Es mostren 88951 resultats

■ raseta

■ raseta

Mot emprat en l’expressió a la raseta locució adjectiva Dit d’un recipient got, copa, gerra, etc ple a vessar Van trobar una gerreta amb dobles d’or a la raseta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rasora

■ rasora

femení oficis manuals Paleta emprada per a raure, especialment la pastera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rasorita

rasorita

femení Na 2 B 4 O 7 4H 2 O mineralogia Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, anomenat també kernita
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raspa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raspa</title>

Etimologia: de raspar 1a font: 1371
    femení
  1. agricultura Arròs del qual hom no pot llevar la pellofa.
  2. oficis manuals Llima de dents piramidals o còniques especialment sortints que serveix per a rebaixar o allisar fusta, os, banya i altres cossos durs no metàl·lics.
  3. vulgarment Minyona de servei.

■ raspa

femení agricultura Arròs del qual hom no pot llevar la pellofa oficis manuals Llima de dents piramidals o còniques especialment sortints que serveix per a rebaixar o allisar fusta, os, banya i altres cossos durs no metàllics vulgarment Minyona de servei
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raspador
| raspadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raspador</title>

Etimologia: de raspar
  1. adjectiu Que raspa o serveix per a raspar.
  2. masculí Part rasposa de les capses de llumins, on hom els frega per encendre’ls.
  3. masculí oficis manuals
    1. Eina o instrument que serveix per a raspar.
    2. Instrument constituït per una petita fulla d’acer afilada disposada a l’extrem d’un mànec, emprat especialment per a esborrar coses escrites o dibuixades.
    3. Ratlladora.
    4. Estríjol.
    5. Rascador de l’escura-xemeneies.
  4. masculí oficis manuals Mena de tamboret de fusta damunt el qual el ferrador posa la pota d’un animal quan la hi ha de raspar.

■ raspador
| raspadora

adjectiu Que raspa o serveix per a raspar masculí Part rasposa de les capses de llumins, on hom els frega per encendre’ls masculí oficis manuals Eina o instrument que serveix per a raspar Instrument constituït per una petita fulla d’acer afilada disposada a l’extrem d’un mànec, emprat especialment per a esborrar coses escrites o dibuixades Ratlladora Estríjol Rascador de l’escura-xemeneies masculí oficis manuals Mena de tamboret de fusta damunt el qual el ferrador posa la pota d’un animal quan la hi ha de raspar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raspadura

■ raspadura

femení Acció de raspar l’efecte plural Parts o partícules que es desprenen d’una cosa en raspar-la
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raspall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raspall</title>

Etimologia: de raspar 1a font: 1383
    masculí
  1. Instrument consistent en un gran nombre de cerres, crins, brins rígids, etc., plantats en una placa de fusta, de vori, etc., que serveix per a netejar, fregar, etc. El raspall de la roba, del cap, d’estrijolar el gos. Treure la pols amb un raspall.
  2. dialectal Escombra feta de branques de bruc o d’altres arbusts, que serveix per a netejar l’era, el carrer, l’estable.
  3. agricultura Rampí.
  4. botànica Olivella.
  5. indústria tèxtil
    1. Fusta plana coberta de pelfa que hi ha damunt els corrons ratllats i els de goma, en les màquines de filatura del cotó.
    2. Borra de cotó que hom treu de la pelfa del raspall.
  6. indústria tèxtil Fusta guarnida de punxes de ferro que en les màquines de picar cartons jacquard fa recular els punxons.

■ raspall

masculí Instrument consistent en un gran nombre de cerres, crins, brins rígids, etc, plantats en una placa de fusta, de vori, etc, que serveix per a netejar, fregar, etc El raspall de la roba, del cap, d’estrijolar el gos Treure la pols amb un raspall dialectal Escombra feta de branques de bruc o d’altres arbusts, que serveix per a netejar l’era, el carrer, l’estable agricultura Rampí botànica Olivella indústria tèxtil Fusta plana coberta de pelfa que hi ha damunt els corrons ratllats i els de goma, en les màquines de filatura del cotó Borra de cotó que hom treu de la pelfa del raspall…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raspallada

■ raspallada

femení Acció de raspallar figuradament Adulació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raspallament

■ raspallament

masculí indústria tèxtil Operació d’acabament que consisteix a sotmetre un teixit a l’acció d’un raspall, amb la finalitat de netejar-ne la superfície i allisar, orientar o aixecar el pèl
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raspallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raspallar</title>

Etimologia: de raspall 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Fregar, netejar, quelcom amb un raspall. Raspallar el vestit.
  2. figuradament Afalagar algú amb lloances, especialment per veure de treure’n algun avantatge. Des que m’ha tocat la loteria tothom em raspalla.

■ raspallar

verb transitiu Fregar, netejar, quelcom amb un raspall Raspallar el vestit figuradament Afalagar algú amb lloances, especialment per veure de treure’n algun avantatge Des que m’ha tocat la loteria tothom em raspalla
Informació complementària
Traducció