Es mostren 88940 resultats

■ regularització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">regularització</title>

Partició sil·làbica: re_gu_la_rit_za_ci_ó
Etimologia: de regularitzar 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció de regularitzar.
  2. regularització de comptes comptabilitat Conjunt d’operacions comptables l’objecte de les quals és la comprovació general de les anotacions, la determinació dels resultats de l’exercici i la fixació de la situació patrimonial.

■ regularització

femení Acció de regularitzar regularització de comptes comptabilitat Conjunt d’operacions comptables l’objecte de les quals és la comprovació general de les anotacions, la determinació dels resultats de l’exercici i la fixació de la situació patrimonial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ regularitzar

■ regularitzar

verb transitiu Fer que una cosa sigui regular o obri d’una manera regular Regularitzar una situació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ regularment

■ regularment

adverbi D’una manera regular Comunament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ regulatiu
| regulativa

■ regulatiu
| regulativa

adjectiu Que tendeix a regular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

regúlids


<title type="display">regúlids</title>

    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de plomatge suau i esponjós, formes arrodonides, insectívors i amb una taca llampant al pili dels mascles.
  2. singular Ocell de la família dels regúlids.

regúlids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de plomatge suau i esponjós, formes arrodonides, insectívors i amb una taca llampant al pili dels mascles singular Ocell de la família dels regúlids
Gran Diccionari de la llengua catalana

reguló

reguló

masculí genètica Grup de gens no lligats no adjacents que es regulen de manera coordinada per un mecanisme comú
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ regurgitació

■ regurgitació

femení fisiologia i patologia Acció de regurgitar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ regurgitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">regurgitar</title>

Etimologia: del b. ll. regurgitare, íd.
verb intransitiu fisiologia animal i patologia Refluir el contingut d’un conducte del cos a causa d’una gran repleció, especialment els aliments mal digerits des de l’estómac a l’esòfag cap a la boca sense que hi intervingui el reflex del vòmit.

■ regurgitar

verb intransitiu fisiologia animal i patologia Refluir el contingut d’un conducte del cos a causa d’una gran repleció, especialment els aliments mal digerits des de l’estómac a l’esòfag cap a la boca sense que hi intervingui el reflex del vòmit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ regust

■ regust

masculí Sabor desagradable que deixa una cosa Sabor que encomana a una cosa allò amb què ha estat en contacte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rehabilitable

■ rehabilitable

adjectiu Que pot ésser rehabilitat
Traducció