Es mostren 88940 resultats

relador
| reladora

relador
| reladora

masculí i femení antigament història del dret Relator
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ relapse
| relapsa

■ relapse
| relapsa

adjectiu i masculí i femení catolicisme Que recau en una heretgia de la qual havia abjurat religió Que recau en un pecat de què havia estat absolt
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ relascopi

■ relascopi

masculí metrologia i botànica Dendròmetre per a mesurar diversos paràmetres dels arbres i de les masses forestals com ara l’àrea basal, els diàmetres o les alçàries
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ relat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">relat</title>

Etimologia: del ll. relatus, -us, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Relació o narració de fets reals o imaginaris.
  2. literatura Obra narrativa en prosa, d’extensió inferior a la novel·la.
  3. relat de marca publicitat i economia Recurs creatiu consistent a explicar una història real o de ficció que reflecteixi els valors d’una marca, amb l’objectiu d’establir un vincle emocional amb el públic objectiu i fer-li arribar de manera eficaç un missatge determinat.

■ relat

masculí Relació o narració de fets reals o imaginaris literatura Obra narrativa en prosa, d’extensió inferior a la novella relat de marca publicitat i economia Recurs creatiu consistent a explicar una història real o de ficció que reflecteixi els valors d’una marca, amb l’objectiu d’establir un vincle emocional amb el públic objectiu i fer-li arribar de manera eficaç un missatge determinat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ relatar

■ relatar

verb transitiu Referir o narrar alguna cosa, de paraula o per escrit Relatar una peripècia Relata’ns què et va passar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ relatiu
| relativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">relatiu</title>

Partició sil·làbica: re_la_tiu
Etimologia: del ll. relativus, -a, -um, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu Que fa referència a alguna cosa. Els documents relatius a aquest afer.
  2. adjectiu
    1. Que comporta relació, que neix d’una relació. Això és relatiu. El moviment d’un cos és sempre relatiu a un altre.
    2. No absolut. La felicitat és relativa. Hi havia una relativa calma.
  3. gramàtica
    1. adjectiu i masculí Dit del pronom que uneix a un nom, a un pronom o a una part d’una proposició substantivada que representa, una proposició subordinada que l’especifica o l’explica.
    2. proposició de relatiu (o relativa) Proposició subordinada introduïda per un pronom relatiu que equival a un adjectiu.
    3. proposició de relatiu adjectiva Proposició de relatiu amb antecedent en la proposició principal i que fa la funció d’un adjectiu.
    4. proposició de relatiu adjectiva especificativa Proposició de relatiu adjectiva que precisa l’abast semàntic de l’antecedent. Ex.: El conductor que havia begut se’n va anar a dormir.
    5. proposició de relatiu adjectiva explicativa Proposició de relatiu adjectiva que no restringeix l’abast semàntic de l’antecedent i que té el valor d’una aposició. Ex.: El conductor, que havia begut, se’n va anar a dormir.
    6. proposició de relatiu substantiva Proposició de relatiu sense antecedent i que fa la funció d’un sintagma nominal.
  4. adjectiu música Dit de la relació existent entre dos tons, l’un major i l’altre menor, les tòniques dels quals estan situades a una distància de tercera menor i que tenen la mateixa armadura a la clau.

■ relatiu
| relativa

adjectiu Que fa referència a alguna cosa Els documents relatius a aquest afer adjectiu Que comporta relació, que neix d’una relació Això és relatiu El moviment d’un cos és sempre relatiu a un altre No absolut La felicitat és relativa Hi havia una relativa calma gramàtica adjectiu i masculí Dit del pronom que uneix a un nom, a un pronom o a una part d’una proposició substantivada que representa, una proposició subordinada que l’especifica o l’explica proposició de relatiu o relativa Proposició subordinada introduïda per un pronom relatiu que equival a un adjectiu proposició de relatiu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ relativament

■ relativament

adverbi D’una manera relativa Més o menys, força Ara està relativament bé relativament a locució prepositiva Pel que fa a, amb relació a, tocant a
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ relativisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">relativisme</title>

Etimologia: de relatiu
    masculí
  1. ètica, filosofia i lògica Tendència, doctrina, etc., segons la qual tot és relatiu i, consegüentment, hom no pot conèixer res d’una manera absoluta o amb un criteri estrictament objectiu.
  2. Actitud en virtut de la qual hom no pren res com a absolut.

■ relativisme

masculí ètica , filosofia i lògica Tendència, doctrina, etc, segons la qual tot és relatiu i, consegüentment, hom no pot conèixer res d’una manera absoluta o amb un criteri estrictament objectiu Actitud en virtut de la qual hom no pren res com a absolut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ relativista

■ relativista

adjectiu Relatiu o pertanyent al relativisme masculí i femení Seguidor del relativisme adjectiu i masculí i femení física Que li és aplicada la teoria de la relativitat Mecànica relativista Massa relativista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

relativístic
| relativística

relativístic
| relativística

adjectiu física Relativista