Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ punyada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punyada</title>

Etimologia: de puny 1a font: s. XIV, Jaume I

femení antigament Cop de puny.

■ punyada

femení antigament Cop de puny

■ punyal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punyal</title>

Etimologia: de puny 1a font: s. XIV, Muntaner

masculí armament Arma blanca constituïda per una fulla amb dos talls i punta aguda, dreta o lleugerament corbada, i amb una empunyadura de formes diferents.

■ punyal

masculí armament Arma blanca constituïda per una fulla amb dos talls i punta aguda, dreta o lleugerament corbada, i amb una empunyadura de formes diferents

■ punyalada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punyalada</title>

Etimologia: de punyal 1a font: s. XV

femení

Cop donat amb un punyal.
Ferida feta amb un punyal.
figuradament Aquest refús ha estat per a ell una punyalada.

■ punyalada

femení Cop donat amb un punyal Ferida feta amb un punyal figuradament Aquest refús ha estat per a ell una punyalada

■ punyaler

| punyalera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punyaler</title>

Etimologia: de punyal 1a font: 1492

masculí i femení oficis manuals Persona que fabrica punyals o en ven.

■ punyaler

| punyalera

masculí i femení oficis manuals Persona que fabrica punyals o en ven

■ punyar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punyar</title>

Etimologia: del ll. pugnare ‘combatre amb els punys’, der. de pugnus ‘puny’ 1a font: s. XIV, Llull

verb intransitiu Posar punya o esforç insistent en l’obtenció d’una cosa.

■ punyar

verb intransitiu Posar punya o esforç insistent en l’obtenció d’una cosa

punyejar

<title type="display">punyejar</title>

Etimologia: de puny

verb intransitiu Moure els punys. Qui no punyeja, no falceja.

punyejar

verb intransitiu Moure els punys Qui no punyeja, no falceja

■ punyent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punyent</title>

Etimologia: del ll. pungens, -ntis, participi pres. de pungĕre ‘punxar’ 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu

Punxant, agut, penetrant. Una espina punyent.
Que causa una sensació dolorosa aguda i penetrant. Un fred punyent.
Colpidor. Una escena punyent. Una paraula punyent.

■ punyent

adjectiu Punxant, agut, penetrant Una espina punyent Que causa una sensació dolorosa aguda i penetrant Un fred punyent Colpidor Una escena punyent Una paraula punyent

■ punyentment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punyentment</title>

Etimologia: de punyent

adverbi D’una manera punyent.

■ punyentment

adverbi D’una manera punyent

■ punyera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punyera</title>

femení metrologia Antiga mesura catalana per a àrids, emprada especialment a la regió pirinenca.

■ punyera

femení metrologia Antiga mesura catalana per a àrids, emprada especialment a la regió pirinenca

punyeró

<title type="display">punyeró</title>

masculí metrologia Antiga mesura catalana per a àrids, pròpia de la regió pirinenca, igual a 1/3 de la punyera, o sia, aproximadament, 1 l.

punyeró

masculí metrologia Antiga mesura catalana per a àrids, pròpia de la regió pirinenca, igual a 1/3 de la punyera, o sia, aproximadament, 1 l

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ punyada

■ punyal

■ punyalada

■ punyaler | punyalera

■ punyaler | punyalera

■ punyar

punyejar

■ punyent

■ punyentment

■ punyera

punyeró

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ punyaler

| punyalera

■ punyaler

| punyalera

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia