Es mostren 88951 resultats

■ puntona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">puntona</title>

Homòfon: pontona
Etimologia: de punta
femení agricultura Eina de pagès en què el ferro té l’ull molt a prop d’un extrem constituït per una simple cabota, per un rastell, per un tall, etc., i a l’altre extrem una punta que serveix per a obrir la terra quan és molt dura o molt seca.

■ puntona

femení agricultura Eina de pagès en què el ferro té l’ull molt a prop d’un extrem constituït per una simple cabota, per un rastell, per un tall, etc, i a l’altre extrem una punta que serveix per a obrir la terra quan és molt dura o molt seca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntós
| puntosa

■ puntós
| puntosa

adjectiu Que té punt a fer una cosa Puntimirat Que fa les coses per punt Picallós Que fa picapunt de les coses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntosament

■ puntosament

adverbi D’una manera puntosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntuable

■ puntuable

adjectiu Que serveix per a puntuar en una competició, en un campionat, etc Proves puntuables per al campionat mundial d’automobilisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntuació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">puntuació</title>

Partició sil·làbica: pun_tu_a_ci_ó
Etimologia: del b. ll. punctuatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de puntuar;
    2. l’efecte.
  2. Manera de puntuar. Faltes de puntuació.
  3. Qualificació mitjançant punts. La puntuació d’un concurs oposició.
  4. esports Nombre de punts aconseguits per un esportista o per un equip en una competició.
  5. signes de puntuació gramàtica Signes ortogràfics que marquen pauses, entonacions o incisos d’un enunciat.

■ puntuació

femení Acció de puntuar l’efecte Manera de puntuar Faltes de puntuació Qualificació mitjançant punts La puntuació d’un concurs oposició esports Nombre de punts aconseguits per un esportista o per un equip en una competició signes de puntuació gramàtica Signes ortogràfics que marquen pauses, entonacions o incisos d’un enunciat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">puntual</title>

Partició sil·làbica: pun_tu_al
Etimologia: del b. ll. punctualis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
  1. Que fa una cosa exactament en el moment assenyalat. No heu estat puntual: heu arribat mitja hora massa tard.
  2. Exacte i minuciós. Quan ho hagi vist, te’n donaré una relació puntual i certa.
    1. Dit de fenòmens concrets, limitats, referits a un punt, un lloc, un medi precís o que no es donen sinó en un nombre restringit de casos. Això és un fet puntual. Una intervenció puntual.
    2. astrofísica i òptica Dit de les fonts radiants les dimensions de les quals poden ésser negligides i, per tant, poden ésser considerades matemàticament com un punt emissor.
    3. geometria Dit d’un conjunt els elements del qual són punts.
    4. lingüística Dit de l’aspecte de l’acció verbal considerat en un moment, en un punt del seu desenvolupament, sia en el seu inici (incoatiu), sia en el seu acabament (acomplert).

■ puntual

adjectiu Que fa una cosa exactament en el moment assenyalat No heu estat puntual heu arribat mitja hora massa tard Exacte i minuciós Quan ho hagi vist, te’n donaré una relació puntual i certa Dit de fenòmens concrets, limitats, referits a un punt, un lloc, un medi precís o que no es donen sinó en un nombre restringit de casos Això és un fet puntual Una intervenció puntual astrofísica i òptica Dit de les fonts radiants les dimensions de les quals poden ésser negligides i, per tant, poden ésser considerades matemàticament com un punt emissor geometria Dit d’un conjunt els elements del qual són…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntualitat

■ puntualitat

femení Qualitat de puntual Fet d’obrar puntualment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntualització

■ puntualització

femení Acció de puntualitzar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntualitzar

■ puntualitzar

verb transitiu Concretar, precisar, cadascun dels punts o les circumstàncies d’un afer, d’un esdeveniment, etc Vull puntualitzar que això no va ser iniciativa meva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntualment

■ puntualment

adverbi Amb puntualitat
Informació complementària
Traducció