Es mostren 88951 resultats

■ recaragolament

■ recaragolament

masculí Recargolament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recaragolar

■ recaragolar

verb transitiu i pronominal Recargolar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

recaragolat
| recaragolada

recaragolat
| recaragolada

adjectiu heràldica Recargolat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recargoladament

■ recargoladament

adverbi Amb recargolament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recargolament

■ recargolament

masculí Acció de recargolar o recargolar-se l’efecte patologia Còlic recargolament de tripes Dolor breu i fortíssim als intestins, anomenat també torçó o còlic intestinal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recargolar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recargolar</title>

Etimologia: de cargolar
    verb
    1. transitiu Cargolar o retòrcer en excés, tant com es pot. Recargolar amb força un drap xop perquè s’eixugui.
    2. pronominal La bandera, per la força del vent, es recargolava al pal.
  2. pronominal figuradament Recargolar-se de riure.
  3. transitiu
    1. Complicar per refinament excessiu (l’expressió d’una idea, d’un concepte). Un llenguatge recargolat.
    2. Fer més ofensiva, més punyent (una expressió). Recargolar un renec.

■ recargolar

verb transitiu Cargolar o retòrcer en excés, tant com es pot Recargolar amb força un drap xop perquè s’eixugui pronominal La bandera, per la força del vent, es recargolava al pal pronominal figuradament Recargolar-se de riure transitiu Complicar per refinament excessiu l’expressió d’una idea, d’un concepte Un llenguatge recargolat Fer més ofensiva, més punyent una expressió Recargolar un renec
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

recargolat
| recargolada


<title type="display">recargolat</title>

Etimologia: de recargolar
    adjectiu heràldica
  1. Dit de la cua dels gossos i dels porcs quan està nuada o girada sobre si mateixa.
  2. Dit de la creu ancorada quan les seves puntes o ganxos estan més cargolats cap endins.

recargolat
| recargolada

adjectiu heràldica Dit de la cua dels gossos i dels porcs quan està nuada o girada sobre si mateixa Dit de la creu ancorada quan les seves puntes o ganxos estan més cargolats cap endins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recàrrec

■ recàrrec

masculí Càrrec o càrrega addicional Allò en què s’augmenta una quota, un impost, etc A més de la multa, he hagut de pagar un quinze per cent de recàrrec Un recàrrec del vint per cent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recarregable

■ recarregable

adjectiu Que es pot recarregar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recarregar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recarregar</title>

Etimologia: de carregar 1a font: s. XX, Ruyra
    verb transitiu
  1. Carregar de nou. Recarregar una arma de foc. Recarregar la pipa.
  2. Agreujar, incrementar (una quota d’impost, un deute, una pena, etc.). Si trigues a pagar les contribucions, te les recarregaran.
  3. figuradament Adornar en excés. No recarreguis tant l’arbre de Nadal. Un retaule barroc recarregat.
  4. armament
    1. Tornar a carregar (una arma de foc) després d’haver estat disparada.
    2. Tornar a carregar la beina d’un cartutx ja disparat, després d’haver-ne rectificat i tornat a calibrar la boca.

■ recarregar

verb transitiu Carregar de nou Recarregar una arma de foc Recarregar la pipa Agreujar, incrementar una quota d’impost, un deute, una pena, etc Si trigues a pagar les contribucions, te les recarregaran figuradament Adornar en excés No recarreguis tant l’arbre de Nadal Un retaule barroc recarregat armament Tornar a carregar una arma de foc després d’haver estat disparada Tornar a carregar la beina d’un cartutx ja disparat, després d’haver-ne rectificat i tornat a calibrar la boca
Informació complementària
Traducció