Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ refermança

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refermança</title>

Etimologia: de refermar

femení Acció de refermar-se.

■ refermança

femení Acció de refermar-se

■ refermar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refermar</title>

Compareu: reafirmar
Etimologia: de ferm 1a font: s. XIV, Muntaner

verb

transitiu Fer més ferm. Refermar els lligams d’amistat.
pronominal Fer-se ferm, ratificar-se. Refermar-se en allò que hom ha escrit.
intransitiu Fer-se més ferm, més fort. La pluja referma. El vent ha refermat.

■ refermar

verb transitiu Fer més ferm Refermar els lligams d’amistat pronominal Fer-se ferm, ratificar-se Refermar-se en allò que hom ha escrit intransitiu Fer-se més ferm, més fort La pluja referma El vent ha refermat

■ referrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">referrar</title>

Etimologia: de ferrar 1a font: s. XIV, Pere III

verb transitiu Ferrar de nou.

■ referrar

verb transitiu Ferrar de nou

■ refertilització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refertilització</title>

Partició sil·làbica: re_fer_ti_lit_za_ci_ó
Etimologia: de refertilitzar

femení

Acció de refertilitzar;
l’efecte.

■ refertilització

femení Acció de refertilitzar l’efecte

■ refertilitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refertilitzar</title>

Etimologia: de fertilitzar

verb transitiu Tornar a fer fèrtil.

■ refertilitzar

verb transitiu Tornar a fer fèrtil

refès

| refesa

<title type="display">refès</title>

Etimologia: de fes³

adjectiu heràldica Dit de la peça o figura les extremitats de la qual acaben en dues fenedures rectes o corbes.

refès

| refesa

adjectiu heràldica Dit de la peça o figura les extremitats de la qual acaben en dues fenedures rectes o corbes

■ refet

| refeta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refet</title>

Etimologia: de refer

adjectiu

Cepat, robust, revingut. Era un jovenot refet i ben plantat.
Tornat a l’estat normal de salut.

■ refet

| refeta

adjectiu Cepat, robust, revingut Era un jovenot refet i ben plantat Tornat a l’estat normal de salut

■ refeta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refeta</title>

Etimologia: de refer

femení oleïcultura, indústries oleícoles Remolta de l’oliva.

■ refeta

femení oleïcultura, indústries oleícoles Remolta de l’oliva

■ refetor

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refetor</title>

Etimologia: del ll. refectorium, íd. 1a font: s. XIII

masculí Menjador comú dels membres d’una col·lectivitat estable, generalment de monestirs o convents.

■ refetor

masculí Menjador comú dels membres d’una collectivitat estable, generalment de monestirs o convents

■ refetorer

| refetorera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refetorer</title>

Etimologia: de refetor 1a font: 1653, DTo.

masculí i femení Persona que té cura del refetor, de parar-ne i desparar-ne les taules, de l’aprovisionament, etc.

■ refetorer

| refetorera

masculí i femení Persona que té cura del refetor, de parar-ne i desparar-ne les taules, de l’aprovisionament, etc