Diccionari - GDLC | diccionari.cat

masculí i femení cinematografia i literatura En les pel·lícules i altres obres de ciència-ficció, robot que reprodueix l’aspecte i el comportament d’un ésser humà.

replicant

masculí i femení cinematografia i literatura En les pellícules i altres obres de ciència-ficció, robot que reprodueix l’aspecte i el comportament d’un ésser humà

■ replicar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">replicar</title>

Etimologia: del ll. replicare, íd. 1a font: 1367

verb

transitiu

1. Respondre (a allò que hom ha respost), impugnar-ho. Ell em va respondre que no volia venir, i jo li vaig replicar que l’hi obligaríem.
2. Respondre (a allò que sembla que no admet contestació). Quan et diuen això, no hi ha res a replicar.
3. usat absolutament Contradir. No li pots manar res que no repliqui.
4. usat absolutament dret processal En un judici ordinari, contestar l’actor l’excepció del demandat presentant escrit de rèplica.
usat absolutament indústria tèxtil Embrutar-se una peça de roba estampada pel contacte amb la mateixa part estampada.

verb transitiu Respondre a allò que hom ha respost, impugnar-ho Ell em va respondre que no volia venir, i jo li vaig replicar que l’hi obligaríem Respondre a allò que sembla que no admet contestació Quan et diuen això, no hi ha res a replicar usat absolutament Contradir No li pots manar res que no repliqui usat absolutament dret processal En un judici ordinari, contestar l’actor l’excepció del demandat presentant escrit de rèplica usat absolutament indústria tèxtil Embrutar-se una peça de roba estampada pel contacte amb la mateixa part estampada

replicat

<title type="display">replicat</title>

Etimologia: del ll. replicatus, -a, -um, íd.

masculí antigament dret processal Rèplica.

replicat

masculí antigament dret processal Rèplica

■ replujar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">replujar</title>

Etimologia: de pluja 1a font: 1915, DAg.

verb transitiu i pronominal Soplujar.

■ replujar

verb transitiu i pronominal Soplujar

■ repoblació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repoblació</title>

Partició sil·làbica: re_po_bla_ci_ó
Etimologia: de repoblar 1a font: 1839, DLab.

femení

Acció de repoblar;
l’efecte.

■ repoblació

femení Acció de repoblar l’efecte

■ repoblador

| repobladora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repoblador</title>

Etimologia: de repoblar

adjectiu i masculí i femení Que repobla.

■ repoblador

| repobladora

adjectiu i masculí i femení Que repobla

■ repoblament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repoblament</title>

Etimologia: de repoblar

masculí

Acció de repoblar; repoblació.
història Moviment de població tendent a poblar i colonitzar territoris despoblats o amb feble densitat de població.

■ repoblament

masculí Acció de repoblar repoblació història Moviment de població tendent a poblar i colonitzar territoris despoblats o amb feble densitat de població

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ replicació

■ replicador | replicadora

■ replicador | replicadora

■ replicaire

replicant

■ replicar

replicat

■ replujar

■ repoblació

■ repoblador | repobladora

■ repoblador | repobladora

■ repoblament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ replicador

| replicadora

■ replicador

| replicadora

■ repoblador

| repobladora

■ repoblador

| repobladora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia