Es mostren 88951 resultats

ràfec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ràfec</title>

Accessory
Etimologia: ant. rafe, de l’àr. vg. ráffä, pronúncia tardana de ráffa, més conegut en la forma raff, íd., pl. col·lectiu d’aquell, amb una -c epitètica (cf. tàvec, ràvec) 1a font: 1639
Body
    masculí construcció
  1. Part de la teulada que sobresurt del pla d’una façana.
  2. per extensió Canal de la teulada situada a l’extrem del ràfec.

ràfec

ràfega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ràfega</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser alteració del cat. ant. i dial. refega, refrega, postverbals de *rafegar (cf. tràfec de trafegar), forma dissimilada de refregar 1a font: 1653, DTo.
Body
    femení
    1. meteorologia Fluctuació del vent en direcció i velocitat.
    2. per extensió Una ràfega de llum.
  1. Successió ràpida de trets d’arma automàtica.

ràfega

rafega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rafega</title>

Accessory
Etimologia: variant de ràfega
Body
    femení
  1. Tongada, passada, cada cop que es fa o que passa una cosa que va a intermitències. La font raja a rafegues. Ja han passat dues rafegues d’excursionistes.
  2. història del dret Als segles X i XI, dret que hom pagava pel pas dels ramats.

rafega

rafegada

rafegada

rafegut
| rafeguda

rafegut
| rafeguda

rafel

rafel

rafelguarafí
| rafelguarafina

rafelguarafí
| rafelguarafina

rafelguareny
| rafelguarenya

rafelguareny
| rafelguarenya

rafet

rafet

rafflesiàcies

rafflesiàcies