Es mostren 88940 resultats

■ reconeixedor2
| reconeixedora

■ reconeixedor2
| reconeixedora

adjectiu Reconeixible Vegeu també reconeixedor 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconeixement


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reconeixement</title>

Partició sil·làbica: re_co_nei_xe_ment
Etimologia: de reconèixer
    masculí
    1. Acció de reconèixer;
    2. l’efecte.
    1. especialment Acció de cercar de conèixer quelcom examinant-ho acuradament. Fer un reconeixement.
    2. dret Confessió que fa una persona d’una obligació.
    3. dret Escorcoll o indagació que fa d’alguna cosa un jutge o un perit.
    4. història del dret A l’alta edat mitjana, declaració pública de renúncia a uns drets o possessions en litigi.
    5. història del dret Document en què es fa la declaració de reconeixement.
    6. medicina Inspecció o examen, general o local, especialment el que és practicat amb objecte legal determinat.
    7. ciències militars Acció bèl·lica menys extensa que l’exploració, però més intensa que aquesta, feta per una força petita amb la finalitat de reguardejar.
    8. reconeixement de caràcters informàtica Un dels tipus de reconeixement de formes en què aquestes són signes gràfics o caràcters.
    9. reconeixement de formes informàtica Conjunt de tècniques i dispositius que permeten d’organitzar de manera coherent la informació rebuda mitjançant la recerca i la selecció de formes comparables.
    10. reconeixement de la paraula (o de la veu) informàtica Tècnica que té com a objectiu la identificació per ordinador de les paraules expressades en un discurs verbal.
    11. reconeixement en roda Pràctica policial en què la persona sospitosa d’haver comès un delicte és col·locada entre d’altres perquè pugui ésser identificada per un testimoni.
    12. reconeixement sistemàtic medicina Exploració general d’un individu aparentment sa o, si més no, sense símptomes d’una malaltia determinada.
    1. Reconeixença.
    2. història del dret A l’edat mitjana, acció de manifestar-se obligat (a un senyor per la possessió d’un territori, d’un castell, d’un lloc, etc., en feu).

■ reconeixement

masculí Acció de reconèixer l’efecte especialment Acció de cercar de conèixer quelcom examinant-ho acuradament Fer un reconeixement dret Confessió que fa una persona d’una obligació dret Escorcoll o indagació que fa d’alguna cosa un jutge o un perit història del dret A l’alta edat mitjana, declaració pública de renúncia a uns drets o possessions en litigi història del dret Document en què es fa la declaració de reconeixement medicina Inspecció o examen, general o local, especialment el que és practicat amb objecte legal determinat ciències militars Acció bèllica menys extensa que l’exploració…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconeixença

■ reconeixença

femení Acció de reconèixer o agrair un favor, un servei, etc Gratitud, sentiment d’agraïment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconeixent

■ reconeixent

adjectiu Que reconeix o agraeix allò que hom ha fet per a ell agraït
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconèixer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reconèixer</title>

Partició sil·làbica: re_co_nèi_xer
Etimologia: del ll. recognoscĕre, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb transitiu
    1. Veure, adonar-se, que una persona o una cosa és tal o tal persona o cosa ja coneguda d’abans. Si esteu tan canviat, com volíeu que us reconegués? El vaig reconèixer per la seva veu, pel caminar.
    2. figuradament Tu, pròdig?: no et reconec.
    1. Examinar algú o alguna cosa per assabentar-se de la seva identitat, la seva naturalesa, les seves circumstàncies, etc. Reconèixer les mercaderies rebudes.
    2. medicina Sotmetre un individu a un reconeixement.
    3. ciències militars Examinar el terreny, normalment abans de la presa de decisió per part dels caps militars. Reconèixer la posició de l’enemic.
    1. Admetre una cosa que hom negava, de què hom dubtava. Ara reconeixes, per fi, que jo tenia raó.
    2. història del dret Fer reconeixement.
    3. reconèixer un feu, un deute, una obligació dret Manifestar-se obligat per aquell feu, aquell deute, aquella obligació.
    4. reconèixer un govern, una autoritat Admetre’n la legitimitat després d’un canvi pacífic o violent dels qui detenen el poder.
    1. Admetre, confessar, com a seu. Reconèixer, algú, el seu error.
    2. reconèixer una firma Confessar com a pròpia una firma.
    3. reconèixer un fill Declarar-se’n pare.
  5. reconèixer un favor Agrair-lo.

■ reconèixer

verb transitiu Veure, adonar-se, que una persona o una cosa és tal o tal persona o cosa ja coneguda d’abans Si esteu tan canviat, com volíeu que us reconegués El vaig reconèixer per la seva veu, pel caminar figuradament Tu, pròdig no et reconec Examinar algú o alguna cosa per assabentar-se de la seva identitat, la seva naturalesa, les seves circumstàncies, etc Reconèixer les mercaderies rebudes medicina Sotmetre un individu a un reconeixement ciències militars Examinar el terreny, normalment abans de la presa de decisió per part dels caps militars Reconèixer la posició de l’enemic Admetre una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconeixible

■ reconeixible

adjectiu Que pot ésser reconegut Una olor, una veu reconeixibles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconfort

■ reconfort

masculí Allò que reconforta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconfortació

■ reconfortació

femení Acció de reconfortar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconfortador
| reconfortadora

■ reconfortador
| reconfortadora

adjectiu Que reconforta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconfortant

■ reconfortant

adjectiu Que reconforta Una beguda reconfortant Una notícia reconfortant
Traducció