Es mostren 88940 resultats

■ retornament

■ retornament

masculí Acció de retornar especialment Acció de fer recobrar els sentits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retornar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retornar</title>

Etimologia: de tornar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Restituir, tornar, una cosa. Us retorno els llibres que em vau deixar.
  2. transitiu
    1. Fer recobrar els sentits a algú. Va tenir una basca i no el podíem retornar amb res.
    2. usat absolutament Aquesta olor retorna.
    3. per extensió Retornar l’ànim, els esperits, a algú.
  3. intransitiu Anar del lloc on hom ha anat al punt de partida, tornar. Finalment, va retornar al seu país d’origen.
  4. transitiu indústria tèxtil En teoria de teixits, reproduir un dibuix, un lligat o un passat en direcció contrària a la que hom havia seguit abans.

■ retornar

verb transitiu Restituir, tornar, una cosa Us retorno els llibres que em vau deixar transitiu Fer recobrar els sentits a algú Va tenir una basca i no el podíem retornar amb res usat absolutament Aquesta olor retorna per extensió Retornar l’ànim, els esperits, a algú intransitiu Anar del lloc on hom ha anat al punt de partida, tornar Finalment, va retornar al seu país d’origen transitiu indústria tèxtil En teoria de teixits, reproduir un dibuix, un lligat o un passat en direcció contrària a la que hom havia seguit abans
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retoromànic
| retoromànica

■ retoromànic
| retoromànica

adjectiu Relatiu o pertanyent al retoromànic masculí lingüística Conjunt de dialectes romànics constituït per tres blocs dialectals que s’estenen des del Sant Gotard fins a l’Adriàtica el retoromànic occidental o rètic, el ladí o dolomític i el friülà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retorquir

■ retorquir

verb transitiu lògica Dirigir, fer valer, un argument, un raonament, contra el mateix que l’ha fet
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retorsió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retorsió</title>

Partició sil·làbica: re_tor_si_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. retorsus (o retortus), -a, -um, part. de retorquēre ‘retòrcer’
    femení
  1. Acció de retorquir.
  2. dret internacional Acció mitjançant la qual un estat contesta d’una manera semblant a una manca de consideració o d’equitat d’un altre estat.
  3. indústria tèxtil
    1. Torsió del conjunt de dos o més fils que ja tenen una torsió individual.
    2. Nombre de voltes de retorsió per unitat de longitud d’un fil retort.

■ retorsió

femení Acció de retorquir dret internacional Acció mitjançant la qual un estat contesta d’una manera semblant a una manca de consideració o d’equitat d’un altre estat indústria tèxtil Torsió del conjunt de dos o més fils que ja tenen una torsió individual Nombre de voltes de retorsió per unitat de longitud d’un fil retort
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retorsiu
| retorsiva

■ retorsiu
| retorsiva

adjectiu Que retorqueix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retort
| retorta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retort</title>

Etimologia: de retòrcer 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Dit del qui, en els seus afers, va al seu objecte no de dret i obertament, sinó seguint hàbilment camins més o menys tortuosos.
  2. adjectiu botànica contort 1 2.
  3. masculí indústria tèxtil
    1. Fil retort.
    2. Teixit de cotó blanquejat, amb lligat de plana, en el qual tant l’ordit com la trama són fils de dos caps retorçuts, emprats per a confeccionar roba interior de gran resistència.

■ retort
| retorta

adjectiu Dit del qui, en els seus afers, va al seu objecte no de dret i obertament, sinó seguint hàbilment camins més o menys tortuosos adjectiu botànica contort 1 2 masculí indústria tèxtil Fil retort Teixit de cotó blanquejat, amb lligat de plana, en el qual tant l’ordit com la trama són fils de dos caps retorçuts, emprats per a confeccionar roba interior de gran resistència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retorta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retorta</title>

Etimologia: de retòrcer 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. química Matràs de vidre, gres o metall, de fons rodó, de coll llarg, afuat i corbat cap avall.
    1. marina, marítim Redorta per a lligar els troncs d’un rai.
    2. indústria tèxtil Teixit fort de lli, poc blanquejat, emprat en la confecció de jocs de llit, de vestits d’home, etc.

■ retorta

femení química Matràs de vidre, gres o metall, de fons rodó, de coll llarg, afuat i corbat cap avall marina, marítim Redorta per a lligar els troncs d’un rai indústria tèxtil Teixit fort de lli, poc blanquejat, emprat en la confecció de jocs de llit, de vestits d’home, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retortilló

■ retortilló

masculí patologia Retorçó, cargolament de ventre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

retoteliosi

retoteliosi

femení patologia Reticulosi