Es mostren 88940 resultats

■ publicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">publicar</title>

Homòfon: publicà
Etimologia: del ll. publicare, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb transitiu
  1. Fer públic, portar a coneixement de tothom. Publicar una notícia, una entrevista. Ja han publicat la llista d’admesos i exclosos al procés selectiu. Ho publicarem al web.
  2. dret canònic Fer les amonestacions matrimonials o la publicata d’unes ordenacions sagrades.
  3. literatura Editar una obra per difondre-la entre el públic.

■ publicar

verb transitiu Fer públic, portar a coneixement de tothom Publicar una notícia, una entrevista Ja han publicat la llista d’admesos i exclosos al procés selectiu Ho publicarem al web dret canònic Fer les amonestacions matrimonials o la publicata d’unes ordenacions sagrades literatura Editar una obra per difondre-la entre el públic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ publicata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">publicata</title>

Etimologia: del ll. publicatus, -a, -um, participi de publicare ‘publicar’ 1a font: s. XVI
femení dret processal i dret canònic Certificació de publicació d’una sentència, d’un despatx i especialment el despatx que hom dona a un ordenand per a ésser publicat.

■ publicata

femení dret processal i dret canònic Certificació de publicació d’una sentència, d’un despatx i especialment el despatx que hom dona a un ordenand per a ésser publicat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ publicista

■ publicista

masculí i femení dret Autor que escriu sobre dret públic o versat en aquesta matèria literatura Escriptor que escriu per al públic, especialment en diaris i periòdics publicitat Publicitari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ publicitari
| publicitària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">publicitari</title>

Etimologia: de públic
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la publicitat. Una campanya publicitària.
    2. art publicitari art Especialització de les arts gràfiques que consisteix en llur aplicació al comerç i la indústria.
  2. masculí i femení publicitat Professional de la publicitat.

■ publicitari
| publicitària

adjectiu Relatiu o pertanyent a la publicitat Una campanya publicitària art publicitari art Especialització de les arts gràfiques que consisteix en llur aplicació al comerç i la indústria masculí i femení publicitat Professional de la publicitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ publicitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">publicitat</title>

Etimologia: de públic 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Qualitat de públic, estat d’allò que és fet públic. La publicitat dels debats parlamentaris és consubstancial al règim democràtic.
  2. sociologia i economia
    1. Comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació.
    2. Conjunt de missatges (anuncis, espots, filmets, etc.) de publicitat. Les pàgines de publicitat d’un diari. A la televisió fan molta publicitat d’automòbils.
  3. publicitat dels registres (o simplement publicitat) dret civil Inscripció i publicació dels registres oficials (de la propietat, civil, etc.) per a donar a conèixer als interessats la situació jurídica dels immobles, etc.

■ publicitat

femení Qualitat de públic, estat d’allò que és fet públic La publicitat dels debats parlamentaris és consubstancial al règim democràtic sociologia i economia Comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació Conjunt de missatges anuncis, espots, filmets, etc de publicitat Les pàgines de publicitat d’un diari A la televisió fan molta publicitat d’automòbils publicitat dels registres o simplement publicitat dret civil Inscripció i publicació dels registres oficials de la propietat, civil, etc per a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

publicity*

publicity*

femení Publiinformació
Gran Diccionari de la llengua catalana

publificació

publificació

femení dret administratiu Acció de publificar
Gran Diccionari de la llengua catalana

publificar


<title type="display">publificar</title>

verb transitiu dret administratiu Assumir, els poders públics, (la titularitat d’una activitat o d’un servei) quan passen a considerar-los d’interès general, sia duent-ne a terme la gestió directament o bé concedint-la a una empresa privada.

publificar

verb transitiu dret administratiu Assumir, els poders públics, la titularitat d’una activitat o d’un servei quan passen a considerar-los d’interès general, sia duent-ne a terme la gestió directament o bé concedint-la a una empresa privada
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

publiinformació


<title type="display">publiinformació</title>

Partició sil·làbica: pu_bli_in_for_ma_ci_ó
femení Informació que un mitjà de comunicació difon sobre esdeveniments o activitats d’una organització mitjançant notícies que no subscriu l’organització sinó el mitjà de comunicació, que és qui en controla el missatge.

publiinformació

femení Informació que un mitjà de comunicació difon sobre esdeveniments o activitats d’una organització mitjançant notícies que no subscriu l’organització sinó el mitjà de comunicació, que és qui en controla el missatge
Gran Diccionari de la llengua catalana

publireportatge

publireportatge

masculí publicitat Anunci televisiu o de premsa que adopta la forma i l’estil d’un reportatge informatiu sobre una empresa, una marca, un producte, etc