Es mostren 88954 resultats

abkhazoadigué


<title type="display">abkhazoadigué</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ab_ kha_zo_a_di_gué
Etimologia: de abkhaz i adigué
Body
masculí [plural abkhazoadigués] lingüística Grup occidental de les llengües caucàsiques septentrionals, que comprèn l’adigué, el kabardí i el txerquès, provinents de l’antic circassià, l’abkhaz, amb la variant abazí, i l’ubikh.

abkhazoadigué

ablació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ablació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_bla_ci_ó
Etimologia: del ll. ablatio, -ōnis, íd., der. de aufērre ‘endur-se’
Body
    femení
  1. cirurgia Operació quirúrgica de llevar una part del cos. Ablació parcial d’un pulmó. Ablació de teixit cardíac. Ablació del clítoris.
  2. astronàutica Sublimació del material protector d’un dispositiu sotmès a altes temperatures.
  3. geomorfologia
    1. Degradació i anivellament d’un relleu per erosió mecànica o química.
    2. Pèrdua de glaç soferta per una glacera.

ablació

ablactació

ablactació

Informació complementària

ablamar

ablamar

ablanida

ablanida

ablanidor
| ablanidora

ablanidor
| ablanidora

Informació complementària

ablaniment

ablaniment

ablanir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ablanir</title>

Accessory
Etimologia: de bla 1a font: s. XVI
Body
    verb
  1. transitiu Fer tornar bla; estovar. La calor ablaneix el quitrà.
  2. pronominal El quitrà s’ablaneix amb la calor.
  3. transitiu figuradament Mitigar, suavitzar, endolcir.
  4. transitiu dialectal Apallissar, colpejar.

ablanir

ablastèmic
| ablastèmica

ablastèmic
| ablastèmica

ablatiu1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ablatiu</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: a_bla_tiu
Etimologia: del ll. ablativus, -i, íd. 1a font: s. XIII
Body
    masculí gramàtica
  1. Cas de la declinació llatina, sànscrita, etc., que denota principalment relacions de procedència (origen, causa, instrument).
  2. ablatiu absolut En la gramàtica llatina, construcció absoluta constituïda essencialment per un substantiu en ablatiu amb el qual concorda un participi.



  3. Vegeu també:
    ablatiu2

ablatiu1