Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ repadrí

| repadrina

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repadrí</title>

Etimologia: de padrí

masculí i femení Besavi.

■ repadrí

| repadrina

masculí i femení Besavi

■ repairar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repairar-se</title>

Partició sil·làbica: re_pai_rar-se
Etimologia: de repaire

verb pronominal dialectal Arrecerar-se. Veniu a repairar-vos, que plou.

■ repairar-se

verb pronominal dialectal Arrecerar-se Veniu a repairar-vos, que plou

■ repaire

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repaire</title>

Partició sil·làbica: re_pai_re
Etimologia: de l’oc. repaire

masculí dialectal Redós, recer.

■ repaire

masculí dialectal Redós, recer

■ repalassa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repalassa</title>

Etimologia: variant alterada de llapassa per diversos fenòmens fonètics: repercussió de líquides (*laprassa), anaptixi (laparassa) i metàtesi (rapalassa)

femení

botànica

farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia biennal de la família de les compostes (Arctium minus), de fulles grosses, amplament ovades i cordades a la base i de capítols ovoides reunits en inflorescències racemoses, i amb l’arrel oficinal.
repalassa borda Llapassa borda.

■ repalassa

femení botànica farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia biennal de la família de les compostes Arctium minus , de fulles grosses, amplament ovades i cordades a la base i de capítols ovoides reunits en inflorescències racemoses, i amb l’arrel oficinal repalassa borda Llapassa borda

■ repaleig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repaleig</title>

Partició sil·làbica: re_pa_leig
Etimologia: de repalejar

masculí

Acció de repalejar;
l’efecte.

■ repaleig

masculí Acció de repalejar l’efecte

■ repalejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repalejar</title>

verb intransitiu Girar el rem sobre el seu eix fins a deixar la pala plana.

■ repalejar

verb intransitiu Girar el rem sobre el seu eix fins a deixar la pala plana

■ repanxolar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repanxolar-se</title>

Etimologia: de panxa 1a font: 1932, DFa.

verb pronominal Treure la panxa enfora arquejant l’espinada (oposat a enarcar-se). Es repanxolà mentre s’estirava.

■ repanxolar-se

verb pronominal Treure la panxa enfora arquejant l’espinada oposat a enarcar-se Es repanxolà mentre s’estirava

■ repapar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repapar-se</title>

Etimologia: de pap 1a font: s. XX, Oller

verb pronominal Arrepapar-se.

■ repapar-se

verb pronominal Arrepapar-se

■ repapieig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repapieig</title>

Partició sil·làbica: re_pa_pi_eig
Etimologia: de repapiejar

masculí Acció de repapiejar.

■ repapieig

masculí Acció de repapiejar

■ repapiejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repapiejar</title>

Partició sil·làbica: re_pa_pi_e_jar
Etimologia: d’origen expressiu, paral·lel al del gr. páppos i ll. pappus ‘avi’ 1a font: 1803, DEst.

verb intransitiu Tenir afeblides les facultats mentals a causa de l’edat. No feu cas del que diu, que repapieja.

■ repapiejar

verb intransitiu Tenir afeblides les facultats mentals a causa de l’edat No feu cas del que diu, que repapieja