Es mostren 88940 resultats

repenedit
| repenedida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repenedit</title>

Accessory
Etimologia: de penedir-se 1a font: 1460, Roig
Body
  1. adjectiu Penedit, especialment de la seva conducta o de la vida passada.
  2. femení catolicisme Dona que, penedida de la seva vida dissipada, es recloïa en un convent per fer penitència, anomenada també magdalena.

repenedit
| repenedida

repenjar

repenjar

Informació complementària

repensar

repensar

repent

repent

repercussió

repercussió

repercussiu
| repercussiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repercussiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_per_cus_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. repercussus, -a, -um, participi de repercutĕre ‘repercutir’ 1a font: s. XV, Cauliach
Body
  1. adjectiu Que produeix repercussió.
  2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament que produeix una repercussió, o sigui una desaparició brusca d’una tumefacció o exantema i un estat morbós que provoca l’aparició de la mateixa lesió en una altra part del cos.

repercussiu
| repercussiva

repercutir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repercutir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. repercutĕre, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Fer sentir el seu efecte de retorn. Aquesta escopeta repercuteix molt fort.
    2. especialment Un so, un raig de llum, etc., fer tornar enrere l’eco, el reflex, etc. L’esclat de les ones repercutia en les roques. Els raigs de sol repercuteixen en el mirall.
  2. intransitiu
    1. Un cop, un xoc, etc., fer sentir el seu efecte de retop en una cosa ulterior. La frenada sobtada del maquinista va repercutir en tots els vagons.
    2. figuradament La migradesa de la collita repercutirà en el preu del gra.
  3. transitiu terapèutica Causar, pel mitjà adequat, la subsidència d’un tumor, d’una lesió, etc.

repercutir

repertori


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repertori</title>

Accessory
Etimologia: del ll. repertorium, íd., der. de reperīre ‘retrobar, trobar després d’una recerca’, der. de parĕre, inicialment ‘procurar, produir’ 1a font: 1460, Roig
Body
    masculí
    1. Registre, índex, quadern, llibre abreujat, on hi ha escrites o impreses notícies, indicacions, etc., disposades de tal manera que hom les pot trobar fàcilment i que remeten a un altre lloc, on són explicades més extensament.
    2. Mostrari.
    3. figuradament Recull en general. Repertori de màximes morals.
    1. música i teatre Conjunt de les obres musicals, teatrals, etc., que una orquestra, una companyia o una persona té apreses i està preparada per a executar o representar. Una peça de repertori.
    2. per analogia Les diverses possibilitats que té un individu en un camp concret.

repertori

repès

repès

repesar

repesar