Es mostren 88951 resultats

■ rebolcador

■ rebolcador

masculí Lloc a propòsit per a ajaçar-se i rebolcar-se els animals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebolcall

■ rebolcall

masculí Rebolcador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebolcament

■ rebolcament

masculí Acció de rebolcar o de rebolcar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebolcar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebolcar</title>

Etimologia: de bolcar 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb
  1. transitiu Fer donar tombs per terra a algú o a algun animal. El toro el va tirar a terra i el va rebolcar una bona estona.
  2. pronominal
    1. Com vols anar net si tot el dia et rebolques per terra?
    2. figuradament Rebolcar-se en el vici, en la disbauxa.

■ rebolcar

verb transitiu Fer donar tombs per terra a algú o a algun animal El toro el va tirar a terra i el va rebolcar una bona estona pronominal Com vols anar net si tot el dia et rebolques per terra figuradament Rebolcar-se en el vici, en la disbauxa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebolcons

■ rebolcons

Mot emprat en l’expressió a rebolcons locució adverbial Donant tombs per terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rebolica


<title type="display">rebolica</title>

Etimologia: de rebolicar
    femení dialectal
    1. Acció de rebolicar o de rebolicar-se;
    2. l’efecte. Una època de molta rebolica. Les coses anaven de rebolica.
    3. Desordre, revoltim.
  2. Aldarull.

rebolica

femení dialectal Acció de rebolicar o de rebolicar-se l’efecte Una època de molta rebolica Les coses anaven de rebolica Desordre, revoltim Aldarull
Gran Diccionari de la llengua catalana

rebolicar

<title type="display">rebolicar</title>

Etimologia: de l’ant. revoldre ‘remenar, regirar’, del ll. revolvĕre, íd., en combinació amb embolicar
    verb dialectal
  1. transitiu Desordenar, regirar. Va rebolicar tots els prestatges de la botiga. Cabells rebolicats.
  2. transitiu
    1. Esvalotar, fer aldarull. L’arribada d’una alumna nova ha rebolicat tota la classe.
    2. per extensió Desbaratar, regirar. Una pudor que rebolica els budells.
  3. pronominal Els núvols, el temps, la mar, remoure’s, capgirar-se, desbaratar-se.

rebolicar

verb dialectal transitiu Desordenar, regirar Va rebolicar tots els prestatges de la botiga Cabells rebolicats transitiu Esvalotar, fer aldarull L’arribada d’una alumna nova ha rebolicat tota la classe per extensió Desbaratar, regirar Una pudor que rebolica els budells pronominal Els núvols, el temps, la mar, remoure’s, capgirar-se, desbaratar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reboll

■ reboll

masculí botànica Rebrot, especialment de fagàcia Roure reboll
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebollada

■ rebollada

femení botànica Rebrotada geobotànica Brolla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebollam

■ rebollam

masculí botànica Munió de rebolls o rebrots
Traducció