Es mostren 88951 resultats

■ receptible

■ receptible

adjectiu Que pot ésser rebut o ha d’ésser rebut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ receptiu
| receptiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">receptiu</title>

Partició sil·làbica: re_cep_tiu
Etimologia: del b. ll. receptivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    adjectiu
    1. Que rep o és capaç de rebre dins seu, d’absorbir, de contenir.
    2. figuradament Disposat a acollir idees o propostes. Un públic receptiu.
  2. radiotècnia Que és capaç de rebre ones radioelèctriques de totes les freqüències.

■ receptiu
| receptiva

adjectiu Que rep o és capaç de rebre dins seu, d’absorbir, de contenir figuradament Disposat a acollir idees o propostes Un públic receptiu radiotècnia Que és capaç de rebre ones radioelèctriques de totes les freqüències
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ receptivitat

■ receptivitat

femení Qualitat de receptiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ receptor
| receptora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">receptor</title>

Etimologia: del ll. receptor, -ōris, íd. 1a font: s. XV, Roís
  1. adjectiu i masculí
    1. Que rep.
    2. telecomunicacions Dit de l’aparell destinat a rebre un senyal d’una determinada classe, com ara les ones electromagnètiques, els impulsos elèctrics, la radiació lluminosa, les ones acústiques, etc.
  2. adjectiu i masculí i femení antigament Col·lector, recaptador.
  3. masculí antigament dret Escrivà que, comissionat per les cancelleries i audiències o pel consell suprem, sortia a practicar diligències judicials.
  4. masculí i femení esports En el beisbol, defensor que té la funció d’agafar la pilota que li envia el llançador i que el batedor no ha pogut colpejar, i de defensar la zona de la base de meta.
  5. masculí fisiologia animal
    1. Cadascuna de les formacions especialitzades repartides al si dels teguments, els músculs, els vasos sanguinis, les vísceres, que transformen un estímul mecànic, tèrmic, químic o elèctric en un missatge nerviós aferent, sensitiu o sensorial.
    2. Molècula de la membrana cel·lular o del citoplasma que, en interaccionar amb els seus lligands específics, inicia els mecanismes de resposta cel·lular corresponents.
    3. receptor adrenèrgic Receptor del sistema adrenèrgic, sensible a l’adrenalina i a altres neurotransmissors, present en la majoria de les terminacions postganglionars simpàtiques i en algunes sinapsis del sistema nerviós central.
    4. receptor sensitiu Cadascuna de les cèl·lules encarregades de detectar els diferents canvis que s’esdevenen en el medi intern o extern i que poden ésser valuosos per a la supervivència de l’animal o per a una millor adequació al seu medi ambient.
  6. masculí lingüística Persona que rep, descodifica i interpreta un missatge en un acte de comunicació.
  7. masculí medicina Organisme que rep sang, un òrgan o un teixit d’un altre organisme.
  8. adjectiu i masculí tecnologia Dit de l’òrgan (politja, arbre, àlep, etc.) sobre el qual és aplicada directament una força motriu, un moviment.
  9. receptor universal fisiologia Individu que pertany al grup sanguini AB positiu.

■ receptor
| receptora

adjectiu i masculí Que rep telecomunicacions Dit de l’aparell destinat a rebre un senyal d’una determinada classe, com ara les ones electromagnètiques, els impulsos elèctrics, la radiació lluminosa, les ones acústiques, etc adjectiu i masculí i femení antigament Collector, recaptador masculí antigament dret Escrivà que, comissionat per les cancelleries i audiències o pel consell suprem, sortia a practicar diligències judicials masculí i femení esports En el beisbol, defensor que té la funció d’agafar la pilota que li envia el llançador i que el batedor no ha pogut colpejar, i de defensar la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ receptoria

■ receptoria

femení antigament dret Càrrec de receptor Oficina de receptor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recer</title>

Etimologia: variant de recés, originada segurament per haver estat sentida aquesta com un plural (rece(r)s/recer)
    masculí
  1. Lloc on hom és a cobert del vent, de les injúries del temps. La tempestat s’acosta: hem de cercar un recer. Un recer segur.
  2. a recer de A cobert de. A recer de la pluja, del vent. A recer d’una gran soca.

■ recer

masculí Lloc on hom és a cobert del vent, de les injúries del temps La tempestat s’acosta hem de cercar un recer Un recer segur a recer de A cobert de A recer de la pluja, del vent A recer d’una gran soca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recerca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recerca</title>

Etimologia: de recercar 1a font: s. XX, Ruyra
    femení
    1. Acció de recercar.
    2. a la recerca de locució prepositiva Mirant de trobar; en cerca de. Anava a la recerca de la felicitat perduda.
  2. especialment
    1. Acció de cercar amb tota cura per trobar o descobrir alguna cosa; investigació. Les recerques científiques són a la base del progrés.
    2. recerca i desenvolupament [sigla R+D] economia Activitat de recerca que té, com a objectiu principal, l’aplicació dels descobriments i avenços científics i tecnològics en la creació de materials, productes o serveis.
  3. informàtica cerca2 2.
  4. recerca documental documentació Treball de descobriment, recuperació, investigació i comprovació de documents mitjançant la consulta a centres de documentació o bases de dades a través de les xarxes documentals o de la teledocumentació.
  5. recerca operacional estadística Aplicació sistemàtica de tècniques matemàtiques i estadístiques a la solució de problemes governamentals, empresarials, industrials, educatius, etc.

■ recerca

femení Acció de recercar a la recerca de locució prepositiva Mirant de trobar en cerca de Anava a la recerca de la felicitat perduda especialment Acció de cercar amb tota cura per trobar o descobrir alguna cosa investigació Les recerques científiques són a la base del progrés recerca i desenvolupament sigla R+D economia Activitat de recerca que té, com a objectiu principal, l’aplicació dels descobriments i avenços científics i tecnològics en la creació de materials, productes o serveis informàtica cerca 2 2 recerca documental documentació Treball de descobriment, recuperació, investigació…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recercador
| recercadora

■ recercador
| recercadora

adjectiu i masculí i femení Que recerca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recercament

■ recercament

masculí Qualitat de recercat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recercar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recercar</title>

Compareu: cercar
Etimologia: de cercar
    verb transitiu
  1. Cercar de nou.
  2. Cercar amb tota cura i atenció per trobar o descobrir alguna cosa d’interès científic, històric, mèdic, etc.; investigar. Recerquem els efectes socials de les telecomunicacions. Era orfe i va recercar els seus pares durant anys.

■ recercar

verb transitiu Cercar de nou Cercar amb tota cura i atenció per trobar o descobrir alguna cosa d’interès científic, històric, mèdic, etc investigar Recerquem els efectes socials de les telecomunicacions Era orfe i va recercar els seus pares durant anys
Informació complementària
Traducció