Es mostren 88940 resultats

■ recordatiu
| recordativa

■ recordatiu
| recordativa

adjectiu Commemoratiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recordatori
| recordatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recordatori</title>

Etimologia: del b. ll. recordatorium, íd.
  1. adjectiu Que fa recordar, que serveix per a recordar. Una nota recordatòria.
  2. masculí Mitjà o objecte emprat per a fer recordar alguna cosa.
  3. masculí Estampa impresa que hom distribueix, com a record, als assistents a determinats actes religiosos.
  4. masculí dret processal Ofici que a instància d’una part és enviat pel jutge quan un altre demana el compliment d’un suplicatori o d’un exhort.

■ recordatori
| recordatòria

adjectiu Que fa recordar, que serveix per a recordar Una nota recordatòria masculí Mitjà o objecte emprat per a fer recordar alguna cosa masculí Estampa impresa que hom distribueix, com a record, als assistents a determinats actes religiosos masculí dret processal Ofici que a instància d’una part és enviat pel jutge quan un altre demana el compliment d’un suplicatori o d’un exhort
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recordista

■ recordista

masculí i femení esports Esportista que bat o deté un rècord en una especialitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recorregir

■ recorregir

verb transitiu Corregir de nou
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recorregut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recorregut</title>

Etimologia: de recórrer
    masculí
  1. Trajecte o espai recorregut.
  2. matemàtiques Abast d’una funció; rang.
  3. recorregut lliure mitjà física En el desplaçament d’una partícula a través d’un medi natural, distància mitjana que recorre entre dos xocs consecutius contra les altres partícules que formen el medi.

■ recorregut

masculí Trajecte o espai recorregut matemàtiques Abast d’una funció rang recorregut lliure mitjà física En el desplaçament d’una partícula a través d’un medi natural, distància mitjana que recorre entre dos xocs consecutius contra les altres partícules que formen el medi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recórrer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recórrer</title>

Etimologia: del ll. recurrĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Anar a demanar un ajut, una informació, a algú. En moments de necessitat, recorria sempre al seu padrí.
    2. Emprar com a mitjà alguna cosa, especialment a manca d’una altra. Van recórrer a un remei heroic.
    3. dret processal Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petició.
    4. especialment dret processal Interposar un recurs davant una instància superior contra una resolució dictada per un òrgan administratiu o judicial inferior. L’entitat ha recorregut al tribunal suprem contra aquesta sentència.
  2. transitiu
    1. Fer un trajecte determinat. Van recórrer en mitja hora els quaranta quilòmetres que mancaven.
    2. Repassar una cosa d’un cap a l’altre, especialment per veure els punts on cal fixar l’atenció, fer modificacions, etc. He recorregut tot el llibre, full per full.
    3. tipografia En una composició tipogràfica, passar lletres d’una línia a l’altra.

■ recórrer

verb intransitiu Anar a demanar un ajut, una informació, a algú En moments de necessitat, recorria sempre al seu padrí Emprar com a mitjà alguna cosa, especialment a manca d’una altra Van recórrer a un remei heroic dret processal Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petició especialment dret processal Interposar un recurs davant una instància superior contra una resolució dictada per un òrgan administratiu o judicial inferior L’entitat ha recorregut al tribunal suprem contra aquesta sentència transitiu Fer un trajecte determinat Van recórrer en mitja hora els quaranta…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

recós
| recosa

recós
| recosa

adjectiu Que té recança
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recosir

■ recosir

verb transitiu pr ind sing 2 recuses , 3 recús imper sing 2 recús Cosir de nou allò que s’ha descosit Recosir la vora dels pantalons
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

recot


<title type="display">recot</title>

masculí dret penal Pena pecuniària aplicada a Andorra als infractors de les disposicions vigents que dins els vuit dies següents no efectuen el pagament de la multa dita cot de la terra i cot de parròquia.

recot

masculí dret penal Pena pecuniària aplicada a Andorra als infractors de les disposicions vigents que dins els vuit dies següents no efectuen el pagament de la multa dita cot de la terra i cot de parròquia
Gran Diccionari de la llengua catalana

recotxa

recotxa

femení agricultura Al País Valencià, la quarta part d’una fila