Es mostren 88940 resultats

■ reforçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reforçar</title>

Etimologia: de força1 1a font: 1284
    verb
  1. transitiu
    1. Fer més fort. Reforçar els petges d’una taula. Reforçar una esquadra amb dos nous cuirassats.
    2. Donar noves forces, envigorir. Reforçar una persona convalescent amb una alimentació adequada.
    3. adoberia Posar els cuirs i les pells en el reforç per tal d’anar-los aplanant per pressió i donar-los consistència.
    4. oficis manuals i tecnologia Fer una peça, un objecte, més fort, assegurant-lo, protegint-lo, amb un reforç.
  2. pronominal Recobrar la força. El malalt va reforçant-se cada dia.

■ reforçar

verb transitiu Fer més fort Reforçar els petges d’una taula Reforçar una esquadra amb dos nous cuirassats Donar noves forces, envigorir Reforçar una persona convalescent amb una alimentació adequada adoberia Posar els cuirs i les pells en el reforç per tal d’anar-los aplanant per pressió i donar-los consistència oficis manuals i tecnologia Fer una peça, un objecte, més fort, assegurant-lo, protegint-lo, amb un reforç pronominal Recobrar la força El malalt va reforçant-se cada dia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reforestació

■ reforestació

femení Recomposició dels boscs mitjançant la plantació d’arbres Fet de plantar arbres en quantitat en un ambient que tradicionalment no n’ha tingut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reforestar

■ reforestar

verb transitiu Repoblar d’arbres un desboscat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reforjar

■ reforjar

verb transitiu Forjar de nou
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reforma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reforma</title>

Etimologia: de reformar 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Acció de reformar o de reformar-se;
    2. l’efecte. Fer reformes en una casa.
  2. catolicisme
    1. Mitigació d’una regla religiosa excessivament rígida.
    2. Restabliment de l’antiga o primitiva observança.
  3. usat absolutament [en majúscula] història i cristianisme Conjunt d’innovacions, de canvis profunds, en la vida de la societat, de l’Església, especialment dels segles XV-XVII, a Europa, que és a l’origen de les Esglésies protestants i de la Contrareforma.
  4. recurs de reforma dret processal En un procés penal, demanda adreçada al jutge d’instrucció amb vista a reexaminar i revocar una resolució.
  5. reforma fiscal (o tributària) economia i ciències polítiques Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut de les lleis tributàries.

■ reforma

femení Acció de reformar o de reformar-se l’efecte Fer reformes en una casa catolicisme Mitigació d’una regla religiosa excessivament rígida Restabliment de l’antiga o primitiva observança usat absolutament en majúscula història i cristianisme Conjunt d’innovacions, de canvis profunds, en la vida de la societat, de l’Església, especialment dels segles XV-XVII, a Europa, que és a l’origen de les Esglésies protestants i de la Contrareforma recurs de reforma dret processal En un procés penal, demanda adreçada al jutge d’instrucció amb vista a reexaminar i revocar una resolució reforma fiscal o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reformabilitat

■ reformabilitat

femení Qualitat de reformable
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reformable

■ reformable

adjectiu Que pot ésser reformat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reformació

■ reformació

femení Acció de reformar reforma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reformador
| reformadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reformador</title>

Etimologia: del ll. reformator, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu i masculí i femení Que reforma.
  2. masculí història Oficial reial el càrrec del qual anava generalment inherent al de governador, nomenat en circumstàncies difícils i amb poders excepcionals com a lloctinent del rei.

■ reformador
| reformadora

adjectiu i masculí i femení Que reforma masculí història Oficial reial el càrrec del qual anava generalment inherent al de governador, nomenat en circumstàncies difícils i amb poders excepcionals com a lloctinent del rei
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reformar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reformar</title>

Etimologia: del ll. reformare, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    verb transitiu
  1. Tornar a formar. Volen reformar la banda de cantaires trenta anys després.
  2. Fer modificacions en una cosa donant-li una nova forma, una nova disposició, etc., amb l’intent de millorar-la. Reformar els estatuts d’una societat. Reformar l’ensenyament.
  3. cristianisme, catolicisme i història Dur a terme una reforma.

■ reformar

verb transitiu Tornar a formar Volen reformar la banda de cantaires trenta anys després Fer modificacions en una cosa donant-li una nova forma, una nova disposició, etc, amb l’intent de millorar-la Reformar els estatuts d’una societat Reformar l’ensenyament cristianisme , catolicisme i història Dur a terme una reforma
Informació complementària
Traducció