Es mostren 88940 resultats

■ reprovatori
| reprovatòria

■ reprovatori
| reprovatòria

adjectiu Que implica reprovació, que serveix per a reprovar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reps


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reps</title>

Etimologia: del fr. reps, i aquest, d’origen incert, potser de l’angl. ribs ‘costelles’; no és segur si l’angl. rep, reps, íd., prové del fr. o viceversa 1a font: s. XX, Oller
    masculí invariable indústria tèxtil
  1. Lligat acanalat.
  2. Teixit d’estam, de cotó o de seda, caracteritzat pel fet de tenir uns cordons gruixuts gairebé sempre en el sentit de la trama.

■ reps

masculí invariable indústria tèxtil Lligat acanalat Teixit d’estam, de cotó o de seda, caracteritzat pel fet de tenir uns cordons gruixuts gairebé sempre en el sentit de la trama
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reptació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reptació</title>

Partició sil·làbica: rep_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. reptatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. zoologia Forma de locomoció en la qual el cos, generalment allargat, avança sobre una superfície, tot i mancar-li els membres locomotors.
  2. geomorfologia Abaixament lent del sòl causat per la pesantor que fa descendir les partícules que el constitueixen.

■ reptació

femení zoologia Forma de locomoció en la qual el cos, generalment allargat, avança sobre una superfície, tot i mancar-li els membres locomotors geomorfologia Abaixament lent del sòl causat per la pesantor que fa descendir les partícules que el constitueixen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reptador
| reptadora

■ reptador
| reptadora

adjectiu i masculí i femení Que repta o desafia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reptament

■ reptament

masculí Acció de reptar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reptant

■ reptant

adjectiu botànica Rèptil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reptar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reptar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: raptar
Etimologia: del ll. reputare ‘calcular; reflexionar; fer un retret, acusar’ 1a font: 1225
    verb transitiu
    1. Reprendre algú tirant-li en cara una falta, etc.
    2. antigament Acusar d’un crim, d’una mala acció.
  2. Provocar a lluitar; desafiar. Va reptar els altres a igualar la seva marca. Si t’ha reptat, accepta i enfronta-t’hi.
  3. Reprendre, renyar algú per una falta, per una mala acció.



    4. Vegeu també:
    reptar2

■ reptar1

verb transitiu Reprendre algú tirant-li en cara una falta, etc antigament Acusar d’un crim, d’una mala acció Provocar a lluitar desafiar Va reptar els altres a igualar la seva marca Si t’ha reptat, accepta i enfronta-t’hi Reprendre, renyar algú per una falta, per una mala acció Vegeu també reptar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reptar2

■ reptar2

verb intransitiu Moure’s d’un lloc a un altre un rèptil, per reptació El llangardaix reptava per la paret Caminar, un animal, una persona, arrossegant-se, de manera semblant a un rèptil Els soldats havien de reptar Vegeu també reptar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repte

■ repte

masculí Reprensió severa Acció de provocar algú a un combat, un duel, etc Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rèptil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rèptil</title>

Etimologia: del ll. reptĭlis, íd., der. del ll. repĕre ‘arrossegar-se’ 1a font: s. XV, Cauliach
  1. adjectiu Que camina arrossegant-se.
  2. adjectiu botànica
    1. Dit de les tiges ajagudes, que creixen recolzant-se en el sòl i que sovint emeten arrels.
    2. Dit dels rizomes que creixen superficialment i horitzontalment.
  3. masculí zoologia
    1. plural Classe de vertebrats peciloterms, unisexuals, amb el sistema nerviós poc desenvolupat i amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb els dits acabats en urpes, excepte en els ofidis i en alguns saures, que no tenen extremitats.
    2. singular Vertebrat de la classe dels rèptils.

■ rèptil

adjectiu Que camina arrossegant-se adjectiu botànica Dit de les tiges ajagudes, que creixen recolzant-se en el sòl i que sovint emeten arrels Dit dels rizomes que creixen superficialment i horitzontalment masculí zoologia plural Classe de vertebrats peciloterms, unisexuals, amb el sistema nerviós poc desenvolupat i amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb els dits acabats en urpes, excepte en els ofidis i en alguns saures, que no tenen extremitats singular Vertebrat de la classe dels rèptils
Traducció