Es mostren 88940 resultats

■ pugnacitat

■ pugnacitat

femení Inclinació a lluitar, a combatre combativitat Qualitat de pugnaç
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pugnar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pugnar</title>

Etimologia: del ll. pugnare ‘combatre a cops de puny; lluitar’, der. de pugnus ‘puny’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb intransitiu
  1. Combatre, lluitar. Els dos guerrers van pugnar bravament.
  2. Esforçar-se porfidiosament. Pugnar per una plaça, per aconseguir una feina.

■ pugnar

verb intransitiu Combatre, lluitar Els dos guerrers van pugnar bravament Esforçar-se porfidiosament Pugnar per una plaça, per aconseguir una feina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pugó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pugó</title>

Etimologia: cat. ant. pulgó, ll. *pulico, -ōnis, der. de pulex, -ĭcis ‘puça’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
masculí entomologia Nom genèric donat a diversos insectes homòpters de la família dels afídids, amb el cos de molt petites dimensions, amb formes àpteres i alades, i paràsits de plantes a les quals ocasionen grans perjudicis. Cal destacar el pugó de la col (Aphis brassicae), el pugó del blat (Macrosiphum cereale), el pugó dels rosers (Macrosiphum rosae), el pugó de la perera i del pomer (Aphis pomi), el pugó del préssec (Brachycaudus persicae) i el pugó llanut (Eriosoma lanuginosum). El roser és ple de pugó.

■ pugó

masculí entomologia Nom genèric donat a diversos insectes homòpters de la família dels afídids, amb el cos de molt petites dimensions, amb formes àpteres i alades, i paràsits de plantes a les quals ocasionen grans perjudicis Cal destacar el pugó de la col Aphis brassicae , el pugó del blat Macrosiphum cereale , el pugó dels rosers Macrosiphum rosae , el pugó de la perera i del pomer Aphis pomi , el pugó del préssec Brachycaudus persicae i el pugó llanut Eriosoma lanuginosum El roser és ple de pugó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pui

pui

masculí dialectal Puig
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">puig</title>

Partició sil·làbica: puig
Etimologia: del ll. pŏdĭum ‘mur entorn de l’amfiteatre; lleixa; prominència d’un terreny; turó’, i aquest, del gr. pódion ‘petge elevat’, dimin. de poús, podós ‘peu’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Elevació del terreny, més o menys rosta, formant cim, que sobresurt del terreny circumdant.
  2. puig de missa A Eivissa, elevació de terreny coronada per una església.

■ puig

masculí Elevació del terreny, més o menys rosta, formant cim, que sobresurt del terreny circumdant puig de missa A Eivissa, elevació de terreny coronada per una església
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

puig-regenc
| puig-regenca

puig-regenc
| puig-regenca

adjectiu i masculí i femení De Puig-reig Berguedà
Gran Diccionari de la llengua catalana

puigbaladonenc
| puigbaladonenca

puigbaladonenc
| puigbaladonenca

adjectiu i masculí i femení De Puigbaladó i Riutort Capcir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puigcerdanenc
| puigcerdanenca

■ puigcerdanenc
| puigcerdanenca

adjectiu i masculí i femení De Puigcerdà Baixa Cerdanya
Gran Diccionari de la llengua catalana

puigcerdanès
| puigcerdanesa

puigcerdanès
| puigcerdanesa

adjectiu i masculí i femení Puigcerdanenc
Gran Diccionari de la llengua catalana

puiggrossenc
| puiggrossenca

puiggrossenc
| puiggrossenca

adjectiu i masculí i femení De Puiggròs Garrigues