Es mostren 88940 resultats

■ ablació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ablació</title>

Partició sil·làbica: a_bla_ci_ó
Etimologia: del ll. ablatio, -ōnis, íd., der. de aufērre ‘endur-se’
    femení
  1. cirurgia Operació quirúrgica de llevar una part del cos. Ablació parcial d’un pulmó. Ablació de teixit cardíac. Ablació del clítoris.
  2. astronàutica Sublimació del material protector d’un dispositiu sotmès a altes temperatures.
  3. geomorfologia
    1. Degradació i anivellament d’un relleu per erosió mecànica o química.
    2. Pèrdua de glaç soferta per una glacera.

■ ablació

femení cirurgia Operació quirúrgica de llevar una part del cos Ablació parcial d’un pulmó Ablació de teixit cardíac Ablació del clítoris astronàutica Sublimació del material protector d’un dispositiu sotmès a altes temperatures geomorfologia Degradació i anivellament d’un relleu per erosió mecànica o química Pèrdua de glaç soferta per una glacera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ablactació

■ ablactació

femení fisiologia Cessació de la secreció làctia Deslletament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ablamar

■ ablamar

verb transitiu Fer treure flama a un cos en combustió Bufava per ablamar els tions mig apagats pronominal Cremar fent flama Tota la llenya s’anà ablamant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ablanida

■ ablanida

femení dialectal pallissa 2 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ablanidor
| ablanidora

■ ablanidor
| ablanidora

adjectiu Que ablaneix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ablaniment

■ ablaniment

masculí Acció d’ablanir o d’ablanir-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ablanir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ablanir</title>

Etimologia: de bla 1a font: s. XVI
    verb
  1. transitiu Fer tornar bla; estovar. La calor ablaneix el quitrà.
  2. pronominal El quitrà s’ablaneix amb la calor.
  3. transitiu figuradament Mitigar, suavitzar, endolcir.
  4. transitiu dialectal Apallissar, colpejar.

■ ablanir

verb transitiu Fer tornar bla estovar La calor ablaneix el quitrà pronominal El quitrà s’ablaneix amb la calor transitiu figuradament Mitigar, suavitzar, endolcir transitiu dialectal Apallissar, colpejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ablastèmic
| ablastèmica

ablastèmic
| ablastèmica

adjectiu botànica Incapaç de germinar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ablatiu1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ablatiu</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: a_bla_tiu
Etimologia: del ll. ablativus, -i, íd. 1a font: s. XIII
    masculí gramàtica
  1. Cas de la declinació llatina, sànscrita, etc., que denota principalment relacions de procedència (origen, causa, instrument).
  2. ablatiu absolut En la gramàtica llatina, construcció absoluta constituïda essencialment per un substantiu en ablatiu amb el qual concorda un participi.



    3. Vegeu també:
    ablatiu2

■ ablatiu1

masculí gramàtica Cas de la declinació llatina, sànscrita, etc, que denota principalment relacions de procedència origen, causa, instrument ablatiu absolut En la gramàtica llatina, construcció absoluta constituïda essencialment per un substantiu en ablatiu amb el qual concorda un participi Vegeu també ablatiu 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ablatiu2
| ablativa


<title type="display">ablatiu</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: a_bla_tiu
Etimologia: del ll. ablativus, -a, -um, der. de auferre, ablatum ‘endur-se, treure’
adjectiu plàstics Dit dels materials utilitzats per a construir el revestiment dels coets i els vehicles espacials, que es caracteritzen pel fet d’absorbir una fracció important de la calor produïda en tornar el vehicle a l’atmosfera.


Vegeu també:
ablatiu1

ablatiu2
| ablativa

adjectiu plàstics Dit dels materials utilitzats per a construir el revestiment dels coets i els vehicles espacials, que es caracteritzen pel fet d’absorbir una fracció important de la calor produïda en tornar el vehicle a l’atmosfera Vegeu també ablatiu 1
Traducció