Es mostren 88951 resultats

■ reconciliable

■ reconciliable

adjectiu Que pot ésser reconciliat amb algú o amb alguna cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconciliació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reconciliació</title>

Partició sil·làbica: re_con_ci_li_a_ci_ó
Etimologia: del ll. reconciliatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
    1. Acció de reconciliar o de reconciliar-se;
    2. l’efecte.
  2. litúrgia
    1. Ritu amb el qual una església o un cementiri que han estat profanats o violats són restituïts a llur ús cultual o eclesiàstic.
    2. Ritu del Pontifical romà amb el qual hom restitueix a les funcions sagrades un clergue que n’havia estat suspès.

■ reconciliació

femení Acció de reconciliar o de reconciliar-se l’efecte litúrgia Ritu amb el qual una església o un cementiri que han estat profanats o violats són restituïts a llur ús cultual o eclesiàstic Ritu del Pontifical romà amb el qual hom restitueix a les funcions sagrades un clergue que n’havia estat suspès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconciliador
| reconciliadora

■ reconciliador
| reconciliadora

adjectiu i masculí i femení Que reconcilia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconciliar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reconciliar</title>

Partició sil·làbica: re_con_ci_li_ar
Etimologia: del ll. reconciliare, íd. 1a font: 1272, CTort.
    verb
  1. transitiu Fer tornar a ésser amics, a estar novament en harmonia, conciliar de nou. Va saber reconciliar en Joan i na Marta. Saber allò el reconciliaria amb el seu antic amic.
  2. transitiu litúrgia
    1. Restituir a l’ús eclesiàstic una església, un cementiri, etc., pel ritu de la reconciliació.
    2. Restituir un clergue suspès a divinis a les seves funcions.
    3. reconciliar amb Déu (o simplement reconciliar) Absoldre un pecador del seu pecat pel sagrament de la penitència.
    4. reconciliar-se amb Déu (o simplement reconciliar-se) Apropar-se als sagraments; confessar-se.
  3. pronominal dret penal Extingir l’acció d’injúria, renovant l’amistat.

■ reconciliar

verb transitiu Fer tornar a ésser amics, a estar novament en harmonia, conciliar de nou Va saber reconciliar en Joan i na Marta Saber allò el reconciliaria amb el seu antic amic transitiu litúrgia Restituir a l’ús eclesiàstic una església, un cementiri, etc, pel ritu de la reconciliació Restituir un clergue suspès a divinis a les seves funcions reconciliar amb Déu o simplement reconciliar Absoldre un pecador del seu pecat pel sagrament de la penitència reconciliar-se amb Déu o simplement reconciliar-se Apropar-se als sagraments confessar-se pronominal dret penal Extingir l’acció d’injúria,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recondir

■ recondir

verb transitiu Guardar en un lloc segur
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recòndit
| recòndita

■ recòndit
| recòndita

adjectiu Ocult, especialment als ulls de l’esperit Els seus pensaments recòndits
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconditori

■ reconditori

masculí litúrgia Buit practicat en una ara, en una imatge sagrada, en un mur, etc, per a guardar-hi relíquies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconducció

■ reconducció

femení dret Acció de reconduir l’efecte Contracte de segon arrendament celebrat després d’acabat el temps del primer Renovació d’un contracte d’arrendament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconduir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reconduir</title>

Partició sil·làbica: re_con_du_ir
Etimologia: de conduir
    verb transitiu
  1. Conduir algú o alguna cosa al lloc d’on havia sortit. Després d’aquest refús, el reconduí a la porta.
  2. dret Prorrogar tàcitament o expressament un contracte d’arrendament.

■ reconduir

verb transitiu Conduir algú o alguna cosa al lloc d’on havia sortit Després d’aquest refús, el reconduí a la porta dret Prorrogar tàcitament o expressament un contracte d’arrendament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconegudament

■ reconegudament

adverbi Amb reconeixença o gratitud
Traducció