Es mostren 88951 resultats

■ recercat
| recercada

■ recercat
| recercada

adjectiu Artificiós, triat amb massa cura Aquest escriptor empra uns mots massa recercats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recés


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recés</title>

Etimologia: del ll. recessus, -us ‘lloc de refugi, d’aixopluc’, der. del ll. recedĕre ‘retirar-se’ 1a font: s. XIV
    [plural recessos] masculí
    1. antigament Separació, allunyament.
    2. Lloc de retraïment, de reclusió voluntària. Després de molts dies de recerca, va trobar un recés tranquil per a dedicar-se a la reflexió.
    3. Temps de retraïment, de reclusió voluntària. Necessitava un recés per a organitzar la seva vida.
    4. recés espiritual (o simplement recés) catolicisme Allunyament temporal de les ocupacions quotidianes per dedicar-se a exercicis de pietat i a la contemplació.
    5. recés espiritual (o simplement recés) catolicisme Conjunt de pràctiques piadoses que solen ocupar la jornada de recés espiritual.
  2. anatomia animal Petit espai anatòmic en forma de si, depressió o fossa.

■ recés

plural recessos masculí antigament Separació, allunyament Lloc de retraïment, de reclusió voluntària Després de molts dies de recerca, va trobar un recés tranquil per a dedicar-se a la reflexió Temps de retraïment, de reclusió voluntària Necessitava un recés per a organitzar la seva vida recés espiritual o simplement recés catolicisme Allunyament temporal de les ocupacions quotidianes per dedicar-se a exercicis de pietat i a la contemplació recés espiritual o simplement recés catolicisme Conjunt de pràctiques piadoses que solen ocupar la jornada de recés espiritual anatomia animal Petit…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recessió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recessió</title>

Partició sil·làbica: re_ces_si_ó
Compareu: recensió
Etimologia: del ll. recessio, -ōnis ‘acció d’allunyar-se’
    femení
  1. Fet de separar-se o desviar-se, realment o en aparença, de recular. Una època de recessió econòmica.
  2. retrocés 1. La recessió de l’ús de la llengua. Un costum en recessió.
  3. economia Fase del cicle econòmic caracteritzada per una disminució de l’activitat econòmica.
  4. recessió de les galàxies astronomia Moviment que presenten en general totes les galàxies que sembla allunyar-les de la Galàxia, on és el sistema solar.

■ recessió

femení Fet de separar-se o desviar-se, realment o en aparença, de recular Una època de recessió econòmica retrocés 1 La recessió de l’ús de la llengua Un costum en recessió economia Fase del cicle econòmic caracteritzada per una disminució de l’activitat econòmica recessió de les galàxies astronomia Moviment que presenten en general totes les galàxies que sembla allunyar-les de la Galàxia, on és el sistema solar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recessiu
| recessiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recessiu</title>

Partició sil·làbica: re_ces_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. recessus, -a, -um, participi de recedĕre ‘retirar-se’
    adjectiu genètica
  1. Dit de l’al·lel o sèrie d’al·lels que presenten recessivitat.
  2. recessiu deleteri Dit de l’al·lel que en presentar-se en homozigosi provoca invariablement la inviabilitat del fetus o la letalitat a l’individu.

■ recessiu
| recessiva

adjectiu genètica Dit de l’allel o sèrie d’allels que presenten recessivitat recessiu deleteri Dit de l’allel que en presentar-se en homozigosi provoca invariablement la inviabilitat del fetus o la letalitat a l’individu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recessivitat

■ recessivitat

femení genètica Relació existent entre dos allels d’un gen en què l’efecte d’un dels allels no es manifesta sinó quan l’allel és present per partida doble en homozigosi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recialla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recialla</title>

Partició sil·làbica: re_ci_a_lla
Etimologia: probablement d’un ll. vg. *recisalia, íd., der. de recidĕre ‘retallar, podar’
    femení dialectal
  1. [usat generalment en pl] Deixalla, residu.
  2. patologia Dolor o xacra que resulta d’una malaltia.

■ recialla

femení dialectal usat generalment en pl Deixalla, residu patologia Dolor o xacra que resulta d’una malaltia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reciari

■ reciari

masculí història Gladiador que lluitava sense cuirassa, armat només amb un trident, un punyal i una xarxa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reciclable

■ reciclable

adjectiu Que pot ésser reciclat
Gran Diccionari de la llengua catalana

reciclació

reciclació

femení ensenyament Reciclatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reciclar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reciclar</title>

Etimologia: de cicle
    verb
  1. transitiu
    1. tecnologia Fer circular, especialment un fluid, més d’una vegada a través d’un sistema, especialment per ésser-hi sotmès a un tractament.
    2. Transformar un material per a ésser reutilitzat, no necessàriament en la seva forma original. Reciclar el vidre usat.
  2. pronominal ensenyament Sotmetre’s a un reciclatge.

■ reciclar

verb transitiu tecnologia Fer circular, especialment un fluid, més d’una vegada a través d’un sistema, especialment per ésser-hi sotmès a un tractament Transformar un material per a ésser reutilitzat, no necessàriament en la seva forma original Reciclar el vidre usat pronominal ensenyament Sotmetre’s a un reciclatge
Informació complementària
Traducció