Es mostren 88940 resultats

■ reciprocació

■ reciprocació

femení Acció de reciprocar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recíprocament

■ recíprocament

adverbi D’una manera recíproca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reciprocar

■ reciprocar

verb transitiu Fer que una acció sigui recíproca pronominal Estar en una relació de reciprocitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reciprocitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reciprocitat</title>

Etimologia: del ll. reciprocĭtas, -ātis, íd.
    femení
  1. Qualitat de recíproc. La reciprocitat de llur afecte.
  2. dret
    1. En les obligacions bilaterals, situació que es dona quan els dos contractants tenen la mateixa qualitat de creditor i deutor.
    2. dret internacional Dret d’igualtat i de mutu respecte entre els estats, que serveix de base a tots els acords internacionals.
  3. lingüística En glossemàtica, funció en la qual només hi ha functius de la mateixa classe: constants o variables.
  4. principi de reciprocitat física i òptica Principi segons el qual el coeficient de transmissió d’una ona electromagnètica, en la frontera entre dos medis diferents, no depèn del sentit en què l’ona travessa d’un medi a l’altre.

■ reciprocitat

femení Qualitat de recíproc La reciprocitat de llur afecte dret En les obligacions bilaterals, situació que es dona quan els dos contractants tenen la mateixa qualitat de creditor i deutor dret internacional Dret d’igualtat i de mutu respecte entre els estats, que serveix de base a tots els acords internacionals lingüística En glossemàtica, funció en la qual només hi ha functius de la mateixa classe constants o variables principi de reciprocitat física i òptica Principi segons el qual el coeficient de transmissió d’una ona electromagnètica, en la frontera entre dos medis diferents, no depèn…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

recirculació


<title type="display">recirculació</title>

Partició sil·làbica: re_cir_cu_la_ci_ó
Etimologia: de circulació
femení ecologia Reconducció d’una part de les aigües residuals, tractades parcialment o totalment, des d’un punt del procés fins a una etapa de depuració anterior o fins al circuit de producció.

recirculació

femení ecologia Reconducció d’una part de les aigües residuals, tractades parcialment o totalment, des d’un punt del procés fins a una etapa de depuració anterior o fins al circuit de producció
Gran Diccionari de la llengua catalana

recisa


<title type="display">recisa</title>

femení antigament Augment del tribut de la cisa sobre alguns gèneres, consistent en una vuitena part més després de la primera vuitena en què consistia aquell tribut.

recisa

femení antigament Augment del tribut de la cisa sobre alguns gèneres, consistent en una vuitena part més després de la primera vuitena en què consistia aquell tribut
Gran Diccionari de la llengua catalana

recisar

recisar

verb transitiu antigament Cobrar la recisa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recitació

■ recitació

femení Acció de recitar Art, manera, de recitar Escola de recitació Una bona recitació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recitador
| recitadora

■ recitador
| recitadora

adjectiu i masculí i femení Que recita
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recital


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recital</title>

Etimologia: de l’angl. recital ‘assaig, narració’ i terme musical (1811), propagat per F. Liszt el 1840, der. de to recit ‘recitar’, pres del fr. réciter, ll. recitare, íd.
    masculí
  1. Execució d’una sèrie d’obres musicals a càrrec d’un sol intèrpret.
  2. per extensió Lectura o recitació de poesies.

■ recital

masculí Execució d’una sèrie d’obres musicals a càrrec d’un sol intèrpret per extensió Lectura o recitació de poesies
Informació complementària
Traducció