Es mostren 88940 resultats

■ rebava


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebava</title>

Etimologia: de bava1 1a font: s. XX, V. Català
    femení
    1. Porció de matèria que ultrapassa la vora o els límits de l’espai que ha d’ocupar o ha d’emplenar.
    2. construcció Porció d’argamassa escopida per les juntures de les pedres, dels maons, etc., quan hom els col·loca.
    3. fusteria Filaments que surten als caires d’una peça de fusta en serrar-la.
    4. metal·lúrgia i plàstics Porció de matèria que en l’emmotllat penetra en les juntes del motlle, en els injectors, etc., i resta fixada a la peça.
  2. indústries del calçat Solc que resta entre el taló i la pell de la sabata després d’haver aplanat el cantell superior del taló amb el ferro de rebaves.

■ rebava

femení Porció de matèria que ultrapassa la vora o els límits de l’espai que ha d’ocupar o ha d’emplenar construcció Porció d’argamassa escopida per les juntures de les pedres, dels maons, etc, quan hom els colloca fusteria Filaments que surten als caires d’una peça de fusta en serrar-la metallúrgia i plàstics Porció de matèria que en l’emmotllat penetra en les juntes del motlle, en els injectors, etc, i resta fixada a la peça indústries del calçat Solc que resta entre el taló i la pell de la sabata després d’haver aplanat el cantell superior del taló amb el ferro de rebaves
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebé

■ rebé

adverbi Molt bé
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebec
| rebeca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebec</title>

Homòfon: rabec
Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. *rĭbĭccu, metàtesi d’un *(i)bĭcĭrru, der. de ibex, -ĭcis ‘isard’ 1a font: s. XIX
    adjectiu
  1. Dit d’una persona, especialment d’una criatura o d’un adolescent, que és difícil de governar pel seu geni, que el porta a plantar cara, a replicar, a no obeir, etc. Un caràcter rebec.
  2. Difícil de treballar, d’afaiçonar, etc. Un material rebec.

■ rebec
| rebeca

adjectiu Dit d’una persona, especialment d’una criatura o d’un adolescent, que és difícil de governar pel seu geni, que el porta a plantar cara, a replicar, a no obeir, etc Un caràcter rebec Difícil de treballar, d’afaiçonar, etc Un material rebec
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebeca1

■ rebeca1

femení Becaina Dormida curta Vegeu també rebeca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebeca2

■ rebeca2

femení indumentària Jaqueta de gènere de punt curta fins a la cintura, sense coll i cordada per davant de dalt a baix Vegeu també rebeca 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebecament

■ rebecament

adverbi D’una manera rebeca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebecar

■ rebecar

verb intransitiu Agafar ufana o esponera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebedor1
| rebedora

■ rebedor1
| rebedora

adjectiu i masculí i femení Que rep masculí història Receptor Vegeu també rebedor 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebedor2
| rebedora

■ rebedor2
| rebedora

adjectiu Que s’ha de rebre, que pot ésser rebut o acceptat Tants quartans de blat bo i rebedor masculí Peça a l’entrada d’una casa, d’un pis, etc, on hom fa entrar i atén el qui hom no vol fer esperar fora Avantsala Vegeu també rebedor 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebel</title>

Etimologia: del ll. rebellis, íd., der. de bellum ‘guerra’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu i masculí i femení
    1. Que refusa l’obediència a una autoritat constituïda. Una ciutat rebel. Un fill rebel.
    2. àngel rebel Dimoni.
  2. figuradament Tenaç, que no es deixa dominar o vèncer. Malaltia rebel.
    1. dret Persona que es rebel·la o revolta.
    2. dret Persona que s’oposa a l’acció de la justícia.
    3. dret processal Persona que no respon o no compareix en judici dins el termini de la citació feta per ordre del jutge.

■ rebel

adjectiu i masculí i femení Que refusa l’obediència a una autoritat constituïda Una ciutat rebel Un fill rebel àngel rebel Dimoni figuradament Tenaç, que no es deixa dominar o vèncer Malaltia rebel dret Persona que es rebella o revolta dret Persona que s’oposa a l’acció de la justícia dret processal Persona que no respon o no compareix en judici dins el termini de la citació feta per ordre del jutge
Informació complementària
Traducció