Es mostren 88940 resultats

■ que1

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">que</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: com a relatiu, del ll. quem, acus. de qui; com a conjunció, del quid interrogatiu, amb aportacions del quia causal; com a comparatiu, d’una confusió de quem i la conj. quam 1a font: s. XII, Hom.
    pronom
  1. Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per cap preposició (en el qual cas és què), sia que faci de subjecte, de complement directe o de circumstancial de temps. L’home que ha vingut suara. El seu pare, que era mestre a Sabadell. L’home que hem trobat aquest matí. L’any que es va casar ta germana. La darrera vegada que et vaig veure. Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que ens podia succeir.
  2. el que Combinació que serveix per a introduir oracions de relatiu substantives amb referència a cosa, en les quals fa de subjecte o bé de complement directe. Fes el que et plagui. Estava atent al que deien. El que has de fer és anar-te’n.



    3. Vegeu també:
    que2
    que3

■ que1

pronom Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per cap preposició en el qual cas és què , sia que faci de subjecte, de complement directe o de circumstancial de temps L’home que ha vingut suara El seu pare, que era mestre a Sabadell L’home que hem trobat aquest matí L’any que es va casar ta germana La darrera vegada que et vaig veure Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que ens podia succeir el que Combinació que serveix per a introduir oracions de relatiu substantives amb referència a cosa, en les quals fa de subjecte o bé de complement directe Fes el que et plagui Estava…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ que2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">que</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. que1
    conjunció
  1. Conjunció de subordinació que introdueix proposicions subjectives, predicatives i completives. No m’agrada que surtis tan tard. És fàcil que arribin avui. La meva convicció és que això no pot durar gaire. Ens exposàvem que ens fessin mal. Es va entossudir que jo li ho digués. Estic molt content que hagis vingut. Et recordes que ells t’ho van dir?
  2. Conjunció de subordinació que introdueix proposicions circumstancials (temporals, causals, consecutives, finals, condicionals). Van arribar que ell encara era aquí. Cuitem, que si venen ens faran restar. Obre les finestres, que entri l’aire.
  3. Conjunció que introdueix una proposició que constitueix el segon terme d’una comparació d’igualtat o de semblança (el primer terme és introduït per tant, tan, tal o igual). Era tan gran que no cabia a la caixa. Plovia tant que no vam gosar sortir. Picava igual que un escurçó. No hi vull anar; tant més que no m’ha convidat.
  4. Conjunció que introdueix el segon terme d’una comparació de superioritat o d’inferioritat (el primer terme és introduït per més o menys). D’aquests tals, se’n trobarien més que no tinc cabells al cap. És més ric que tu. És menys alt que el seu germà.
  5. Conjunció que introdueix el segon terme d’una indicació de diversitat (el primer terme és introduït per altre o més). No tenia altra companyia que les feres. No tinc més remei que donar-t’ho.
  6. Conjunció que introdueix un verb en forma subjuntiva amb valor imperatiu. Si volen més diners, que se’ls guanyin! Ara, que pensi el que vulgui.
  7. Conjunció que introdueix certes proposicions principals amb què hom fa una interrogació que afecta tota la proposició, o amb què hom expressa un desig o concessió, o bé amb què hom emfatitza una acció. Que Déu et beneeixi! Que vingui i ho veurà! Que vindràs, demà? Llavors, jo que entro i li prenc el llibre.
    1. Conjunció que uneix dues formes verbals (ambdues en imperatiu o l’una en imperatiu i l’altra en futur) que constitueixen una locució de valor intensificador en una narració i que indiquen una acció continuada i reiterada. I la gent, espera que espera. Tots dos, camina que caminaràs.
    2. per extensió L’Eulàlia, prima que prima, sempre malalta.
  9. Conjunció que forma, amb un antecedent (adverbi, preposició, participi passat), nombroses locucions conjuntives. Ja que, encara que, sols que, només que, per bé que, amb que, malgrat que, salvant que, segons que, sense que, ultra que, abans que, després que, des que, d’ençà que, fins que, per tal que, a fi que, vist que, atès que, puix que, mentre que, com que, etc.
  10. que... que Els uns... els altres. Que vells que nous, n’hi havia ben bé un miler.



    11. Vegeu també:
    que1
    que3

■ que2

conjunció Conjunció de subordinació que introdueix proposicions subjectives, predicatives i completives No m’agrada que surtis tan tard És fàcil que arribin avui La meva convicció és que això no pot durar gaire Ens exposàvem que ens fessin mal Es va entossudir que jo li ho digués Estic molt content que hagis vingut Et recordes que ells t’ho van dir Conjunció de subordinació que introdueix proposicions circumstancials temporals, causals, consecutives, finals, condicionals Van arribar que ell encara era aquí Cuitem, que si venen ens faran restar Obre les finestres, que entri l’aire Conjunció…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ que3

■ que3

adverbi i adjectiu invariable Mot quantitatiu ponderatiu Que bonic Que corren Que lluny es veuen Que de pressa han anat Que valents que són Que gent que hi ha Que n’has vistes, de coses, tu Vegeu també que 1 que 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

queb


<title type="display">queb</title>

Etimologia: variant de cab (v. aquest mot) 1a font: 1934
masculí transports Cotxe descobert, de quatre rodes i quatre seients i proveït d’una capota plegable, en el qual el cotxer anava al darrere de tot i les regnes passaven per damunt del cos del cotxe.

queb

masculí transports Cotxe descobert, de quatre rodes i quatre seients i proveït d’una capota plegable, en el qual el cotxer anava al darrere de tot i les regnes passaven per damunt del cos del cotxe
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quebequès
| quebequesa

■ quebequès
| quebequesa

adjectiu i masculí i femení Del Quebec província del Canadà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

quebrassa

quebrassa

femení dialectal crebassa 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quebratxo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quebratxo</title>

Etimologia: del cast. quebracho, íd., comp. de quebrar i hacha
    masculí fusteria
  1. Nom donat a la fusta del quebratxo blanc i del quebratxo vermell.
  2. quebratxo blanc botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Arbre de la família de les apocinàcies (Aspidosperma quebracho-blanco), de fulles simples, alternes i coriàcies, flors petites de corol·la lobulada i fruits bifol·liculars, apreciat per la seva fusta.
  3. quebratxo vermell botànica i adoberia
    1. Arbre de la família de les anacardiàcies (Schinopsis balansae), de fulles simples en panícula i fruits drupacis, apreciat per la fusta.
    2. Arbre de la família de les anacardiàcies (Schinopsis lorentzii), de fulles pinnaticompostes, flors petites i fruits en drupa i que forneix una fusta dura i vermellosa.

■ quebratxo

masculí fusteria Nom donat a la fusta del quebratxo blanc i del quebratxo vermell quebratxo blanc botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Arbre de la família de les apocinàcies Aspidosperma quebracho-blanco , de fulles simples, alternes i coriàcies, flors petites de corolla lobulada i fruits bifolliculars, apreciat per la seva fusta quebratxo vermell botànica i adoberia Arbre de la família de les anacardiàcies Schinopsis balansae , de fulles simples en panícula i fruits drupacis, apreciat per la fusta Arbre de la família de les anacardiàcies Schinopsis lorentzii , de fulles…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quec
| queca

■ quec
| queca

adjectiu i masculí i femení patologia Afectat de quequesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ queda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">queda</title>

Etimologia: deriv. del cat. ant. i dial. quet, queda, variant de quiet, -a, del ll. quietus, -a, -um, íd. 1a font: c. 1850
    femení
  1. Toc de campana, de més de vint batallades, que hom tocava, sobretot a les viles fortificades, a les nou de la nit a l’hivern o a les deu a l’estiu i que era el senyal que indicava l’hora de retirar-se a casa, després del qual ningú no podia eixir pels carrers sense causa justificada.
  2. toc de queda
    1. ciències militars Toc militar de silenci, al vespre, en una caserna o un campament.
    2. ciències militars En estat de guerra o de setge, avís o toc militar fet a una hora determinada pel qual hom prohibeix a la població civil la circulació pels carrers.
    3. per extensió dret constitucional Mesura governativa que, en circumstàncies excepcionals, prohibeix a la població civil el trànsit o la permanència al carrer durant determinades hores, especialment a la nit.

■ queda

femení Toc de campana, de més de vint batallades, que hom tocava, sobretot a les viles fortificades, a les nou de la nit a l’hivern o a les deu a l’estiu i que era el senyal que indicava l’hora de retirar-se a casa, després del qual ningú no podia eixir pels carrers sense causa justificada toc de queda ciències militars Toc militar de silenci, al vespre, en una caserna o un campament ciències militars En estat de guerra o de setge, avís o toc militar fet a una hora determinada pel qual hom prohibeix a la població civil la circulació pels carrers per extensió dret constitucional Mesura…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quedada

■ quedada

femení Acció de quedar-se l’efecte jocs d’entreteniment En el joc de billar i altres, el fet de restar les boles, després d’una jugada, en una posició que faciliti la jugada següent
Traducció