Es mostren 88951 resultats

■ raticida

■ raticida

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica i higiene Dit del tòxic emprat per a exterminar les rates
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratificable

■ ratificable

adjectiu Susceptible de ratificació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratificació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ratificació</title>

Partició sil·làbica: ra_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del b. ll. ratificatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de ratificar o ratificar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret civil
    1. Declaració de voluntat per la qual hom confirma els negocis que un altre ha conclòs en nom seu, però sense autorització.
    2. Confirmació d’un acte anul·lable.
  3. dret internacional Procediment, reservat generalment al parlament, consistent en la confirmació dels tractats i acords internacionals subscrits per l’executiu.

■ ratificació

femení Acció de ratificar o ratificar-se l’efecte dret civil Declaració de voluntat per la qual hom confirma els negocis que un altre ha conclòs en nom seu, però sense autorització Confirmació d’un acte anullable dret internacional Procediment, reservat generalment al parlament, consistent en la confirmació dels tractats i acords internacionals subscrits per l’executiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ratificar</title>

Compareu: rectificar
Etimologia: del b. ll. ratificare, íd. 1a font: 1406
    verb
  1. transitiu
    1. Confirmar una cosa que hom ha fet o ha dit, fer-la valedora. Va ratificar tot el que havia dit anteriorment. Ratificar un tractat comercial.
    2. figuradament Ratifico la bona opinió que tenia d’ell.
  2. pronominal Mantenir-se ferm. Em ratifico en el que he dit.

■ ratificar

verb transitiu Confirmar una cosa que hom ha fet o ha dit, fer-la valedora Va ratificar tot el que havia dit anteriorment Ratificar un tractat comercial figuradament Ratifico la bona opinió que tenia d’ell pronominal Mantenir-se ferm Em ratifico en el que he dit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ratificatiu
| ratificativa

ratificatiu
| ratificativa

adjectiu Que té virtut de ratificar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ratificatori
| ratificatòria

ratificatori
| ratificatòria

adjectiu Ratificatiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ratihabició


<title type="display">ratihabició</title>

Partició sil·làbica: ra_ti_ha_bi_ci_ó
femení dret Declaració que hom fa de la seva voluntat respecte a un acte que un altre havia dut a terme en nom d’ell, aprovant-lo i confirmant-lo.

ratihabició

femení dret Declaració que hom fa de la seva voluntat respecte a un acte que un altre havia dut a terme en nom d’ell, aprovant-lo i confirmant-lo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ratina</title>

Homòfon: retina
Etimologia: del fr. ratine, del fr. ant. rater ‘raspar’, provinent de rature ‘raspadura’, ll. vg. *raditura, íd., del ll. radĕre ‘raure’ 1a font: 1774
femení indústria tèxtil Teixit de llana, amb lligat de sarja de tres o tafetà, o gènere de punt molt perxats per una cara.

■ ratina

femení indústria tèxtil Teixit de llana, amb lligat de sarja de tres o tafetà, o gènere de punt molt perxats per una cara
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratinadora

■ ratinadora

femení indústria tèxtil Màquina per a ratinar o frisar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratinar

■ ratinar

verb transitiu indústria tèxtil Sotmetre un teixit a l’operació de ratinatge
Informació complementària
Traducció