Es mostren 88940 resultats

■ rella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rella</title>

Etimologia: del ll. rēgŭla ‘regle; barra recta’, la qual, essent preferentment de ferro, acabà per designar la barra de l’arada 1a font: s. XIII
    femení
  1. agricultura Peça de ferro, tallant per un extrem i amb mànec o cua a l’altre, mitjançant el qual és fixada al dental de l’arada, que serveix per a penetrar dins la terra i obrir-hi els solcs.
  2. agricultura
    1. Llaurada. Donar una rella. La primera rella es diu rompre; la segona, mantornar.
    2. primera (o segona) rella Primera (o segona) llaurada que hom fa en un camp, en un sembrat.
  3. obres públiques Part extrema de la pala d’una excavadora formada per unes urpes curtes o per una làmina tallant, que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera.

■ rella

femení agricultura Peça de ferro, tallant per un extrem i amb mànec o cua a l’altre, mitjançant el qual és fixada al dental de l’arada, que serveix per a penetrar dins la terra i obrir-hi els solcs agricultura Llaurada Donar una rella La primera rella es diu rompre la segona, mantornar primera o segona rella Primera o segona llaurada que hom fa en un camp, en un sembrat obres públiques Part extrema de la pala d’una excavadora formada per unes urpes curtes o per una làmina tallant, que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rellamp

rellamp

masculí dialectal Llampec
Gran Diccionari de la llengua catalana

rellampec

rellampec

masculí dialectal Llampec
Gran Diccionari de la llengua catalana

rellampegar


<title type="display">rellampegar</title>

Etimologia: variant de llampegar amb el prefix re- per la repetició característica del llampegueig o potser per calc del cast. relámpago
verb intransitiu dialectal Llampegar.

rellampegar

verb intransitiu dialectal Llampegar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rellançament

■ rellançament

masculí Acció de rellançar l’efecte Pla de rellançament econòmic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rellançar

■ rellançar

verb transitiu Donar un nou impuls a un projecte, una idea, una situació, etc Els modistes rellançaran la minifaldilla Un factor que ha rellançat l’economia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rellegir

■ rellegir

verb transitiu Tornar a llegir Vol rellegir la novella Rellegeix-te la carta i veuràs que no hi ha cap amenaça
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ relleix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">relleix</title>

Partició sil·làbica: re_lleix
Etimologia: del cat. ant. relleixar ‘deixar anar; cedir; perdonar’, i aquest, del ll. relaxare, íd.
    masculí
  1. Replà que surt enfora de la superfície més o menys vertical d’un mur, d’un cingle, d’un penya-segat, etc.
  2. Prestatge, sortint de poc vol, fet en una paret, en una campana d’una llar, en un armari, etc., per a tenir-hi alguns objectes.
  3. Deixalla, allò que resta d’una cosa passada o ja usada. El xarampió sol deixar mals relleixos.

■ relleix

masculí Replà que surt enfora de la superfície més o menys vertical d’un mur, d’un cingle, d’un penya-segat, etc Prestatge, sortint de poc vol, fet en una paret, en una campana d’una llar, en un armari, etc, per a tenir-hi alguns objectes Deixalla, allò que resta d’una cosa passada o ja usada El xarampió sol deixar mals relleixos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ relleixó

■ relleixó

masculí Lleixa petita que va sobre una lleixa més gran
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rellent

■ rellent

adjectiu Humit, mig moll Un soterrani rellent La bugadera ha tornat la roba rellent masculí meteorologia Serena
Informació complementària
Traducció