Es mostren 88940 resultats

■ refrigerar

■ refrigerar

verb transitiu refrigeració Refredar mitjançant l’ús de màquines frigorífiques Sotmetre un producte, una matèria, a refrigeració
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

refrigerat
| refrigerada

refrigerat
| refrigerada

adjectiu alimentació, indústries alimentàries Dit del producte alimentari sotmès a refrigeració
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refrigeratiu
| refrigerativa

■ refrigeratiu
| refrigerativa

adjectiu Que té la virtut de refrigerar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refrigeri


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refrigeri</title>

Etimologia: del ll. refrigerium, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
  1. Alleujament que hom sent amb la frescor.
  2. figuradament Alleujament d’una incomoditat, d’una molèstia.
    1. Aliment lleuger que hom pren per reparar les forces.
    2. litúrgia i arqueologia Antic ritu funerari dels cristians de Roma consistent en la celebració d’un àpat prop de les tombes, els dies tercer, setè, trentè i aniversari d’un difunt.

■ refrigeri

masculí Alleujament que hom sent amb la frescor figuradament Alleujament d’una incomoditat, d’una molèstia Aliment lleuger que hom pren per reparar les forces litúrgia i arqueologia Antic ritu funerari dels cristians de Roma consistent en la celebració d’un àpat prop de les tombes, els dies tercer, setè, trentè i aniversari d’un difunt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refringència

■ refringència

femení física Refractivitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refringent

■ refringent

adjectiu física Refractiu poder refringent Transmissivitat relativa a la refracció d’una ona que travessa la superfície de separació de dos medis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refringir

■ refringir

verb transitiu i pronominal física Refractar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refugi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refugi</title>

Etimologia: del ll. refugium, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
    1. Protecció, auxili, que hom ofereix a una persona en perill o perseguida, per tal de posar-la en seguretat. Cercar, trobar, refugi. Un lloc de refugi.
    2. figuradament Refugi dels pecadors.
  2. Lloc o construcció on hom es recull per protegir-se d’algun perill, de la inclemència del temps, d’alguna persecució, etc.
  3. Lloc o construcció que serveix per a recollir els animals, per tal de protegir-los d’algun perill o de la inclemència del temps.
  4. construcció i excursionisme Edifici construït a muntanya per tal que els excursionistes, els alpinistes i altres persones que hi passen, puguin fer-hi nit, aixoplugar-s’hi, etc.
  5. ciències militars
    1. Trinxera, construcció subterrània, etc., feta o habilitada per a protegir-se dels bombardeigs.
    2. refugi antiaeri Construcció adequada, destinada a protegir les persones dels efectes dels bombardeigs aeris, especialment subterrània, de formigó armat.
    3. refugi antinuclear Construcció semblant a un refugi antiaeri però especialment equipada per a resistir els efectes d’un bombardeig nuclear.
  6. trànsit Zona d’una calçada especialment senyalitzada i eventualment protegida en la qual els qui van a peu poden guardar-se del trànsit rodat.

■ refugi

masculí Protecció, auxili, que hom ofereix a una persona en perill o perseguida, per tal de posar-la en seguretat Cercar, trobar, refugi Un lloc de refugi figuradament Refugi dels pecadors Lloc o construcció on hom es recull per protegir-se d’algun perill, de la inclemència del temps, d’alguna persecució, etc Lloc o construcció que serveix per a recollir els animals, per tal de protegir-los d’algun perill o de la inclemència del temps construcció i excursionisme Edifici construït a muntanya per tal que els excursionistes, els alpinistes i altres persones que hi passen, puguin fer-hi nit,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refugiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refugiar</title>

Partició sil·làbica: re_fu_gi_ar
Etimologia: de refugi
    verb
  1. transitiu Donar refugi a algú. Els masovers van refugiar el pres que s’havia escapat. Han refugiat el teu amic en un graner.
  2. pronominal Posar-se en un lloc on hom està en seguretat, trobar refugi. Ens vam refugiar en una cabana de pastors.

■ refugiar

verb transitiu Donar refugi a algú Els masovers van refugiar el pres que s’havia escapat Han refugiat el teu amic en un graner pronominal Posar-se en un lloc on hom està en seguretat, trobar refugi Ens vam refugiar en una cabana de pastors
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refugiat
| refugiada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refugiat</title>

Partició sil·làbica: re_fu_gi_at
Etimologia: de refugiar 1a font: 1803, DEst.
masculí i femení dret internacional Persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, n’ha hagut d’emigrar a conseqüència d’esdeveniments polítics i ha estat acollida en el territori d’un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.

■ refugiat
| refugiada

masculí i femení dret internacional Persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, n’ha hagut d’emigrar a conseqüència d’esdeveniments polítics i ha estat acollida en el territori d’un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons
Traducció