Es mostren 88940 resultats

■ remorosament

■ remorosament

adverbi Fent remor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remosqueig

■ remosqueig

masculí tipografia Efecte de remosquejar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remosquejar

■ remosquejar

verb intransitiu tipografia Aparèixer la lletra no netament impresa pel fet d’haver-se corregut la tinta o mogut el paper en fer la impressió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remost

■ remost

masculí enologia Vi fluix i de molt mala qualitat obtingut tirant aigua a la brisa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remot
| remota


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">remot</title>

Etimologia: del ll. remōtus, part. de removēre ‘allunyar’ 1a font: 1445
    adjectiu
  1. Llunyà, distant. En un país remot. En la més remota antiguitat.
  2. No gaire probable. Un perill remot.
  3. informàtica Dit de qualsevol element (procés, màquina, etc.) lligat a un sistema informàtic per la llunyania física i, més concretament, per l’existència d’una connexió elèctrica de tipus telefònic.

■ remot
| remota

adjectiu Llunyà, distant En un país remot En la més remota antiguitat No gaire probable Un perill remot informàtica Dit de qualsevol element procés, màquina, etc lligat a un sistema informàtic per la llunyania física i, més concretament, per l’existència d’una connexió elèctrica de tipus telefònic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remotament

■ remotament

adverbi De lluny No gens probablement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remoure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">remoure</title>

Partició sil·làbica: re_mou_re
Etimologia: del ll. removēre ‘allunyar’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb transitiu
    1. Tornar a moure. No remoguem la qüestió, ara que hi ha pau.
    2. remoure la terra Tornar-la a llaurar o cavar.
  2. Fer anar d’un lloc a l’altre; regirar, capgirar. No hi ha res al seu lloc: tot ho havien remogut.
    1. Treure una cosa del seu lloc; apartar. Remogué la cadira perquè necessitàvem lloc.
    2. especialment Llevar un obstacle. Remoure un obstacle, un inconvenient.
    3. Treure algú del seu càrrec; rellevar. El capità va ésser remogut del càrrec d’inspector.

■ remoure

verb transitiu Tornar a moure No remoguem la qüestió, ara que hi ha pau remoure la terra Tornar-la a llaurar o cavar Fer anar d’un lloc a l’altre regirar, capgirar No hi ha res al seu lloc tot ho havien remogut Treure una cosa del seu lloc apartar Remogué la cadira perquè necessitàvem lloc especialment Llevar un obstacle Remoure un obstacle, un inconvenient Treure algú del seu càrrec rellevar El capità va ésser remogut del càrrec d’inspector
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ removedor
| removedora

■ removedor
| removedora

adjectiu Que remou
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ removiment

■ removiment

masculí Acció de remoure
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remuc

■ remuc

masculí Remugament bestiar o animals de remuc Bestiar que remuga, com bous, ovelles, cabres, etc perdre el remuc Perdre la gana un animal remugant
Traducció