Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ pugesa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pugesa</title>

femení numismàtica Moneda de coure d’origen francès, del valor de mig òbol equivalent a un quart de diner, que passà a batre’s a Catalunya a la segona meitat del segle XIII.

■ pugesa

femení numismàtica Moneda de coure d’origen francès, del valor de mig òbol equivalent a un quart de diner, que passà a batre’s a Catalunya a la segona meitat del segle XIII

pugetà

| pugetana

<title type="display">pugetà</title>

adjectiu i masculí i femení Pugenc.

pugetà

| pugetana

adjectiu i masculí i femení Pugenc

■ púgil

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">púgil</title>

Etimologia: del ll. pŭgil, -ĭlis, íd., de la mateixa arrel de pugnus ‘puny’ 1a font: 1803, DEst.

masculí història Gladiador que combatia a cops de puny.
masculí i femení esports Boxador.

■ púgil

masculí història Gladiador que combatia a cops de puny masculí i femení esports Boxador

■ pugilat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pugilat</title>

Etimologia: del ll. pugilatus, -us, íd.

masculí esports i història Lluita esportiva en la qual dos contendents miren de colpir-se amb els punys.

■ pugilat

masculí esports i història Lluita esportiva en la qual dos contendents miren de colpir-se amb els punys

■ pugilisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pugilisme</title>

Etimologia: de púgil

masculí

Pràctica del pugilat.
Condició de púgil o de boxador.
Capacitat per a combatre a cops de puny.

■ pugilisme

masculí Pràctica del pugilat Condició de púgil o de boxador Capacitat per a combatre a cops de puny

■ pugilista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pugilista</title>

Etimologia: de púgil

masculí i femení El qui pren part en un pugilat.

■ pugilista

masculí i femení El qui pren part en un pugilat

■ pugilístic

| pugilística

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pugilístic</title>

Etimologia: de púgil

adjectiu Relatiu o pertanyent al pugilisme o a la boxa.

■ pugilístic

| pugilística

adjectiu Relatiu o pertanyent al pugilisme o a la boxa

■ pugna

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pugna</title>

Etimologia: del ll. pugna ‘combat a cops de puny; lluita; batalla’ 1a font: s. XV, Cauliach

femení

Batalla, combat.
estar en pugna (dues coses) figuradament Estar (dues coses) en completa oposició, ésser incompatibles.

■ pugna

femení Batalla, combat estar en pugna dues coses figuradament Estar dues coses en completa oposició, ésser incompatibles

■ pugnaç

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pugnaç</title>

Etimologia: del ll. pugnax, -ācis, íd.

adjectiu Inclinat a combatre; bel·licós, agressiu.

■ pugnaç

adjectiu Inclinat a combatre bellicós, agressiu

■ pugnacitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pugnacitat</title>

Etimologia: del ll. pugnacĭtas, -ātis, íd.

femení

Inclinació a lluitar, a combatre; combativitat.
Qualitat de pugnaç.

■ pugnacitat

femení Inclinació a lluitar, a combatre combativitat Qualitat de pugnaç