Es mostren 88940 resultats

■ repunt


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repunt</title>

Etimologia: de punt 1a font: 1559
    masculí
  1. Cosit en el qual la basteta de fil de cada punt cavalca una mica pels extrems amb les bastetes dels punts anterior i posterior.
  2. economia
    1. Acció de repuntar;
    2. l’efecte.
  3. marina, marítim Moment en què la marea és aturada i en disposició de pujar o de baixar.

■ repunt

masculí Cosit en el qual la basteta de fil de cada punt cavalca una mica pels extrems amb les bastetes dels punts anterior i posterior economia Acció de repuntar l’efecte marina, marítim Moment en què la marea és aturada i en disposició de pujar o de baixar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repuntar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repuntar</title>

Etimologia: de repunt 1a font: 1577
    verb
  1. transitiu
    1. Fer repunts en una roba. Repuntar uns pantalons que començaven a estripar-se.
    2. Cosir fent repunt.
  2. intransitiu economia Pujar puntualment les cotitzacions de la borsa o el valor de qualsevol variable econòmica. La inflació ha repuntat lleugerament aquest trimestre.
  3. enologia
    1. intransitiu Agafar el vi un punt d’agre.
    2. pronominal Repuntar-se el vi.
  4. intransitiu marina, marítim Començar a moure’s la mar en pujar la marea.

■ repuntar

verb transitiu Fer repunts en una roba Repuntar uns pantalons que començaven a estripar-se Cosir fent repunt intransitiu economia Pujar puntualment les cotitzacions de la borsa o el valor de qualsevol variable econòmica La inflació ha repuntat lleugerament aquest trimestre enologia intransitiu Agafar el vi un punt d’agre pronominal Repuntar-se el vi intransitiu marina, marítim Començar a moure’s la mar en pujar la marea
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repunteig

■ repunteig

masculí Acció de repuntejar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repuntejar

■ repuntejar

verb transitiu Fer un repunt sobre un cosit per reforçar-lo o adornar-lo figuradament L’herba menuda que repunteja les lloses de l’empedrat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repunxó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repunxó</title>

Etimologia: probablement de l’it. raponzo (raperónzolo), íd., que s’usava com a amanida ja al s. XIV a Itàlia i d’on se’n degué difondre el nom a altres llengües romàniques; el mot es relaciona amb el ll. rapa ‘nap rodó’ (v. rabassa) 1a font: 1575, DPou.
masculí botànica Planta herbàcia biennal de la família de les campanulàcies (Campanula rapunculus), de fulles oblongues o lanceolades de marge ondulat, flors acampanades blaves i fruits capsulars.

■ repunxó

masculí botànica Planta herbàcia biennal de la família de les campanulàcies Campanula rapunculus , de fulles oblongues o lanceolades de marge ondulat, flors acampanades blaves i fruits capsulars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repussall

■ repussall

masculí Rebuig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repussar

■ repussar

verb transitiu Rebutjar oficis manuals Repujar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reputació

■ reputació

femení Opinió en què és tingut algú o alguna cosa fama Gaudir d’una bona reputació Té molt mala reputació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reputar

■ reputar

verb transitiu Considerar una cosa de tal o tal manera, tenir en tal o tal opinió Jo el reputava un bon home
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ requadre

■ requadre

masculí Porció quadrangular d’una superfície, limitada per ratlles, motllures, etc
Traducció