<title type="display">abieto-</title>
Body
Forma prefixada del mot llatí abies, -ietis, que significa ‘avet’. Ex.: abietomaleic.
Es mostren 88959 resultats
abigeat
<title type="display">abigeat</title>
Accessory
Partició sil·làbica: a_bi_ge_at
Etimologia: del ll. abigeatus, -us, íd.
Etimologia: del ll. abigeatus, -us, íd.
Body
masculí dret penal Furt de bestiar.
abigeat
masculí dret penal Furt de bestiar
abigeu
<title type="display">abigeu</title>
Accessory
Partició sil·làbica: a_bi_geu
Etimologia: del ll. abigeus, íd.
Etimologia: del ll. abigeus, íd.
Body
masculí dret penal Reu d’abigeat.
abigeu
masculí dret penal Reu d’abigeat
■
abillament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abillament</title>
Accessory
Etimologia: de abillar 1a font: s. XIV
Body
-
masculí
- Acció d’abillar o d’abillar-se.
- Allò que serveix per a abillar o abillar-se.
■
abillament
masculí Acció d’abillar o d’abillar-se Allò que serveix per a abillar o abillar-se
■
abillar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abillar</title>
Accessory
Etimologia: del fr. ant. abillier, avui habiller ‘vestir’, probablement d’origen cèltic 1a font: s. XV
Body
-
verb
transitiu
- Preparar, aprestar. Abillar un banquet.
- Guarnir d’ornaments, especialment adornar (algú) amb vestits luxosos i altres ornaments. Van abillar la núvia com una reina. Abillaren la cambra tan bé com pogueren.
- abillar-la vulgarment Disposar de diners. En aquella casa sí que l’abillen!
■
abillar
verb transitiu Preparar, aprestar Abillar un banquet Guarnir d’ornaments, especialment adornar algú amb vestits luxosos i altres ornaments Van abillar la núvia com una reina Abillaren la cambra tan bé com pogueren abillar-la vulgarment Disposar de diners En aquella casa sí que l’abillen
■
abintestat
| abintestada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abintestat</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ab_in_tes_tat
Etimologia: del ll. ab intestato ‘per part del qui no ha fet testament’
Etimologia: del ll. ab intestato ‘per part del qui no ha fet testament’
Body
- adjectiu dret civil Intestat. Hereu abintestat.
- adverbi dret civil Sense haver fet testament. Morir abintestat.
-
dret processal
- masculí Judici d’abintestat.
- judici d’abintestat Procediment judicial destinat a custodiar els béns de qui ha mort sense fer testament, a declarar qui són els seus hereus legals, a adjudicar els béns del difunt i a administrar-los fins a fer-ne lliurament als hereus.
■
abintestat
| abintestada
adjectiu dret civil Intestat Hereu abintestat adverbi dret civil Sense haver fet testament Morir abintestat dret processal masculí Judici d’abintestat judici d’abintestat Procediment judicial destinat a custodiar els béns de qui ha mort sense fer testament, a declarar qui són els seus hereus legals, a adjudicar els béns del difunt i a administrar-los fins a fer-ne lliurament als hereus
■
abiogènesi
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abiogènesi</title>
Accessory
Partició sil·làbica: a_bi_o_gè_ne_si
Etimologia: de a-1 i biogènesi
Etimologia: de a-1 i biogènesi
Body
femení biologia Generació espontània.
■
abiogènesi
femení biologia Generació espontània
■
abiogenètic
| abiogenètica
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abiogenètic</title>
Accessory
Partició sil·làbica: a_bi_o_ge_nè_tic
Etimologia: de abiogènesi
Etimologia: de abiogènesi
Body
adjectiu biologia Relatiu o pertanyent a l’abiogènesi.
■
abiogenètic
| abiogenètica
adjectiu biologia Relatiu o pertanyent a l’abiogènesi
■
abiosi
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abiosi</title>
Accessory
Partició sil·làbica: a_bi_o_si
Etimologia: de a-1 i -biosi (gr. bíōsis ‘vitalitat, acció de viure’, de bíos, ‘vida’ i ō͂sis ‘impulsió’)
Etimologia: de a-1 i -biosi (gr. bíōsis ‘vitalitat, acció de viure’, de bíos, ‘vida’ i ō͂sis ‘impulsió’)
Body
-
femení
- biologia Suspensió aparent de la vida per reducció de l’activitat metabòlica.
- esoterisme Estat de mort aparent.
■
abiosi
femení biologia Suspensió aparent de la vida per reducció de l’activitat metabòlica esoterisme Estat de mort aparent
■
abiòtic
| abiòtica
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abiòtic</title>
Accessory
Partició sil·làbica: a_bi_ò_tic
Etimologia: de abiosi
Etimologia: de abiosi
Body
-
adjectiu
- Relatiu o pertanyent a l’abiosi.
-
biologia
- Dit de certs agents físics que tenen la propietat de produir la mort de les cèl·lules per transformacions protoplasmàtiques o nuclears.
- Dit de l’estructura o el procés esdevingut sense la intervenció d’éssers vius.
-
ecologia
- Dit del medi on la vida és impossible.
- factors abiòtics Components no vivents del medi que afecten directament la vida animal o vegetal.
■
abiòtic
| abiòtica
adjectiu Relatiu o pertanyent a l’abiosi biologia Dit de certs agents físics que tenen la propietat de produir la mort de les cèllules per transformacions protoplasmàtiques o nuclears Dit de l’estructura o el procés esdevingut sense la intervenció d’éssers vius ecologia Dit del medi on la vida és impossible factors abiòtics Components no vivents del medi que afecten directament la vida animal o vegetal