlid, fins i tot no consumat, o en públic concubinat.
  6. pública promesa dret civil Anunci públic d’una promesa de recompensa a favor del qui acompleixi un acte o obtingui un resultat determinat.
  7. sector públic economia Àmbit de l’activitat econòmica que controla l’estat, o en la qual aquest participa ja sigui directament o mitjançant instàncies públiques sotaposades.

■ públic
| pública

adjectiu Relatiu o pertanyent a la societat, a la comunitat per oposició a privat El bé públic L’ordre públic El sector públic adjectiu Notori, manifest, vist o sabut per tothom Un escàndol públic De què pot fer ús tothom Via pública dona pública Prostituta en públic locució adverbial En presència de públic, de molta gent Parlar en públic masculí La gent en general, tothom indistintament especialment Els qui assisteixen en un espectacle o que participen en determinades afeccions clientela Conjunt de consumidors o usuaris als quals s’adreça una obra, un servei, un mitjà de comunicació, un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ publicà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">publicà</title>

Homòfon: publicar
Etimologia: del ll. publicanus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
masculí història i Bíblia En l’antic imperi Romà, persona privada encarregada de recaptar els tributs i imposts a les diverses províncies, que alhora arrendava les rendes públiques de l’estat.

■ publicà

masculí història i Bíblia En l’antic imperi Romà, persona privada encarregada de recaptar els tributs i imposts a les diverses províncies, que alhora arrendava les rendes públiques de l’estat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ publicable

■ publicable

adjectiu Que pot ésser publicat, que és apte a ésser publicat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ publicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">publicació</title>

Partició sil·làbica: pu_bli_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. publicatio, -ōnis, íd. 1a font: 1381
    femení
  1. Acció de publicar.
    1. Obra publicada. Publicació periòdica. Publicacions científiques.
    2. publicació electrònica arts gràfiques i informàtica Publicació editada en suport electrònic, que pot contenir text, imatge i so i que per a visualitzar-ne o escoltar-ne el contingut requereix mitjans informàtics.
    1. dret canònic Amonestació.
    2. publicació de lleis dret Acte legal pel qual el text de les lleis promulgades arriba al coneixement del públic.
    3. publicació de sentència dret processal Acte legal de recepció del veredicte pel públic, que indica que es fa efectiu per a les parts i de cara a l’exterior.

■ publicació

femení Acció de publicar Obra publicada Publicació periòdica Publicacions científiques publicació electrònica arts gràfiques i informàtica Publicació editada en suport electrònic, que pot contenir text, imatge i so i que per a visualitzar-ne o escoltar-ne el contingut requereix mitjans informàtics dret canònic Amonestació publicació de lleis dret Acte legal pel qual el text de les lleis promulgades arriba al coneixement del públic publicació de sentència dret processal Acte legal de recepció del veredicte pel públic, que indica que es fa efectiu per a les parts i de cara a l’exterior
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ publicada

■ publicada

femení dret canònic Amonestació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ publicador
| publicadora

■ publicador
| publicadora

adjectiu i masculí i femení Que publica
Traducció