Es mostren 88940 resultats

reformat
| reformada


<title type="display">reformat</title>

Etimologia: del ll. reformatus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Modificat per mitjà d’una reforma.
  2. adjectiu i masculí i femení catolicisme Dit dels ordes religiosos que observen una regla renovada respecte a l’antiga o que han retornat a una observança més estricta de la regla.
  3. protestantisme
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la Reforma.
    2. masculí i femení Membre de la Reforma o d’una església reformada.
    3. església reformada història Cadascuna de les comunitats calvinistes desenvolupades al continent europeu i a llurs missions.

reformat
| reformada

adjectiu Modificat per mitjà d’una reforma adjectiu i masculí i femení catolicisme Dit dels ordes religiosos que observen una regla renovada respecte a l’antiga o que han retornat a una observança més estricta de la regla protestantisme adjectiu Relatiu o pertanyent a la Reforma masculí i femení Membre de la Reforma o d’una església reformada església reformada història Cadascuna de les comunitats calvinistes desenvolupades al continent europeu i a llurs missions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

reformatació

reformatació

femení informàtica Acció de reformatar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

reformatar

reformatar

verb transitiu informàtica Tornar a formatar un suport informàtic
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reformatori
| reformatòria

■ reformatori
| reformatòria

adjectiu Apte a reformar masculí dret penal Establiment on són acollits menors amb conductes delictives amb vista a la seva readaptació a la societat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reformisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reformisme</title>

Etimologia: de reforma
masculí història i ciències polítiques Actitud política segons la qual la transformació d’una societat, d’un règim o d’un sistema socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la revolució.

■ reformisme

masculí història i ciències polítiques Actitud política segons la qual la transformació d’una societat, d’un règim o d’un sistema socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la revolució
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reformista

■ reformista

adjectiu Relatiu o pertanyent al reformisme masculí i femení Partidari del reformisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refosa

■ refosa

femení Acció de refondre l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refracció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refracció</title>

Partició sil·làbica: re_frac_ci_ó
Compareu: difracció
Etimologia: del b. ll. refractio, -ōnis ‘retorn, inversió’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. física Modificació de la trajectòria d’un raig o del front d’una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.
  2. lingüística Evolució d’un fonema que es descompon en dos.
  3. òptica
    1. índex de refracció Per a un medi material, nombre adimensional nc/v, on c és la velocitat de les ones electromagnètiques (llum en el buit), i v la velocitat d’aquestes en el medi material considerat.
    2. refracció doble Fenomen de refracció que es produeix quan la llum incideix sobre cristalls anisòtrops en direccions diferents de la de l’eix òptic.
  4. índex de refracció alimentació, indústries alimentàries En l’anàlisi d’aliments, paràmetre determinat amb el refractòmetre d’Abbé i emprat per a l’estimació de la concentració de solucions de sucres i la identificació de greixos.
  5. refracció acústica acústica Fenomen consistent en la variació de la direcció de propagació d’una ona sonora, en passar d’un medi a un altre, deguda a la distinta velocitat de propagació del so en els dos medis.
  6. refracció astronòmica astronomia Refracció que sofreixen els raigs lluminosos que provenen dels astres en travessar l’atmosfera.

■ refracció

femení física Modificació de la trajectòria d’un raig o del front d’una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents lingüística Evolució d’un fonema que es descompon en dos òptica índex de refracció Per a un medi material, nombre adimensional n c/v, on c és la velocitat de les ones electromagnètiques llum en el buit, i v la velocitat d’aquestes en el medi material considerat refracció doble Fenomen de refracció que es produeix quan la llum incideix sobre cristalls anisòtrops en direccions diferents de la de l’eix òptic índex de refracció alimentació, indústries…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refractar

■ refractar

verb física transitiu Produir una refracció pronominal Ésser un raig, o una ona, refractat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refractari
| refractària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refractari</title>

Etimologia: del ll. refractarius, -a, -um ‘disputador’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Dit d’una persona que no se sotmet a una autoritat, a una regla, que es resisteix a acceptar unes idees, una opinió, un costum, etc. Refractari a les ordres donades. Refractari a tota reforma.
  2. química inorgànica i química industrial
    1. adjectiu Dit de diversos materials d’estructura no-metàl·lica destinats a suportar temperatures elevades.
    2. masculí Element, peça, etc., fabricat amb materials refractaris.
    3. masculí especialment Maó refractari.
  3. adjectiu medicina
    1. Resistent al tractament habitual.
    2. Resistent a l’estimulació, especialment la muscular i la nerviosa.
    3. període refractari Període breu de relaxament d’un múscul durant el qual l’estimulació no aconsegueix d’excitar-lo o només ho assoleix dèbilment.

■ refractari
| refractària

adjectiu Dit d’una persona que no se sotmet a una autoritat, a una regla, que es resisteix a acceptar unes idees, una opinió, un costum, etc Refractari a les ordres donades Refractari a tota reforma química inorgànica i química industrial adjectiu Dit de diversos materials d’estructura no-metàllica destinats a suportar temperatures elevades masculí Element, peça, etc, fabricat amb materials refractaris masculí especialment Maó refractari adjectiu medicina Resistent al tractament habitual Resistent a l’estimulació, especialment la muscular i la nerviosa període refractari Període breu de…
Informació complementària
Traducció