Es mostren 88939 resultats

■ apol·lo

■ apol·lo

masculí Home bell i ben plantat entomologia Papallona diürna de la família dels papiliònids Parnassius apollo , força grossa, d’ales arrodonides i amb les vores mig transparents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

apol·loni


<title type="display">apol·loni</title>

Etimologia: del ll. cient. apol·lonius, der. del nom del déu gr. Apol·lo
masculí entomologia Papallona de la família dels papiliònids (Parnassius apollonius), semblant a l’apol·lo, blanca amb taques negres.

apol·loni

masculí entomologia Papallona de la família dels papiliònids Parnassius apollonius , semblant a l’apollo, blanca amb taques negres
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apologeta

■ apologeta

masculí cristianisme Nom donat a cadascun dels escriptors cristians que al segle II feren la defensa o apologia de llur fe davant els emperadors, els pagans o els jueus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apologètic
| apologètica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apologètic</title>

Etimologia: del ll. td. apologeticus, del gr. apologētikós, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que té per objecte l’apologia d’alguna persona o d’alguna cosa.
  2. adjectiu cristianisme
    1. Relatiu o pertanyent als apologetes.
    2. Dit de tot llibre on és feta l’apologia de la religió cristiana.
  3. femení cristianisme Part de la teologia que té per objecte la defensa de la fe cristiana o la seva fonamentació raonable.

■ apologètic
| apologètica

adjectiu Que té per objecte l’apologia d’alguna persona o d’alguna cosa adjectiu cristianisme Relatiu o pertanyent als apologetes Dit de tot llibre on és feta l’apologia de la religió cristiana femení cristianisme Part de la teologia que té per objecte la defensa de la fe cristiana o la seva fonamentació raonable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apologèticament

■ apologèticament

adverbi Amb caràcter apologètic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apologia</title>

Partició sil·làbica: a_po_lo_gi_a
Etimologia: del ll. td. apologia, del gr. apología, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Discurs, escrit, justificatiu en defensa o en lloança d’alguna persona o d’alguna cosa.
  2. cristianisme
    1. Defensa de determinades veritats de la fe cristiana davant les objeccions, a fi de demostrar la compatibilitat d’aquestes veritats amb la raó.
    2. Escrit d’un apologeta.
  3. apologia del delicte dret penal Apologia de fets il·lícits o dels culpables d’aquest, considerada per la doctrina com una forma atenuada d’inducció i, per això, sancionada sovint per les legislacions.

■ apologia

femení Discurs, escrit, justificatiu en defensa o en lloança d’alguna persona o d’alguna cosa cristianisme Defensa de determinades veritats de la fe cristiana davant les objeccions, a fi de demostrar la compatibilitat d’aquestes veritats amb la raó Escrit d’un apologeta apologia del delicte dret penal Apologia de fets illícits o dels culpables d’aquest, considerada per la doctrina com una forma atenuada d’inducció i, per això, sancionada sovint per les legislacions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apologista

■ apologista

adjectiu i masculí i femení Que fa l’apologia d’algú o d’alguna cosa masculí cristianisme Apologeta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apologitzar

■ apologitzar

verb transitiu Fer l’apologia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

apoltronar-se


<title type="display">apoltronar-se</title>

    verb pronominal
  1. Arrepapar-se en una poltrona. Pesava figues apoltronat davant el televisor.
  2. figuradament Aferrar-se a un càrrec. S’ha apoltronat a la conselleria i no l’en treu ningú.

apoltronar-se

verb pronominal Arrepapar-se en una poltrona Pesava figues apoltronat davant el televisor figuradament Aferrar-se a un càrrec S’ha apoltronat a la conselleria i no l’en treu ningú
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apomar

■ apomar

verb transitiu Formar un pom amb flors apomellar Anava apomant les violetes que collia pronominal Reunir-se les fruites en ramells o poms en la planta
Informació complementària