Es mostren 88940 resultats

■ replantejament

■ replantejament

masculí Acció de replantejar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ replantejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">replantejar</title>

Etimologia: de plantejar
    verb transitiu
  1. Tornar a plantejar un problema, una qüestió, un afer, especialment sobre unes altres bases. El sindicat vol replantejar la qüestió de les hores lliures.
  2. construcció i arquitectura Traçar sobre el terreny o sobre el pla els fonaments de la planta d’una obra projectada.
  3. topografia Marcar sobre el terreny els punts que en un pla són sobre una línia determinada.

■ replantejar

verb transitiu Tornar a plantejar un problema, una qüestió, un afer, especialment sobre unes altres bases El sindicat vol replantejar la qüestió de les hores lliures construcció i arquitectura Traçar sobre el terreny o sobre el pla els fonaments de la planta d’una obra projectada topografia Marcar sobre el terreny els punts que en un pla són sobre una línia determinada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ replè
| replena

■ replè
| replena

adjectiu Molt ple, completament ple, dit especialment del cos molt ple de menjar o d’humors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ replec

■ replec

masculí Plec doblat Fer un replec a les vores d’un vestit Sinuositat Restaren amagats en un replec del terreny
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repleció

■ repleció

femení patologia antigament Abundància excessiva d’un o més humors, i en particular de sang Estat d’un òrgan ple Repleció de l’estómac
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ replega

■ replega

femení Arreplega
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ replegament

■ replegament

masculí Acció de replegar o de replegar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ replegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">replegar</title>

Etimologia: de plegar 1a font: s. XIV
    verb
    1. transitiu Tornar al seu primer estat allò que hom havia desplegat o estès. L’ocell es posà sobre una branca i replegà les ales. Replegar, un oficial, les tropes que havia fet avançar.
    2. pronominal Les tropes es replegaren en bon ordre.
  2. transitiu Arreplegar.

■ replegar

verb transitiu Tornar al seu primer estat allò que hom havia desplegat o estès L’ocell es posà sobre una branca i replegà les ales Replegar, un oficial, les tropes que havia fet avançar pronominal Les tropes es replegaren en bon ordre transitiu Arreplegar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ replet
| repleta

■ replet
| repleta

adjectiu Molt ple replè
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rèplica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rèplica</title>

Etimologia: de replicar 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció de replicar.
  2. Paraules amb què hom replica.
  3. art Reproducció d’una obra d’art realitzada pel mateix autor o supervisada per ell.
  4. dret processal Segon escrit que presenta l’actor en els judicis ordinaris, impugnant les excepcions i els mitjans de defensa al·legats pel demandat en la seva contestació a la demanda.

■ rèplica

femení Acció de replicar Paraules amb què hom replica art Reproducció d’una obra d’art realitzada pel mateix autor o supervisada per ell dret processal Segon escrit que presenta l’actor en els judicis ordinaris, impugnant les excepcions i els mitjans de defensa allegats pel demandat en la seva contestació a la demanda
Informació complementària
Traducció