Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

puteig

<title type="display">puteig</title>

Partició sil·làbica: pu_teig

masculí

Acció de putejar;
l’efecte.

puteig

masculí Acció de putejar l’efecte

putejar

<title type="display">putejar</title>

Homòfon: potejar

verb

vulgarment

intransitiu
1. Prostituir-se, fer vida de puta.
2. Tenir tracte amb putes.
transitiu figuradament Maltractar, mortificar, fer patir (algú).
pronominal figuradament Passar-s’ho malament.

putejar

verb vulgarment intransitiu Prostituir-se, fer vida de puta Tenir tracte amb putes transitiu figuradament Maltractar, mortificar, fer patir algú pronominal figuradament Passar-s’ho malament

putenc

| putenca

<title type="display">putenc</title>

adjectiu

Propi de les putes.
Que sembla de puta.

putenc

| putenca

adjectiu Propi de les putes Que sembla de puta

puter

| putera

<title type="display">puter</title>

adjectiu i masculí Que freqüenta putes.

puter

| putera

adjectiu i masculí Que freqüenta putes

■ puteria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">puteria</title>

Partició sil·làbica: pu_te_ri_a

femení

vulgarment

1. Condició de puta; prostitució.
2. Conjunt de putes; putam.
Qualitat de puta 2; murrieria.

■ puteria

femení vulgarment Condició de puta prostitució Conjunt de putes putam Qualitat de puta 2 murrieria

■ pútid

| pútida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pútid</title>

Etimologia: del ll. pūtĭdus, -a, -um, íd. 1a font: 1932, DFa.

adjectiu Pudent.

■ pútid

| pútida

adjectiu Pudent

putifeina

<title type="display">putifeina</title>

Partició sil·làbica: pu_ti_fei_na
Etimologia: probablement de l’expressió ll. pūtēte facienda ‘podriu-vos, coses per fer’, a través d’un *putit-faena

adjectiu i masculí i femení dialectal Dit de la persona que defuig el treball; malfeiner.

putifeina

adjectiu i masculí i femení dialectal Dit de la persona que defuig el treball malfeiner

puto

<title type="display">puto</title>

vulgarment

masculí Sodomita.
adjectiu i masculí dialectal Astut, hipòcrita, ple de malvolença dissimulada.
puto qui locució verbal dialectal A veure qui, vejam qui.

puto

vulgarment masculí Sodomita adjectiu i masculí dialectal Astut, hipòcrita, ple de malvolença dissimulada puto qui locució verbal dialectal A veure qui, vejam qui

■ putrefacció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">putrefacció</title>

Partició sil·làbica: pu_tre_fac_ci_ó
Etimologia: del ll. putrefactio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

1. Acció de podrir o de podrir-se;
2. l’efecte.
Descomposició de les substàncies orgàniques mortes.

■ putrefacció

femení Acció de podrir o de podrir-se l’efecte Descomposició de les substàncies orgàniques mortes

■ putrefacte

| putrefacta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">putrefacte</title>

Etimologia: del ll. putrefactus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV

adjectiu En estat de putrefacció, podrit.

■ putrefacte

| putrefacta

adjectiu En estat de putrefacció, podrit

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

puteig

putejar

putenc | putenca

putenc | putenca

puter | putera

puter | putera

■ puteria

■ pútid | pútida

■ pútid | pútida

putifeina

puto

■ putrefacció

■ putrefacte | putrefacta

■ putrefacte | putrefacta

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

putenc

| putenca

putenc

| putenca

puter

| putera

puter

| putera

■ pútid

| pútida

■ pútid

| pútida

■ putrefacte

| putrefacta

■ putrefacte

| putrefacta

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia