Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ apropiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apropiar</title>

Partició sil·làbica: a_pro_pi_ar
Etimologia: de propi 1a font: s. XIV, Eiximenis

verb

1. transitiu Fer pròpia d’algú (alguna cosa), atribuir a algú com a pròpia (alguna cosa). Apropià les seves terres als seus hereus. Apropiar un benefici.
2. pronominal Es va apropiar tots els béns dels seus pares.
3. pronominal figuradament Apropiar-se les idees, els projectes, les iniciatives, els mèrits d’una altra persona.
transitiu Aplicar a algú o a alguna cosa (allò que li és adequat). Apropiar els actes a les circumstàncies.

■ apropiar

verb transitiu Fer pròpia d’algú alguna cosa, atribuir a algú com a pròpia alguna cosa Apropià les seves terres als seus hereus Apropiar un benefici pronominal Es va apropiar tots els béns dels seus pares pronominal figuradament Apropiar-se les idees, els projectes, les iniciatives, els mèrits d’una altra persona transitiu Aplicar a algú o a alguna cosa allò que li és adequat Apropiar els actes a les circumstàncies

■ apropiat

| apropiada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apropiat</title>

Partició sil·làbica: a_pro_pi_at
Etimologia: de apropiar

adjectiu Que s’adapta bé, que és proporcionat, al fi a què és destinat.

■ apropiat

| apropiada

adjectiu Que s’adapta bé, que és proporcionat, al fi a què és destinat

■ apropiatiu

| apropiativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apropiatiu</title>

Partició sil·làbica: a_pro_pi_a_tiu
Etimologia: de apropiar

adjectiu Que tendeix a l’apropiació. Un acte apropiatiu.

■ apropiatiu

| apropiativa

adjectiu Que tendeix a l’apropiació Un acte apropiatiu

■ apropiativitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apropiativitat</title>

Partició sil·làbica: a_pro_pi_a_ti_vi_tat
Etimologia: de apropiatiu

femení Qualitat d’apropiatiu.

■ apropiativitat

femení Qualitat d’apropiatiu

■ apropinquació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apropinquació</title>

Partició sil·làbica: a_pro_pin_qua_ci_ó
Etimologia: de apropinquar-se

femení

Acció d’apropinquar-se;
l’efecte.

■ apropinquació

femení Acció d’apropinquar-se l’efecte

■ apropinquament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apropinquament</title>

Etimologia: de apropinquar-se 1a font: s. XIV, Llull

masculí Apropinquació, acostament.

■ apropinquament

masculí Apropinquació, acostament

■ apropinquar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apropinquar-se</title>

Etimologia: de propinc 1a font: 1803, DEst.

verb pronominal Acostar-se.

■ apropinquar-se

verb pronominal Acostar-se

aprosèxia

<title type="display">aprosèxia</title>

Partició sil·làbica: a_pro_sè_xi_a
Etimologia: de a-¹ i gr. prósexis ‘atenció’

femení psiquiatria Incapacitat de fixar l’atenció, amb impossibilitat d’una concentració prolongada en el mateix quefer.

aprosèxia

femení psiquiatria Incapacitat de fixar l’atenció, amb impossibilitat d’una concentració prolongada en el mateix quefer

■ apròtic

| apròtica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apròtic</title>

Etimologia: de l’angl. aprotic, format sobre prot(on)

adjectiu química Dit dels solvents que no accepten protons ni n’ofereixen.

■ apròtic

| apròtica

adjectiu química Dit dels solvents que no accepten protons ni n’ofereixen

■ aprovable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aprovable</title>

Etimologia: de aprovar

adjectiu Que pot ésser aprovat.

■ aprovable

adjectiu Que pot ésser aprovat