Es mostren 88940 resultats

■ retícula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retícula</title>

Etimologia: del neutre pl. del ll. reticŭlum, dimin. de rete ‘xarxa’
    femení
  1. geometria
    1. Conjunt de dos sistemes de línies paral·leles que es tallen perpendicularment o obliquament i divideixen així el pla en quadrats o quadrilàters, tots de la mateixa mida.
    2. Representació en el pla del graf d’un reticle.
  2. òptica Reticle.

■ retícula

femení geometria Conjunt de dos sistemes de línies paralleles que es tallen perpendicularment o obliquament i divideixen així el pla en quadrats o quadrilàters, tots de la mateixa mida Representació en el pla del graf d’un reticle òptica Reticle
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reticular

■ reticular

adjectiu Relatiu o pertanyent al reticle o a la retícula Que té la forma d’una xarxa, reticulat Que té estructura de xarxa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reticulat
| reticulada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reticulat</title>

Etimologia: del ll. reticulatus, -a, -um, íd. 1a font: 1917, DOrt.
  1. adjectiu
    1. Que és dividit en quadrilàters, segons una retícula. Paper reticulat.
    2. Que forma una retícula.
    3. Dit del conjunt que té una estructura de reticle.
  2. adjectiu i masculí art En ceràmica, dit del tipus d’ornamentació consistent a aplicar a la peça, massissa, una altra paret calada, imitant així els treballs d’ordit.

■ reticulat
| reticulada

adjectiu Que és dividit en quadrilàters, segons una retícula Paper reticulat Que forma una retícula Dit del conjunt que té una estructura de reticle adjectiu i masculí art En ceràmica, dit del tipus d’ornamentació consistent a aplicar a la peça, massissa, una altra paret calada, imitant així els treballs d’ordit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

reticulina

reticulina

femení bioquímica Escleroproteïna constitutiva de les fibres reticulars del teixit conjuntiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reticulo-

■ reticulo-

Forma prefixada del mot llatí reticulum , que significa ‘reticle’ Ex reticulòcit , reticuloendotelial
Gran Diccionari de la llengua catalana

reticulòcit

reticulòcit

masculí citologia Eritròcit jove
Gran Diccionari de la llengua catalana

reticuloendoteli

reticuloendoteli

masculí histologia Teixit del sistema reticuloendotelial
Gran Diccionari de la llengua catalana

reticuloendotelial, sistema


<title type="display">reticuloendotelial, sistema</title>

Partició sil·làbica: re_ti_cu_lo_en_do_te_li_al
histologia Conjunt de cèl·lules fagocitàries, com ara macròfags, cèl·lules encebades, cèl·lules plasmàtiques o limfòcits, que intervenen en els processos immunològics dels animals.

reticuloendotelial, sistema

histologia Conjunt de cèllules fagocitàries, com ara macròfags, cèllules encebades, cèllules plasmàtiques o limfòcits, que intervenen en els processos immunològics dels animals
Gran Diccionari de la llengua catalana

reticuloendoteliosi

reticuloendoteliosi

femení patologia Hipertròfia del teixit reticuloendotelial
Gran Diccionari de la llengua catalana

reticulosarcoma

reticulosarcoma

masculí patologia Tumor de caràcter maligne format a partir de les cèllules del sistema reticuloendotelial